El barber del Congo

Un dels millors moments de la meva setmana és quan vaig al barber, normalment els dijous després de dinar. El barber és un monjo jove del Congo, que ja n’era al seu país. És una escena absolutament quotidiana i, segons com es miri, sense més transcendència. Però us puc dir que és dels moments de la setmana que espero amb més ganes, no sé ben bé per què. És una estona ben tranquil·la, perquè per rapar-me i arreglar-me la barba s’hi passa un temps poc habitual en els barbers. Lògicament no hi guanya res a nivell pecuniari, ho fa com un servei a la comunitat. I té cura de molts detalls. Per exemple, un dia em va veure algun granet al cap i m’hi va posar oli per curar-ho. 

La “barberia” és un tros del jardí del noviciat, sota cobert. I com amb tots els barbers, la conversa és del tot improvisada i pots parlar del temps o del que sigui. A vegades s’hi afegeix algú per fer-la petar. L’altre dia es va posar a ploure mentre feia sol, i li vaig explicar que a Catalunya, quan plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Vaig veure que trobava ben curiós que diguéssim que unes bruixes es pentinaven (de fet, mentre ho explicava, jo mateix vaig pensar que era ben surrealista). I em va explicar que al Congo, quan plou i fa sol diuen: “The king of the forest has married” (“el rei del bosc s’ha casat”). Li vaig preguntar si això tenia una connotació positiva, i em va dir que sí: que tant la pluja com el sol són necessaris per les collites, i que si es donen tots dos fenòmens alhora, ho interpreten com quelcom positiu.