dimecres, 13 de gener de 2021

Fes que hi vegi!

Fa unes setmanes una senyora que ha dedicat tota la seva vida als infants a Catalunya es va oferir per pagar operacions a infants i joves que no tinguessin recursos. Ho vaig consultar al Benedictine Eye Hospital, i van estar encantats perquè hi ha molta pobresa i persones que no poden permetre's una operació. Vam programar les primeres, que s'han fet aquesta setmana: 

- una nena de 7 anys amb cataractes als dos ulls. El seu pare em deia que no jugava i estava molt limitada perquè no s'hi veia. Ara ja hi veu bé, tot i que necessita uns dies de recuperació i hi havia algun detall que s'haurà de revisar la setmana vinent. 

- un noi de 16 anys també amb cataractes als dos ulls. Està contentíssim perquè abans no hi veia, no es podia moure amb facilitat i ja no diguem els problemes per seguir l'escola.

Potser és perquè em faig gran, però m'ha fet impressió veure no només el canvi que suposa per la nena i el noi, sinó també l'alliberament pels pares que sentien impotència per no poder ajudar els seus fills en aquesta malaltia.

La senyora que va aportar els primers diners ara encara n'ha aportat més, gràcies al fet que amb els seus fills i nets van acordar reduir els regals de Reis i que servissin per ajudar aquests infants d'Uganda. Infinites gràcies a tota la família!!!

Esperem que aquestes properes setmanes altres nens i joves es beneficiïn d'aquesta ajuda solidària. I properament espero poder presentar aquí projectes per l’escola, però vull tenir-ho tot ben a punt.

A la foto, el moment que li explico al noi d’on ve aquesta samarreta del Girona.


PD: Pels qui m'envieu missatges, no us estranyeu si no responc. Des d'ahir no tenim accés a les xarxes socials ni a aplicacions de missatgeria. Sembla que durarà com a mínim fins després de les eleccions.

diumenge, 10 de gener de 2021

El barber del Congo

Un dels millors moments de la meva setmana és quan vaig al barber, normalment els dijous després de dinar. El barber és un monjo jove del Congo, que ja n’era al seu país. És una escena absolutament quotidiana i, segons com es miri, sense més transcendència. Però us puc dir que és dels moments de la setmana que espero amb més ganes, no sé ben bé per què. És una estona ben tranquil·la, perquè per rapar-me i arreglar-me la barba s’hi passa un temps poc habitual en els barbers. Lògicament no hi guanya res a nivell pecuniari, ho fa com un servei a la comunitat. I té cura de molts detalls. Per exemple, un dia em va veure algun granet al cap i m’hi va posar oli per curar-ho. 

La “barberia” és un tros del jardí del noviciat, sota cobert. I com amb tots els barbers, la conversa és del tot improvisada i pots parlar del temps o del que sigui. A vegades s’hi afegeix algú per fer-la petar. L’altre dia es va posar a ploure mentre feia sol, i li vaig explicar que a Catalunya, quan plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Vaig veure que trobava ben curiós que diguéssim que unes bruixes es pentinaven (de fet, mentre ho explicava, jo mateix vaig pensar que era ben surrealista). I em va explicar que al Congo, quan plou i fa sol diuen: “The king of the forest has married” (“el rei del bosc s’ha casat”). Li vaig preguntar si això tenia una connotació positiva, i em va dir que sí: que tant la pluja com el sol són necessaris per les collites, i que si es donen tots dos fenòmens alhora, ho interpreten com quelcom positiu.

dijous, 7 de gener de 2021

La primera visita

Aquests dies he rebut la primera visita de Catalunya: en Pau, antic escolà jove, i la seva parella Júlia. Han estat uns dies preciosos per a tots! Han vingut amb esperit solidari, i això s'ha notat des de la preparació fins al dia d'avui, quan estan a punt de marxar. Han escampat felicitat a molta gent amb la seva simpatia, amb la seva senzillesa, donant i rebent. La gent d'aquí ha valorat molt que hagin vingut de tan lluny amb interès de conèixer allò que viuen, apreciant tot allò de bo que tenen, amb empatia per totes les seves dificultats. No és fàcil fer un relat del que hem viscut, sé que hi haurà ugandesos que ho recordaran durant anys, i penso que per en Pau i la Júlia també serà un record inesborrable. I per mi... ja podeu imaginar la il·lusió de rebre una visita de casa!

Van portar samarretes del Girona FC, aquí els veiem amb un grup de monjos, cuiners i professors de l'escola que juguen habitualment a futbol amb les dues equipacions del Girona. Moltíssimes gràcies Girona FC per la vostra generositat!!!

Aquí els tenim fent una xerrada als monjos joves sobre les seves feines de màrqueting i vendes en multinacionals de l'alimentació. Quan us parlava d'obrir-se al món, pensava entre altres en experiències com aquesta. Els novicis ho van seguir amb molt interès, posant un especial èmfasi en les preguntes de caire social: la responsabilitat social d'aquestes empreses, l'explotació dels recursos materials a l'Àfrica i el tracte amb els treballadors... Va ser una estona ben estimulant!

Durant l'estada, han visitat el projecte del CBR: el departament del Benedictine Eye Hospital que es dedica a l'atenció d'infants discapacitats o malalts dels poblats de la zona i atén també les seves famílies. Un dia impactant per la realitat d'aquests infants i famílies, però també pel gran treball que es fa des del CBR amb suport del monestir. 

Un dia van convidar d'excursió tot el grup del noviciat a les fonts del Nil i el Llac Victòria. Penseu que en principi els ugandesos no fan sortides o excursions, ni que quedin a dues hores de camí (a excepció d'anar a visitar la família): anar d'excursió així no entra dintre el ventall de possibilitats que es poden arribar a plantejar. Alguns no havien anat mai amb barca (a més, la majoria no saben nedar). I els novicis no havien fet cap excursió junts. Va ser un dia fabulós! I també és una manera d'obrir una finestra al món conèixer una mica més l'entorn natural (habitualment reservat als turistes).

En Pau i la Júlia s'havien de casar aquest any, i ho han hagut d'ajornar dues vegades a causa del virus. I es van preguntar: com podríem acabar aquest any tan especial, on tot ha anat de manera tan diferent a com el prevèiem? I així els va sortir aquesta idea solidària. De la seva proposta inicial de voluntariat, veient els dies que teníem, els vam proposar venir senzillament a compartir uns dies amb nosaltres i a descobrir com viu la gent d'Uganda. I us puc assegurar que des del cuiner de l'hostatgeria que ha pogut aprendre com es fa una truita, fins als nens d'un poblat que hem visitat avui, o els monjos joves del monestir, tothom ha quedat encantat i agraït. I crec que ells també, veient gent tan acollidora. Donem-ne gràcies a Déu! 

dilluns, 4 de gener de 2021

Esporgar

El mot "esporgar" ve del llatí "expurgare", i significava "treure allò sobrant". Continuo el tema iniciat l'altre dia: a partir del que compartíeu, en els comentaris vaig fer una referència a la relació amb les coses materials. 

Els mesos abans de tornar cap a Uganda vaig fer una bona esporgada. Vaig revisar totes les coses que tenia, de dalt a baix. En vaig llençar moltes, altres les vaig repartir a qui li poguessin fer servei, o escanejar perquè em poden ser útils (com la pregària d'aquest Nadal), o posar a la maleta d'Uganda. Van quedar-me relativament poques coses (serien moltes als ulls d'un ugandès): algun quadre (en especial dos que havien pintat per mi) i algunes altres coses. 

Hi havia bàsicament dues raons per fer l'esporgada: l'una era no donar massa feina a revisar coses si un dia em moro. A veure: aquí estic bé quant a mitjans, no em falta de res i tampoc no ha de passar res. Però no ens enganyem: a l'Àfrica els riscos es multipliquen. I prefereixo estar preparat per si de cas.

L'altra raó la trobaríem en tot el llibre bíblic del Cohèlet. La fugacitat de la vida, la relació amb les coses materials i l'engany de la riquesa, la nostra petitesa, donar a Déu el lloc que es mereix. També a l'Evangeli Jesús ens diu que ens guardem de tota ambició de riquesa, que el dia menys pensat ho deixarem tot, que visquem amb tota confiança en el Pare del Cel.

Va ser un exercici a vegades alliberador, altres ardu. Però el valoro positivament. Finalment, em vaig sentir com un arbre nu. Amb les arrels en Jesús (això sí!!!) i amb el tronc. Si seccionéssim el tronc, veuríem tota la història dins seu. No cal més.

Foto: Greccio a l'hivern

PD: Al monestir tenim una secció interna de nom Majordomia on a vegades apareixen coses en una cadira que són per a ús de qui les vulgui. Les coses més inversemblants que van aparèixer en aquella cadira els darrers mesos eren meves. No sé si el monjo que treballa allà ho llegirà, però m'imagino la seva reacció amb un somriure. Ja sap que soc de la broma. Home, Pau, no podia ser ningú més!

divendres, 1 de gener de 2021

Donar gràcies


Les setmanes abans de tornar a marxar cap a Uganda vaig voler rellegir una mena de diari que havia escrit els primers dos-tres anys de vida monàstica, en el qual em vaig proposar donar gràcies per 3 coses al final de cada dia. La revisió va ser molt més suggeridora del que hauria pogut imaginar, per poder-me adonar de com vivia els fets de cada dia i quines actituds tenia. Els dies més complicats eren evidents perquè donava gràcies de coses "intranscendents" de les quals no solem donar gràcies perquè les passem per alt (però aquells dies eren les que havia sabut trobar); altres dies hi apareixien persones que ja són mortes; o persones amb qui semblava que hi havia o que hi hauria una gran relació, i al cap dels anys la relació ha desaparegut o empitjorat... i contemplar-ho tot plegat m'ha fet relativitzar moltes coses. Vaig poder observar en quins aspectes he avançat, quins formen part del codi de barres, o com visc algunes circumstàncies des d'una altra perspectiva. Vaig mirar aquell de fa 20 anys amb un somriure.

I en acabar la lectura d'aquelles dues llibretes, i amb el desig de recordar-ne l'essència i les lliçons que en podia extreure, les vaig estripar.

Em va agradar veure que vaig voler fer l'entrada a l'any 2000, a les 12 de la nit, escrivint una carta a un pres.

I també que fa uns 19 anys vaig tenir la primera adreça de correu electrònic. I que al cap de poc vaig començar a pensar en les moltes possibilitats que podia donar internet.

Bon Any a tots! Que sigui un any ben fecund i ple de solidaritat!