dissabte, 22 d’octubre del 2016

Ciència i fe


I digué el deixeble:
- A vegades em fa por que es faci algun descobriment que contradigui algun aspecte de la meva fe.

I respongué el mestre:
- Ho puc entendre, però ho trobo molt interessant. La fe ha de ser raonable. I si es fa algun descobriment científic que contradiu allò que creus, personalment penso que estaria bé repensar algunes coses. Això no vol dir deixar de creure. Però pot ser una oportunitat per anar més a l'essencial, i veure què és realment fonamental en la fe, i què no ho és. La ciència i la fe tenen missions diferents, però em sembla que no han de ser contradictòries. Si no, hi ha alguna cosa que no funciona. Repeteixo: la fe ha de ser raonable. I com deia la carta de Sant Pere: "estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança". Ens cal veure què és l'essencial d'aquesta esperança.


dimarts, 18 d’octubre del 2016

Sia el teu cor un hort obert


Us ofereixo unes paraules escrites per Teodor Suau, sempre tan inspirat. Parlen de generositat, de servir els altres, d'omplir-nos per dintre, de deixar que l'altre sigui ell mateix, del respecte per tota persona. Parlen d'amor en profunditat. Formen part del llibre "De Cafarnaüm a Jerusalem" (Publicacions Abadia de Montserrat):

"No vulguis que tots els vents sien teus.
Ni que els aucells cantin tots la teva cançó.
Salmeja tu la tonada de l'aucell que passa i no torna.
Sia el vent senyor dels seus camins!

Obre la gàbia al rossinyol que tant estimes.
Si queda, sabràs que ha quedat per tu!
Si fuig, no li corris darrere.
Deixa'l partir.
Sense recança.
El seu vol és la teva joia!

Treu aigua del teu pou per als pelegrins.
Omple la teva gerra.
I posa-la ran del camí.
No tornis a mesurar el que han begut.
Alegra't, només, d'haver tret l'aigua del teu pou i haver deixat la gerra ran del camí.

Sia el teu cor un hort obert.
Sense bardissa.
Que entrin a collir la teva fruita.
La que vulguin, però, i quan la vulguin.
Que no sempre agrada i a tothom
la que ha estat bona per a tu i a tu t'agrada."

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Sigues al màxim allò que siguis!


Després de llegir els vostres comentaris a partir del tema de la mediocritat, sobre el grau de coneixement de nosaltres mateixos, sobre el discerniment d'allò que depèn de nosaltres, l'exigència i expectatives que ens puguem fer d'allò que podem arribar a ser, he volgut compartir amb vosaltres un fragment d'un poema de D. Mallock que veureu a continuació:

"Si no pots ser un pi al cim de la carena,
sigues un arbust a la vall,
però sigues l'arbust millor vora el torrent;
sigues una mata si no pots ser un arbre.

Si no pots ser camí ral, sigues drecera.
Si no pots ser sol, sigues estrella.
No és pel volum que reeixiràs o no.

Sigues al màxim allò que siguis!"