diumenge, 10 de gener del 2021

El barber del Congo

Un dels millors moments de la meva setmana és quan vaig al barber, normalment els dijous després de dinar. El barber és un monjo jove del Congo, que ja n’era al seu país. És una escena absolutament quotidiana i, segons com es miri, sense més transcendència. Però us puc dir que és dels moments de la setmana que espero amb més ganes, no sé ben bé per què. És una estona ben tranquil·la, perquè per rapar-me i arreglar-me la barba s’hi passa un temps poc habitual en els barbers. Lògicament no hi guanya res a nivell pecuniari, ho fa com un servei a la comunitat. I té cura de molts detalls. Per exemple, un dia em va veure algun granet al cap i m’hi va posar oli per curar-ho. 

La “barberia” és un tros del jardí del noviciat, sota cobert. I com amb tots els barbers, la conversa és del tot improvisada i pots parlar del temps o del que sigui. A vegades s’hi afegeix algú per fer-la petar. L’altre dia es va posar a ploure mentre feia sol, i li vaig explicar que a Catalunya, quan plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Vaig veure que trobava ben curiós que diguéssim que unes bruixes es pentinaven (de fet, mentre ho explicava, jo mateix vaig pensar que era ben surrealista). I em va explicar que al Congo, quan plou i fa sol diuen: “The king of the forest has married” (“el rei del bosc s’ha casat”). Li vaig preguntar si això tenia una connotació positiva, i em va dir que sí: que tant la pluja com el sol són necessaris per les collites, i que si es donen tots dos fenòmens alhora, ho interpreten com quelcom positiu.

12 comentaris:

  1. El que no entenc es la raó de rapar-se el cabell, té un motiu concret? Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rubén! En el meu cas, fa uns mesos vaig agafar polls i va costar molt que marxessin. I a banda d'això, quan em dutxo a les 5.30 l'aigua sol sortir freda, i així vaig més ràpid!

      Elimina
  2. Quin plaer poder anar a un barber que no miri al rellotge. I com en la majoria de barbers poder parlar amb una persona del país segur que t'ajuda a conèixer una mica més la cultura d'aquesta gent.

    ResponElimina
  3. Els africans saben estimar el temps i la natura com ningú perquè nosaltres ja no ho sabem fer o no ens en recordem prou...

    ResponElimina
  4. A mi no m'agrada gens anar a la perruqueria ho faig per necessitat i ni per molt que la conversa pugui ser agradable, segueix sense agradar-me!!!
    La primera vegada que et vaig veure rapat em vas fer molta impressió i ja vaig pensar en alguna cosa així com el que expliques. Ara, quan et veig, sovint penso en aquell monjo jove amb el cabell ben posat, la clenxa al mig, color castany claret... que res que tots evolucionem... Hi ha vídeos penjats a la xarxa d'aquells primers moments, no poso cap enllaç es poden trobar fàcilment.
    Gràcies, Sergi, per compartir aquests moments tan qüotidians!!!

    ResponElimina
  5. Pare Sergi d'Assis,bon dia i feliç Baptisme del Senyor:
    Tenir cura del cos,en la seva justa mesura,no és solament una obligació envers nosaltres maiteixos i els altres, sinó que també són unes estones que ens proporcionen salut, bona imatge, descans, bon humor...
    En el cas de les "Perruqueria de Senyores",el que hi busco és: HIGIENE, PROFESSIONALITAT, EDUCACIO,I DISCRECIO.
    Penso, que si un professional,fa LA feina en silenci, és concentren millor en alló que està fent,em refereixo a la perruqueria de Senyores.
    Aixó, no vol dir que una paraula,de tant en tant, o un petit comentari oportú, ajuden a mantenir el caliu personal amb aquella persona que li has confiat la salut del teu cabell.
    LA meva petita i sencilla perruqueria, compleix aquestes característiques, i tant la perruqueria COM la seva ajudant, són una delícia de persones, podrien estar davant de secretaríes importants, Ambaixades, Consulats...
    Mai UNA incorrecció, mai una incorreccio, mai una indiscreció.
    Són perruqueres, sí,pero jo, les valoro molt, les admiro, i les estimo!!!

    ResponElimina
  6. COM diu la Marta,a mi també em va impactar molt veure,t rapat,tant que no et coneixia .La teva veu al cantar et va delatar.Presencialment no va ser tant diferent.

    Com no pots estar be,en aquest lloc que sembla tant senzill com molt acollidor.

    A mi si m,agrada anar a la perruqueria i canviar una mica d'estil :).Ara tampoc puc resistir que tingui al costat alguna clienta que ens expliqui la vida.No obstant tenim de pensar que, potser aquella persona necessita aquella estona, per poder compartir quelcom.
    Ara em refereixo a una anècdota que vaig viure amb un amic.Quant em vaig despertar del coma ,al hospital,i el vaig veure al meu costat ,només vaig dir....Com em veus? i ell serios em contesta..Be,pero molt despentinada¡¡.Jo tant presumida i sempre ben pentinada ....vaig reaccionar,una pinta per pentinar-me vaig demanar tot seguit.Sempre ho recordaré ,com em va ajudar a reaccionar , per sortir de la nit negra.
    Gracies,Sergi,per compartir moments del teu dia a dia.
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Com m'has fet riure, Sergi, amb lo de les bruixes...!!! Lo d'ells te més fonament. Ja sabràs que aquí fa un fred increïble degut al temporal "Filomena" i veure-us amb màniga curta "xoca".
    Me n'alegro que tinguis aquestes estones de relaxació, és necessari...què be.
    Records del Víctor. T'enviem una forta abraçada.
    Per aquí tot igual. Sortim poc, estem mig confinats...

    ResponElimina
  8. Quina senzillesa de vida! L'espai acollidor, només la cadira i el mirall i la conversa de l'amic mentre va fent la seva feina. Gràcies per fer-nos tan properes les teves vivències.

    ResponElimina
  9. La senzillesa de les teves vivències a Uganda i com ho relates és molt enriquidor per a tots. Les últimes entrades com la d'espurgar, la visita i el Barber del Congo, m'han recordat moltes coses. La del Barber la trobo molt enriquidora ja que ells de la unió de la pluja i del Sol en treuen una gran lliçó : la fecunditat de la terra amb les collites, tant necessàries per ells. És curiós el record de la cançoneta de "les bruixes". Si pots, recorda la segona estrofa, és més contundent.
    Sempre endevant!

    Fina Múrria

    ResponElimina
  10. A mi sí que m'agrada anar a la perruqueria, em relaxa. I tampoc em fa res explicar i que m'expliquin. Comparteixes. És una estona de no fer res i de deixar fer. I si et toquen els cabells i t'hi facin un massatge, ja és...!!!

    Les cultures ancestrals tenen un gran respecte i adoració a la terra i als fenòmens que s'hi produeixen i acostumen a crear contes o llegendes per donar resposta a interrogants sobre la vida. I molt sovint humanitzen aquesta explicació i ho lliguen a algun sentiment humà. Per això trobo que és bonic coneixe'n aquest punt màgic contraposat a una explicació científica del fenomen. Tinc varis llibres de contes "del món" i així és arreu!!

    I les bruixes... vaja, potser es pentinen per anar al convit del Rei del bosc!!!

    ResponElimina
  11. Està bé aquesta unió de les dues històries, Olga!
    Moltes gràcies per tots els comentaris que heu fet!

    ResponElimina