dilluns, 25 de novembre del 2019

Pregària d'Advent


Veniu, Senyor Jesús,
i ajudeu-nos a entendre cada dia més la vostra voluntat sobre nosaltres.

Veniu, profeta de l'Amor,
i doneu-nos la valentia per ser testimonis vostres.

Veniu, mestre de saviesa,
i concediu-nos una vida interior profunda.

Veniu, amic dels pobres i els qui sofreixen,
i empenyeu-nos a comprometre'ns per un món més solidari.

Veniu, pelegrí itinerant,
i no permeteu que ens acomodem en una vida tèbia.
Infoneu-nos el vigor perquè la nostra donació sigui cada dia més intensa.

VENIU, SENYOR JESÚS!

dimarts, 19 de novembre del 2019

Veure els invisibles


Fa uns anys vam viure una experiència molt enriquidora amb els escolans en relació a Arrels Fundació, que es dedica a les persones sense llar. Primer va venir una persona d'Arrels a fer una reunió amb la comissió de solidaritat que formaven alguns nois. Un cop vam tenir lligat el concert solidari, tots els escolans van rebre una xerrada d'una persona de la fundació. El dia del concert vam visitar el taller ocupacional i la residència que tenen. Va ser un concert diferent: els primers bancs estaven ocupats per persones ateses a Arrels. I darrere els escolans hi havia una gran paret construïda amb caixes de cartró per significar les condicions amb les que viuen molts d'ells. En acabar el concert, van descobrir una part d'aquestes caixes, i va aparèixer una olivera que la gent d'Arrels va regalar als escolans. Al cap d'uns mesos, des d'Arrels Fundació van organitzar una excursió a Montserrat, i els escolans i les persones sense llar conjuntament van plantar aquesta olivera al jardí de l'Escolania. Va ser un moment inoblidable. I per mi, també ben inoblidable quan uns mesos després, tot passejant per Roma on havíem anat de gira, uns escolans van dir: "Ara els veiem al carrer, abans ni els vèiem!". Havien aconseguit veure aquells que com a societat a vegades preferim no veure. S'havia fet visible allò que abans era invisible.

dimarts, 12 de novembre del 2019

Record i agraïment


Aquests darrers anys ha estat molt recurrent la proclama "Ni oblit ni perdó". Se n'ha parlat ja molt, i des de diferents perspectives. Aquí us volia compartir una experiència personal gratificant. És un tema discutit si s'ha de perdonar, si perdonar implica oblidar o no, etc. Però en canvi, no se sol parlar de l'important que és recordar i agrair tot allò de bo que hem rebut.

A mi és una cosa que em diverteix i tot: ser agraït amb aquells que, en un moment determinat, t'han fet costat o han tingut algun gest absolutament gratuït. I he de dir que, en alguns casos, això ha provocat sorpresa:
- Per què fas això?
I jo he respost:
- Recordes allò que vas fer aquella vegada?

Aleshores la persona se sorprèn que, passats els anys, recordis aquell gest de bondat que vas rebre i encara l'agraeixis.

Ho recomano vivament! Record i agraïment.

dilluns, 4 de novembre del 2019

No votar


Em fa basarda cada cop que sento algú dient que no anirà a votar. Potser no me n’hauria de fer. Al cap i a la fi, tothom és lliure de fer el que vulgui. I no votar és una de les opcions possibles.
Però m’hi he trobat aquests darrers dies: un que em deia que no ha anat a votar les darreres conteses electorals perquè no hi ha cap partit que el representi. I un jove que fa pocs dies va rebre de la policia (ni tan sols participava a la manifestació, però sí que era per allà), i també em va dir que no pensava anar a votar.
Jo no he viscut el franquisme. I entenc que algun es pregunti de què servirà el seu vot, o que no se senti representat per cap partit. Però quan sents certs missatges polítics racistes o discriminadors (i evito paraules més gruixudes) penso que almenys val la pena votar qui pugui evitar que guanyin certes ideologies. Ni que un pensi que no servirà de gran cosa, jo aposto per l’opció del mal menor (i amb això no estic dient “vot útil”, que seria una altra qüestió).
Alguns potser pensareu que aleshores cal votar en blanc. També és una opció, però essent conscient que amb el vot en blanc s’afavoreix els partits més grans.
I us ho diu algú que encara no sap qui votarà diumenge. Però sí que sé qui no votaré. I també sé que exerciré el meu dret de vot.