Fa dies vaig rebre un grup de gent que visitaven el monestir, i en el diàleg amb ells va aparèixer la cagada solemne que havia fet un conegut comú. Em va meravellar l'actitud amb què en van parlar. En lloc de mostrar-se ofesos o enfadats, es van expressar amb serenor i esforçant-se per comprendre les raons que podien haver portat aquella persona a fer una errada d'aquesta magnitud.
A vegades pot semblar que ens podem enfadar o ofendre seguint un criteri de proporcionalitat. En part, seria ben lògic. Però hi ha una altra lògica: la que mira de comprendre l'altra persona en les seves accions (que no vol dir justificar ni estar d'acord). I que la mirada envers l'altre sigui una mirada de benvolença, i no de judici.
Aleshores l'abraçada a l'altre no està moguda per una admiració cap a l'altre, ni per estar-hi d'acord, sinó per un reconeixement de la seva dignitat i per bondat.
I sí: hi ha gent bona. Persones que obren camins perquè altres els puguin seguir.
M'agrada quan parles del bé i el mal, quan dius que no hi ha persones dolentes sinó actituds dolentes que ens porten a equivocar-nos. La veritat és que a mi em costa, m'és més fàcil dir que aquell és dolent i que l'altre és bo.
ResponEliminaGràcies Sergi per fer-nos-hi reflexionar de nou!!!
Al llegir el títol del teu comentari m’ha vingut a la memòria el llibre publicat per l’escriptora
ResponEliminaR.J.Palacios “'Wonder', la història d'August, un nen amb la cara terriblement deformada que s'atreveix per fi a anar a l'escola a cinquè curs.Un llibre que s'ha fe de lectura obligada a les escoles dels Estats Units.
En una entrevista, l’escriptora, respon a la pregunta de que si creia que en el mon hi ha mes persones bones que dolentes respon --Aquest és el meu punt de vista. Hi ha molta més bona gent que dolenta. El que passa és que tendim a escoltar i a centrar-nos més, en les notícies i en els titulars, en el que és dolent. Hauríem d'aprendre a alegrar-nos de la gent serenament noble, amable i de bon cor que tenim al nostre voltant.
I tant que hi ha gent bona !!!!!
Saber entendre el perquè els altres fan el que fan, fins i tot quan s'equivoquen, és una qualitat que és bonica i que no és gaire posada en pràctica avui en dia.
ResponEliminaI sí, segur que hi ha molta gent bona. Més que de dolenta. El que passa és que la dolenta es vol fer veure, fa molt de soroll, i en canvi la bondat es mou per altres camins. A vegades no es veu, però segur que hi és.
Totalment d'acord amb el que ens expliques i amb el comentari d'en Benet- Sí, hi ha molta gent bona i si sabéssim mirar el nostra entorn amb una mirada ben neta, veuríem que no es tan difícil de trobar.
ResponEliminaSembla que l'actualitat internacional a vegades ens posa a prova aquesta idea, però la continuo creient tot i els drames que ens toca presenciar
ResponElimina