tag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post7513307937085137847..comments2024-03-28T07:21:52.507+01:00Comments on LA FONT DE GRECCIO: En el terror, l'AmorSergi d'Assíshttp://www.blogger.com/profile/06758751871562510623noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-53686289979402874572020-01-15T10:47:12.169+01:002020-01-15T10:47:12.169+01:00Moltes gràcies pels vostres comentaris tan enriqui...Moltes gràcies pels vostres comentaris tan enriquidors!Sergi d'Assíshttps://www.blogger.com/profile/06758751871562510623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-31702562075996736352020-01-11T20:44:18.276+01:002020-01-11T20:44:18.276+01:00No he estat mai a Auschwitz però sí al camp d'...No he estat mai a Auschwitz però sí al camp d'extermini de Choeung Ek a Cambodja i em puc imaginar el sentiment que vas experimentar. Choeung Ek, va ser un altre camp de barbàrie, miserable testimoni de com les creences de supremacia i la intolerància i la por als que són diferents poden degradar la condició humana. Allà un "monument" replet amb 5.000 cranis ben visibles és testimoniatge de la barbàrie i encara ara, afloren restes humanes de les fosses comunes poc profundes. <br />Auschwitz, Choeung Ek, Ruanda...massa exemples per tan poc aprenentatge. Però hi podem fer res nosaltres? Les històries es repeteixen. Les de l'Amor per sobre el terror com la del Pare Kolbe (i les d'altres que possiblement desconeixem) són les que ens fan veure espurnes de llum en la nit, són les que ens mantenen aquesta esperança, que tota llum per petita que sigui sempre venç a la foscor. I aquesta llum sempre és Amor i d'Amor en podem donar tots. Nosaltres també podem il.luminar. Això és el que ens cal recordar.Olga Llorensíhttps://www.blogger.com/profile/08430095150641546871noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-1139327441357975782020-01-10T20:11:12.515+01:002020-01-10T20:11:12.515+01:00El testimoni del p. Kolbe és Amor amb majúscules, ...El testimoni del p. Kolbe és Amor amb majúscules, en contrast absolut amb el terror i la brutalitat d'Auswitch. I sempre, sempre, per més horroroses que siguin les accions humanes, l'amor sempre és més fort. Com deia el mateix pare Kolbe: "només l'amor pot crear". Gràcies Sergi per acostar-nos el seu testimoni.Mariàngelshttps://www.blogger.com/profile/16423247487505141274noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-9212850214773223072020-01-10T17:58:12.479+01:002020-01-10T17:58:12.479+01:00ON ERA DÉU
“On era Déu?”, acusadorament clamàvem....ON ERA DÉU<br /><br />“On era Déu?”, acusadorament clamàvem.<br />I no era la pregunta que calia.<br />Podíem fer-la, sí,<br />després d'un llarg camí per preguntes més properes:<br />“On érem nosaltres?<br />On eren els homes i les dones que teníem el deure<br />que allò no passés mai?<br />On eren la ciència, la raó, el dret, el coratge,<br />que havien d'evitar o posar remei als tràngols que planyíem?<br />On eren les paraules de consol que no vam saber dir?”<br /><br />Però deixàvem sobre Déu tot el pes de les coses<br />i ens sentíem nets de culpa, exonerats de càrrecs,<br />alliberats de deures i responsabilitats.<br />“On era Déu?”. I ens satisfeia no sentir resposta,<br />com si Déu estigués avergonyit davant el nostre clam,<br />acovardit davant la nostra fúria,<br />aclaparat per la nostra profunditat i intel·ligència.<br /><br />I deixàvem al silenci el que ens podia fer més lliures:<br />preguntar-nos a nosaltres què hauríem d'haver fet,<br />què vam fer tan malament, on van fallar les nostres forces.<br />“On era Déu?”, clamàvem, “On era Déu?”,<br />sense fer ni un pas per fer-nos dignes de gosar fer la pregunta.<br /><br />DAVID JOU<br /><br /><br />I fem-nos també preguntes més properes: on som nosaltres davant dels auswitchs de diversos tipus d'avui dia. Perquè d'haver-n'hi, n'hi ha!Ramon Caralthttps://www.blogger.com/profile/02363621943721268487noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-15488966719572405142020-01-10T10:24:47.162+01:002020-01-10T10:24:47.162+01:00The "normal" reaction of a person who is...The "normal" reaction of a person who is freed from being killed would be to think "how lucky" and to give thanks to God. Fr Kolbe was already in another stage of union with Jesus, and so he was able, at once, to give his life in exchange for the other prisoner's. So, in the middle of all that darkness, a bright light shone not only there but for all the world. Also, Etty Hillesum, in another camp, in a different style, offered her life, daily, to be with the other prisoners, trying to give them some comfort and help. And I believe there must have been many other gestures of love in those times of terror that help us to keep confidence in human beings.Lucyhttps://www.blogger.com/profile/07200413808735561816noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-16766608495600592422020-01-09T10:01:47.757+01:002020-01-09T10:01:47.757+01:00Des que vaig saber on eres que esperava aquesta en...Des que vaig saber on eres que esperava aquesta entrada!! I ara no sé si puc dir-hi res, crec que jo no seria capaç de fer una visita com aquesta, no puc entendre tanta maldat... M’has recordat quan vas anar a Xile i tot el que vas escriure del que vas viure d'en Joan Alsina, com em va impressionar el que deies i ara, no ha estat menys... <br />De tot cor que moltes gràcies, Sergi!!! Són petjades profundes que ens vas deixant!!!<br />Martanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7358732015833548393.post-77496195485329895242020-01-08T23:26:09.199+01:002020-01-08T23:26:09.199+01:00Fa molts anys que vaig visitar Auschwitz. Em va im...Fa molts anys que vaig visitar Auschwitz. Em va impressionar moltíssim. Semblava imposible que la intel.ligència humana fos capaç d'idear tanta tortura. Sí, la paraula "terror" és la més adequada, però de tots els horrors que vaig veure m'ha quedat fortament gravat el lloc on va morir el P. Kolbe. També hi vaig pregar com tu dius; és un clam, un testimoni d'Amor enmig d'aquell infern .Vaig pensar que el seu gest no s'improvisava en un moment, sino que era fruit de tota una vida d'entrega per amor i fidelitat a Déu i els altres.<br />Gràcies Sergi, pel teu testimoni.mercènoreply@blogger.com