dilluns, 4 de gener de 2021

Esporgar

El mot "esporgar" ve del llatí "expurgare", i significava "treure allò sobrant". Continuo el tema iniciat l'altre dia: a partir del que compartíeu, en els comentaris vaig fer una referència a la relació amb les coses materials. 

Els mesos abans de tornar cap a Uganda vaig fer una bona esporgada. Vaig revisar totes les coses que tenia, de dalt a baix. En vaig llençar moltes, altres les vaig repartir a qui li poguessin fer servei, o escanejar perquè em poden ser útils (com la pregària d'aquest Nadal), o posar a la maleta d'Uganda. Van quedar-me relativament poques coses (serien moltes als ulls d'un ugandès): algun quadre (en especial dos que havien pintat per mi) i algunes altres coses. 

Hi havia bàsicament dues raons per fer l'esporgada: l'una era no donar massa feina a revisar coses si un dia em moro. A veure: aquí estic bé quant a mitjans, no em falta de res i tampoc no ha de passar res. Però no ens enganyem: a l'Àfrica els riscos es multipliquen. I prefereixo estar preparat per si de cas.

L'altra raó la trobaríem en tot el llibre bíblic del Cohèlet. La fugacitat de la vida, la relació amb les coses materials i l'engany de la riquesa, la nostra petitesa, donar a Déu el lloc que es mereix. També a l'Evangeli Jesús ens diu que ens guardem de tota ambició de riquesa, que el dia menys pensat ho deixarem tot, que visquem amb tota confiança en el Pare del Cel.

Va ser un exercici a vegades alliberador, altres ardu. Però el valoro positivament. Finalment, em vaig sentir com un arbre nu. Amb les arrels en Jesús (això sí!!!) i amb el tronc. Si seccionéssim el tronc, veuríem tota la història dins seu. No cal més.

Foto: Greccio a l'hivern

PD: Al monestir tenim una secció interna de nom Majordomia on a vegades apareixen coses en una cadira que són per a ús de qui les vulgui. Les coses més inversemblants que van aparèixer en aquella cadira els darrers mesos eren meves. No sé si el monjo que treballa allà ho llegirà, però m'imagino la seva reacció amb un somriure. Ja sap que soc de la broma. Home, Pau, no podia ser ningú més!

9 comentaris:

  1. Els pagesos acostumen a esporgar a l'hivern (quan la saba està en baixa activitat) per preparar l'arbre per la primavera/estiu. Ara Sergi només cal esperar els fruits de la teva "esporgada".

    ResponSuprimeix
  2. PARE Sergi: Bona nit:
    El primer que he de fer a partir d' ara,és agafar el bon hàbit d'obrir el blog cada dia.
    La meva relació amb les coses, és la següent:M' agrada molt l'espai, aixó sí, que sigui acollidor.
    Jo, tinc un gran amor als llibres, i com que estimar l'espai i estimar molts llibres, és incompatible, he tingut que disciplinar-me per pensar MOLT bé, quin llibre comprar.
    Tinc uns quatre grups: Els que m'alimenten la meva fe: ESCRIPTURA, LITURGIA DE LES HORES, REGLA SAT BENET, PARES DE L ' ESGLÉSIA.
    Un altre grup, ELS PRINCIPALS CLÀSSICS.
    Un altre grup, llibres referents a la formació d' EUROPA, en qualsevol especte.
    Un últim grup, llibres de la meva PROFESSIÓ.
    FINALMENT, tinc un grup variat: COM ORGANITZAR LA LLAR, BIOGRAFIES DE GENT MOLT INTERESSANT ...
    Tots aquests grups, no són de molta quantitat, PERÓ SÍ, de MOLT bons autors....
    D' aquests autors, SÍ que m'hi sento no SOLAMENT enganxada, si no, molt AGRAÏDA !!!

    ResponSuprimeix
  3. M’agrada molt el que expliques, Sergi!!!
    Ja fa temps que em plantejo coses sobre la meva pròpia finitud, no només el fet de pensar en no deixar feina a remenar i llençar les meves pertinences, que també, sinó en que no m’agafi desprevinguda del tot, a tot arreu pot arribar de sorpresa...
    El llibre del Cohèlet per mi és un referent, tinc molt clar que hi ha un moment per cada cosa, així que també el de morir. Amb això no vull dir que no em faci por morir-me, hi he d’arribar com tothom, així que prefereixo trobar-m’hi havent-hi pensat una mica.
    Moltes gràcies, Sergi, per tocar temes tan importants i íntims, d’aquesta manera tan teva, com aquell que no diu res!!! Posant-ho a les paraules útils ;-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Però més enllà d'aquell tros al qual et refereixes, pensava em tot el llibre del Cohèlet eh? Té fragments no tan agradables...

      Suprimeix
    2. M'has picat la curiositat, Sergi! El text que parla que cada cosa té el seu moment el trobo molt encertat... Ara acabo de llegir tot el llibre, he trobat algunes frases sobre la dona que no m'han agradat gens (la dona sempre paga els plats trencats) i veig que no té molt clar el sentit de la vida i la mort potser tampoc.

      Suprimeix
    3. T'entenc. Jo l'he llegit amb les claus de lectura que dono en l'entrada.

      Suprimeix
  4. He rebut un comentari sense nom. Si us plau, si el pots tornar a enviar amb nom... Gràcies!

    ResponSuprimeix
  5. Montserrat de França7 de gener de 2021, a les 21:29

    Molt útil aquest recordatori sobre el sentit profund d'esporgar.
    A vegades també he hagut d'esporgar coses que no són purament materials, però que "fan nosa": projectes massa ambiciosos que poden arribar a obsessionar, desitjos de coneixement intel·lectual que eren desmesurats etc
    Si no vaig errada, em sembla que Cohèlet també en parla.

    ResponSuprimeix
  6. Molt be, Sergi. Jo ho faig de tant en tant...pensant el mateix que tu.Fent una mica de broma, no t'ha calgut llegir el llibre de Marie Kondo...!!!

    ResponSuprimeix