Fa uns dies us vaig esmentar els microcrèdits com quelcom per explorar. La idea (o pre-idea, perquè no hi ha res) seria poder donar un impuls a joves que acaben els estudis a l'escola perquè puguin enlairar-se, i després volar sols. Seria bo que se'ls ajudés (a comprar la màquina de cosir, o caixa d'eines, etc) perquè puguin començar a espavilar-se, i que després anessin tornant els diners (o el material?) a mesura que tinguessin guanys (sense interessos). Amb els diners que es recuperessin, es podria ajudar altres estudiants.
La qüestió que plantejo no és senzilla: aquests joves que rebrien l'ajuda ja no serien alumnes de l'escola. I per tant, el compromís o lligam amb l'escola ja no seria el mateix. Per tant: se us acudeix alguna idea de com es podria animar, facilitar o fomentar que tornin els diners?
Un jove africà em va dir que algun tornaria els diners, però que ell creia que bastants no els tornarien per falta de seriositat.
Alguns pensareu que ni sou experts ni hi enteneu sobre això. Però aquí només us demano idees, suggeriments, que compartiu en veu alta. Que penseu si se us acudeix alguna idea concreta de com es podria estimular els alumnes a tornar els diners de manera eficient.
I també amb quins criteris faríeu la selecció dels qui poden obtenir la beca (perquè desgraciadament en aquest sentit no som milionaris).
He llegit una experiència molt interessant de Bangladesh, però no és aplicable a la nostra realitat.
Espero amb candeletes el que em pugueu dir. Gràcies!