dijous, 20 d’abril de 2017

En la pell del pacient


He llegit aquest llibre del Dr. Salvador Esquena, metge uròleg especialitzat en cirurgia oncològica, i l'he trobat molt interessant. Entenc que haurà generat un cert rebuig en el seu àmbit per diversos motius (i també adhesions, ja ho crec). I entenc també que és un llibre que pot incomodar, perquè es mostra molt crític amb algunes actituds i pràctiques que ha vist en la professió mèdica.

A mi personalment no em fa mirar els metges amb uns altres ulls. Primer, perquè sé que hi ha metges que són persones excel·lents. Però sobretot perquè penso de fa temps que en tots els col·lectius hi ha de tot. I encara que algunes professions tinguin més prestigi a nivell social, totes estan formades per persones. I la persona humana, com deia algú, és ambigua.

I aquí és on m'ha dut la lectura d'aquest llibre: a reflexionar sobre la fragilitat humana, de la qual ningú no pot escapar. Crec que és un llibre que, més que dur-nos a pensar que hi ha gent que són uns ineptes i uns galtes (paraula que veig que li agrada a l'autor), ens pot portar a reflexionar sobre alguns aspectes negatius de nosaltres mateixos que en aquesta obra són magníficament descrits (en aquest cas, aplicats a la professió mèdica).

La mirada del Dr. Esquena és afilada, irònica a vegades, reivindicativa altres, tendra amb els pacients, exigent amb els metges, sempre apassionada. I a banda d'això, mostra un gust pel saber que va més enllà de l'àmbit mèdic, cosa que és sempre d'agrair.

Només m'ha quedat una pregunta sense resposta: per què parla diverses vegades de la "paciència benedictina". Espero que algun dia m'ho resolgui. No sé si tindré la paciència benedictina d'esperar molt temps a rebre la resposta.

dissabte, 15 d’abril de 2017

Bona Pasqua?


Per a molta gent encara és hivern, un hivern ben llarg. Massa.

Les guerres no han parat. Els qui han de deixar casa seva continuen fugint. Els qui han patit ruptures no han refet la seva vida. Els qui han perdut algú estimat no el tornaran a tenir.

Però l'ametller ha florit.

Enmig de l'hivern més llarg, l'ametller ha pressentit que vindria la primavera. I ha florit.

Sap que corre el risc encara d'una gelada traïdora. Però més arriscat seria no florir, i no poder afrontar la sequedat de l'estiu.

Som cridats a ser ametllers. A florir enmig de l'hivern més llarg.

Sabem que correm el risc d'una gelada. Però més arriscat seria no florir.

Molt bona Pasqua!

dissabte, 8 d’abril de 2017

L'Amor crucificat


Quan calles per caritat,
quan continues estimant tot i rebre indiferència,
quan jugues net encara que algú altre no ho faci amb tu,
quan ets pacient amb els límits de l'altre,
quan ets capaç de veure els dons d'algú encara que no et tracti bé,
quan acceptes que estimar algú és també sofrir amb ell,
quan creus que l'altre no sap el que fa en el moment que no estima...
...estàs vivint l'Amor crucificat.

No és un amor superficial, ni caduc.
És quelcom més profund i durador.
Ple de sentit. No exempt de dolor.
Però curull de Vida en plenitud.

Bona Setmana Santa!

dissabte, 1 d’abril de 2017

No sempre som iguals

Aquesta setmana algú es preguntava què passa quan algú s'odia a si mateix per alguna cosa que ha fet, i els altres l'odien per la mateixa raó. I em deia que no sempre és fàcil perdonar algú segons què ha fet.

M'ha fet pensar que no sempre som iguals davant el Mal en totes les seves formes (tant en relació als qui el fan com als qui el pateixen). Algunes persones serien més capaces de perdonar algú que n'ha fet una de grossa, però a qui quasi no coneixen, que no pas perdonar algú que viu a la mateixa casa i que fa la punyeta (però de manera molt menor). O al revés: a algunes persones els genera compassió allò que viuen els de l'entorn, i en canvi els qui pateixen situacions injustes en altres racons del planeta els queden molt llunyanes perquè no els poden posar un rostre concret.

Això també es dona en col·lectius: grans defensors de causes d'altres llocs del planeta, i sembla que tinguin una bena als ulls del que passa en el nostre país i dels drets que no se li respecten.

No es tracta d'ignorar o ser freds del que passa en altres indrets, ni molt menys. Sinó de tenir unes mateixes actituds davant el Mal o el sofriment, s'esdevinguin on s'esdevinguin.

Estem en camí. I el més important és saber en quina direcció caminem.

divendres, 24 de març de 2017

Odi a un mateix


I digué el deixeble:
- Has conegut mai algú que senti odi per ell mateix?

I respongué el mestre:
- I tant! Persones que es veuen a si mateixes com un monstre, i no exagero. Per alguna cosa que han fet, o per com són, sí. Són persones que pateixen molt.

- I què els dius?

- Depèn de cada cas. En primer lloc, les escolto molt i intento posar-me a la seva pell per entendre com se senten. I després, siguin quines siguin les circumstàncies, intento que entenguin que són només això: circumstàncies. És a dir, que com a persones valen. I que això està per damunt de tot. També les convido a preguntar-nos què podem fer amb allò que els fa tanta nosa, com integrar-ho, amb quina clau de lectura es pot intentar afrontar. Com passar d'aquella absurditat a una experiència amb sentit que faci créixer. Però una cosa et puc dir: el sol fet de sentir-se tractades amb estimació per damunt de les circumstàncies personals és quelcom que ja allibera. És un primer pas.

Foto: vista des del Mont de les Benaurances


dissabte, 18 de març de 2017

Esquirols

Mantes velles de quadres i ratlles, gastades en el cotxe i en els prats. Tendes de campanya. Grups de famílies. Excursions. Aigua freda per rentar-te. Estanys de la Pera. Vaques. Taules de càmping. Aquelles cadires plegables. Beget. Família. Llargs viatges en els successius Citroën. I música dels casets dels Esquirols, escoltada una vegada i una altra. Un record inesborrable. Una barreja de gust per la natura, d'ambient familiar, de catalanitat, de kumbaià.
Els Esquirols com a banda sonora. Gràcies Esquirols!

dissabte, 11 de març de 2017

50.000

El comptador ha arribat a les 50.000 visites a "La font de Greccio". El més important que us puc dir avui és: GRÀCIES!

Sé que n'hi ha que hi entreu sovint. Altres, de tant en tant. Alguns comenteu, altres no deixeu mai cap comentari. Però d'una manera o altra, tots sou visitants d'aquest espai que vol ser acollidor i obert.

Aprofito per comentar alguns aspectes del mateix espai que a vegades se m'han preguntat:

- Per què a vegades trigues a escriure-hi?
Senzillament, perquè la feina que tinc encomanada (i que és prioritària) m'absorbeix molt i no trobo el clima adequat per posar-me a escriure. Intento escriure cada setmana, però no sempre és possible.

- Coneixes els comentaristes?
En conec la majoria, però no tots. Alguns escriuen amb pseudònim (cosa que no em sembla pas malament). Fa dies va trucar a Montserrat la (o el) comentarista "Oreneta", i no em vaig poder posar al telèfon. No sé qui és, tot i que sé que fa temps que segueix aquest lloc. I m'agradaria un dia saber-ho! En canvi, la persona amb pseudònim "MNC" sí que em va escriure en privat (com li demanava) i ens vam conèixer.

- Com hi arriba la gent?
Crec que molts hi han arribat a través del meu compte de Twitter, perquè cada vegada que faig una entrada acostumo a fer-ho saber al Twitter. Altrament, aquesta pàgina no tindria quasi cap difusió.

- Com està aquella senyora africana amb càncer de qui vas parlar fa temps?
Doncs després d'aquell escrit, vaig rebre missatges de persones que la volien ajudar. I tot aquest temps ha rebut sessions de quimioteràpia gràcies a aquestes persones que li han fet arribar ajudes. Està dèbil degut al tractament, i s'ha d'anar veient com evoluciona amb el temps. Quina gent més generosa!!!

- Per què fas aquest espai?
Sens dubte, no és per avorriment. És un servei, una manera de ser present i accessible a persones que no vénen a Montserrat i que potser agraeixen llegir un paraula de reflexió. Des d'aquesta perspectiva, no tindria cap sentit mantenir "La font de Greccio" sense persones que hi passegéssiu. Això és el que hi dóna sentit. I per tant: moltes gràcies per fer d'aquest espai un indret viu on compartir i passejar!!