dijous, 4 de març de 2021

Em podeu donar idees?


Fa uns dies us vaig esmentar els microcrèdits com quelcom per explorar. La idea (o pre-idea, perquè no hi ha res) seria poder donar un impuls a joves que acaben els estudis a l'escola perquè puguin enlairar-se, i després volar sols. Seria bo que se'ls ajudés (a comprar la màquina de cosir, o caixa d'eines, etc) perquè puguin començar a espavilar-se, i que després anessin tornant els diners (o el material?) a mesura que tinguessin guanys (sense interessos). Amb els diners que es recuperessin, es podria ajudar altres estudiants.

La qüestió que plantejo no és senzilla: aquests joves que rebrien l'ajuda ja no serien alumnes de l'escola. I per tant, el compromís o lligam amb l'escola ja no seria el mateix. Per tant: se us acudeix alguna idea de com es podria animar, facilitar o fomentar que tornin els diners?

Un jove africà em va dir que algun tornaria els diners, però que ell creia que bastants no els tornarien per falta de seriositat. 

Alguns pensareu que ni sou experts ni hi enteneu sobre això. Però aquí només us demano idees, suggeriments, que compartiu en veu alta. Que penseu si se us acudeix alguna idea concreta de com es podria estimular els alumnes a tornar els diners de manera eficient. 

I també amb quins criteris faríeu la selecció dels qui poden obtenir la beca (perquè desgraciadament en aquest sentit no som milionaris). 

He llegit una experiència molt interessant de Bangladesh, però no és aplicable a la nostra realitat. 

Espero amb candeletes el que em pugueu dir. Gràcies!

dimarts, 2 de març de 2021

Màquines de cosir i gallines


Animat (i molt agraït!!) per la vostra resposta als projectes i pels donatius que aneu enviant, presento dos projectes més (i, de moment, aquí m’aturaré perquè tot això demana temps d’aplicació, un seguiment, etc). 

MÀQUINES DE COSIR

Un dels oficis que s’ofereixen a l’escola és el de Tailoring (sastreria). És un dels oficis que té sortida aquí Uganda. Majoritàriament el solen estudiar noies (tot i que també alguns nois), però contràriament al que ens podria semblar amb ulls occidentals, aquí possibilita una independència a la dona que val molt la pena i li permet tenir una entrada de diners.

A l’escola falten màquines de cosir perquè les noies puguin practicar i no només haver de mirar com ho fan altres. En compraríem 10. El cost total és: 1.114€

Són màquines de les tradicionals: amb la roda, el pedal... Quan les vaig veure, em va fer il·lusió perquè em va venir de cop la imatge de la meva àvia (que era modista) que tenia una màquina d’aquest mateix estil. 


GALLINES

L’objectiu és que els estudiants de tant en tant puguin menjar ous. El galliner ja està fet, però sense gallines. Caldrà fer un sostre al magatzem perquè no hi entrin rates i algunes altres intervencions no massa grans. Les faran els mateixos estudiants de construcció a classe, així també serveix com a pràctiques. Es compraran 150 pollets.

Ho han comptat tot: condicionar el galliner, el menjar pels pollets, vacunació, desinfectant... i tot plegat puja a 1.761€

Cada any i mig aproximadament es vendran les gallines i es compraran més pollets. Una part dels ous serà per als estudiants, però una altra part serà per vendre’ls: faran falta diners per cobrir les despeses de menjar. Amb la venda de les gallines, es podrà cobrir una part de les noves despeses. Però per obtenir el menjar de les gallines, s’hi hauran de posar diners cada any i mig (no són molts, però s’hi ha de comptar).

L’objectiu és que el projecte de l’alimentació sigui sostenible al cap d’uns 4-5 anys, quan es puguin vendre els vedells que vagin tenint les 5-6 vaques que hi hagi en aquell moment. Jo soc el primer que voldria que els resultats fossin més ràpids, però la natura té el seu propi ritme i ens hi hem d’amotllar (perquè les vaques trigaran a criar, i les primeres vedelles es quedaran a l’escola per poder oferir més llet als estudiants, que són molts).


DONATIUS

Com vaig posar l'altre dia, qui vulgui i pugui ajudar-hi que em faci un missatge aquí (no el publicaré) donant-me el correu electrònic. I ja ens posarem d'acord. Moltíssimes gràcies a tothom!!! 

dissabte, 27 de febrer de 2021

Sentir-se acompanyat


Els dies que no vam tenir gens d’internet em vaig sentir estrany. Internet per a mi significa la comunicació amb el món d’on vinc. Aquest sentiment de pertinença és fort: és la meva terra, la meva gent, i jo sento que també soc vostre (això inclou els qui viviu a Catalunya, però també en altres països). 

Saber que a l’Àfrica disposaria d’internet va ser un punt important per a mi. I sentir-me incomunicat, i a més en un context delicat per al país com són les eleccions que tenen lloc cada cinc anys, no va ser agradable. 

Òbviament van ser dies interessants des d’una altra perspectiva, perquè els vaig aprofitar espiritualment per aprofundir altres aspectes. De tot se’n pot treure alguna cosa bona.

Us explicava això perquè em vaig adonar com és d’important el suport que em mostreu de tantes maneres. Un exemple són els missatges que rebo, i aquests darrers dies el suport als projectes d’Uganda. Un pas com el que vaig fer mesos enrere té inevitablement un component de solitud. Aquí m’han acollit molt i molt bé, però no deixo de ser un forani que ha anat tot sol a compartir amb persones d’una cultura molt diferent.

La força principal em ve de la fe. Però humanament em fa molt de bé també haver-me sentit acollit aquí, i el vostre suport que us agraeixo de tot cor.

Fa uns dies algú em preguntava: “estàs tan bé com es dedueix pel que escrius a La Font?”. Doncs sí, estic així de bé. I gràcies a factors diversos, com els que us he exposat. Però sobretot em sento privilegiat de poder ajudar en un lloc de tanta pobresa i precarietat, i en dono gràcies a Déu.

Dubtava una mica de si compartir-vos tot això, perquè al cap i a la fi són aspectes força personals. Però m’ha semblat que valia la pena vista l’estimació que em feu arribar.

I bé, animat per aquesta reacció tan positiva als projectes que us vaig presentar abans-d’ahir, ja he demanat un pressupost per saber què costaria tenir també gallines: així els estudiants també podran menjar ous algunes vegades.

Moltíssimes gràcies a tots!

La foto la vaig tirar al Llac Victòria. M’ha semblat que era una imatge poètica que reflecteix el que us he explicat avui.

dijous, 25 de febrer de 2021

Vols i pots ajudar?


LLET PER ALS ESTUDIANTS

Com us vaig comentar, l'alimentació dels estudiants és molt precària. Fa anys que els professors tenen el projecte de comprar una vaca, però no s'ha dut a terme per falta de diners. Us plantejo la compra d'una vaca i la construcció d'un cobert. També us dono el cost de dues i tres vaques, tenint en compte que aquí hi viu molta gent i que si hi arribéssim seria encara millor.

Els estudiants de ramaderia de l'escola tindran cura de la vaca amb el seu professor, i amb un treballador de l'escola. D'aquesta manera, tots els alumnes de l'escola podran prendre llet algunes vegades i al mateix temps els estudiants de ramaderia podran practicar el seu futur ofici.

El més important d'aquest projecte, com us vaig explicar fa uns dies en relació a l'alimentació, és donar un tomb a la situació actual. Ells volen fer criar la vaca, i per tant, podria ser un projecte sostenible en el futur. 

Pressupost (l'hem passat de xílings ugandesos a euros): 

- cobert: 2.825€

- transport: 135€

- preu d'una vaca de prou qualitat pel que convé: 674€ (dues serien 1.348€, i tres serien 2.022€)

Total del projecte amb una vaca: 3.634€ (si són dues, 4.308€; i si són tres, 4.982€).


UNA OPORTUNITAT

S'aixeca cada dia ben d'hora, i va a una botiga de mòbils. Els demana un protector de pantalla, o una funda per mòbils. Com que no té diners per pagar-ho, els deixa el seu mòbil com a penyora, i se'n va pels carrers a intentar vendre el producte. Quan ho ha venut, torna a la botiga. I així tot el dia. 

No arriba als 30 anys, vol estudiar i tenir un futur. Ha trobat un tiet que li pagarà els estudis de caire social als vespres, però no pot comptar amb la família per altres aspectes econòmics. 

Amb una moto, podria fer de taxi (aquí les motos fan de taxis) i es podria pagar el menjar i una habitació. D'aquesta manera, podria estudiar i a la llarga tenir una feina. 

El conec bé, i sé que és seriós. Ho he parlat amb ell, i tornarà la meitat dels diners a mesura que els vagi guanyant amb la moto. Penso que necessita una empenta per enlairar-se, i després volarà sol. 

Aquest projecte és interessant no només pel que suposa per aquest noi, sinó com a prova de microcrèdit, que serà un terreny per explorar. Perquè amb els diners que torni es pot ajudar algú altre.

Cost d'una moto i la llicència: 1.080€


DONATIUS

Qui vulgui i pugui ajudar-hi, que em faci un missatge aquí (no el publicaré) donant-me el correu electrònic. I ja ens posarem d'acord. Moltíssimes gràcies des d'ara!!! 

divendres, 19 de febrer de 2021

Conte de Quaresma

Aquí teniu un vídeo deliciós. La mare veu que el nen fa la motxilla, i li pregunta:

- Què fas?

- Me'n vaig a trobar Déu.

De tornada, la mare li pregunta:

- Així, l'has trobat?

- Déu és una dona, Mama. I té el somriure més meravellós que he vist mai.

Però la dona en qüestió ha vist Déu d'una altra manera, i diu que l'ha trobat molt més jove del que esperava. 

S'ha de veure! I viure!

Bona Quaresma a tots!!

PD: Per veure la font d'inspiració, aneu aquí.

PD2: Aquí teniu la versió del vídeo amb subtítols en castellà. 

dimecres, 17 de febrer de 2021

Els valors de la tribu


Com us vaig comentar, faig classe d'Espiritualitat Monàstica als novicis. Cada setmana els exposo un tema, i a continuació els plantejo algunes preguntes per compartir. Sovint les qüestions solen anar dirigides a com ho viuen ells personalment, com es vivia en la seva tribu i com es viu en la comunitat. Trobo especialment enriquidores les respostes referents a la tribu.

La tribu per a la majoria d'ells és un tema important, però en el dia a dia no se sol compartir. La majoria provenen de tribus diverses, i és un factor d'identitat molt remarcable. Valoro que puguin expressar-ho als altres i també que puguin escoltar amb respecte les experiències dels germans.

Fer comunitat des de tribus diverses no vol dir negar allò que ets o d'on provens, sinó des de la teva identitat i orígens poder construir una comunitat plural on tothom hi tingui un lloc. 

Fa uns dies vam reflexionar sobre l'ús dels béns materials. I va ser revelador com d'important és el fet de compartir en les diferents tribus. El teu nucli no es limita a la família més propera, ni tan sols a tiets i cosins, sinó que s'estén a la tribu. Això té conseqüències molt concretes en relació a la propietat, per exemple, on la tribu té molt de pes. També és destacable el paper dels ancians de la tribu a l'hora de resoldre conflictes. Penso que, d'una banda, van poder constatar que tenen moltes similituds en aquest aspecte. I d'altra banda, que la vivència del fet comunitari en la tribu els facilita també saber-ho compartir tot en la comunitat monàstica.

La foto és del debat de l'altre dia. Em va sorprendre que fos tan apassionat, però sempre hi va haver molt bon to. Vam riure molt, i vam poder anar més a fons en les raons de per què valorem (o no) internet i els mòbils en la vida monàstica. Si a algú li interessa algun aspecte del debat, m'ho pot preguntar en els comentaris i ho respondré.

diumenge, 14 de febrer de 2021

Els llangardaixos i jo


Ja sé que ells estan més espantats que jo, però la veritat és que amb el llangardaix que entra a la meva habitació tenim una relació difícil. Ahir en vaig veure un a la paret de sobre la porta, i en moure'm es va acabar escolant fins a sota del meu barret. Vaig pensar: potser marxarà. Torno de sopar, aixeco el barret, i encara era allà. Va córrer a amagar-se entremig d'unes caixes. Vaig pensar: potser un dia el trobo mort. 

Avui, tornant de l'escola, l'he vist a la sortida de la meva habitació. Per fi! I amb el paraigua a distància he intentat guiar-lo perquè sortís per la finestra del corredor. I efectivament, ha desaparegut de cop. Entro a l'habitació, desplego el paraigua, i el molt dallonses s'havia enganxat al paraigua!! Ha corregut cap a la paret ben amunt. He pensat: ara que havia marxat de l'habitació, va i jo l'hi torno a portar!

Entro al lavabo, i en trobo un altre corrent pel terra! Es posa a la pica, el faig sortir i s'amaga darrere el mirall. 

En resum: tinc dos o tres llangardaixos dins de l'habitació. Mantinc l'habitació molt tancada sobretot perquè no entrin mosquits. Però els llangardaixos s'escolen per les escletxes de les portes. I sospito que entren per accident i després no saben sortir. I ganes de matar-los no en tinc, però que em deixin en pau.

A veure: aquí n'hi ha molts, i els trobo simpàtics i tot. Són graciosos com es fan els morts (deuen creure que no els veiem), com corren a amagar-se o com cacen els insectes. Però els que entren a la meva habitació no són simpàtics. Els monjos a qui ho he explicat encara riuen.

La foto ja sé que no té res a veure amb els llangardaixos, però és que només hauria faltat posar-los en la imatge!