dissabte, 27 de maig del 2017

La pregària d'uns joves


La família
Estic viu
La salut
La Creació
He nascut

Aquestes són les coses que van dir uns nois i noies amb qui fa pocs dies vam fer una pregària. Els vaig convidar a donar gràcies pel que vulguessin, i així és com van expressar.

Els vaig dir que es fixessin que totes aquelles coses que havien dit no es podien comprar i que les havíem rebut gratis, com un gran regal. I que val la pena ser-ne conscient i viure amb actitud d'agraïment.

Cada dia rebem dons. Sabem valorar la natura que se'ns presenta de tantes formes diferents? Som conscients del fet que estem vius amb tot el que significa quant a possibilitats? Estimem la salut i fem el possible per escoltar el cos i tenir-ne cura? Sabem apreciar el fet que hi ha gent que ens estima i els ho comuniquem d'alguna manera? Aprofitem tot el que ens ofereix el miracle d'haver nascut?

dissabte, 20 de maig del 2017

Hi ha gent bona


Fa dies vaig rebre un grup de gent que visitaven el monestir, i en el diàleg amb ells va aparèixer la cagada solemne que havia fet un conegut comú. Em va meravellar l'actitud amb què en van parlar. En lloc de mostrar-se ofesos o enfadats, es van expressar amb serenor i esforçant-se per comprendre les raons que podien haver portat aquella persona a fer una errada d'aquesta magnitud.

A vegades pot semblar que ens podem enfadar o ofendre seguint un criteri de proporcionalitat. En part, seria ben lògic. Però hi ha una altra lògica: la que mira de comprendre l'altra persona en les seves accions (que no vol dir justificar ni estar d'acord). I que la mirada envers l'altre sigui una mirada de benvolença, i no de judici.

Aleshores l'abraçada a l'altre no està moguda per una admiració cap a l'altre, ni per estar-hi d'acord, sinó per un reconeixement de la seva dignitat i per bondat.

I sí: hi ha gent bona. Persones que obren camins perquè altres els puguin seguir.


dissabte, 13 de maig del 2017

Que es barallin les ideologies


Fa setmanes, amb la mort d'un personatge públic, vaig llegir un tuit fantàstic escrit per part d'oponents polítics. Deia: "Que es barallin les ideologies, que s'estimin les persones". I acabava enviant força als qui estaven de dol.

En l'àgora pública dels nostres dies, a vegades es barregen coses. La discrepància amb algú per les seves idees deriva en atacs a la seva persona, que van més enllà del qüestionament de les seves idees. Cal anar alerta.

Hi hauria d'haver uns mínims per no oblidar mai: la dignitat de cada persona, i si a nosaltres ens agradaria que ens parlessin així.

Alguns polítics a mi no m'agraden gens. Però no per això els insultaré. En tot cas, discutiré les seves idees o fins la seva manera de fer. Però sense faltar al respecte, encara que aquesta persona ho hagi fet amb el col·lectiu que sigui.

En aquests nostres temps tan moguts, crec que pot ser bo tenir-ho present: "Que es barallin les ideologies, que s'estimin les persones". O com a mínim, que es respectin. Que ja és una manera d'estimar.

divendres, 5 de maig del 2017

Pressa


En la mateixa conferència que comentava la setmana passada, l'Abadessa de Sant Benet es va referir a l'etimologia de la paraula "pressa". I aquí hi ha el que m'ha suggerit.

És un mot que prové del llatí "pressus", que al seu temps ve de "premere": és a dir, prémer. D'aquí en ve premsar, comprimir, esprémer. Per obtenir oli, has de premsar. Perquè hi càpiguen molts documents en poc espai, els has de comprimir. Per obtenir suc de taronja, has d'esprémer.

El risc que tenim en el nostre temps és que la pressa s'ha convertit en quelcom tan habitual que pot acabar per no donar oli ni suc de taronja ni res.

Un ha de saber escoltar el seu cos, el seu cor.

La pressa a vegades és necessària, però també a vegades la descompressió. Hi ha temporades en les quals la pressa pot ser molt útil, i altres en les quals la descompressió també igual d'important.

I ens cal saber què convé a cada moment.

No he posat el dofí com a símbol de la pressa. Sinó de la descompressió, del nedar a mar obert. A vegades també convé.