Música disco

Una nit sencera vam sentir música disco des de les cel·les d'una ala del monestir. A sobre de la porta i de la finestra de les habitacions hi ha tota una obertura sense vidre i amb mosquitera per on entra l’aire les 24 hores i també el so exterior. Això vol dir que quan hi ha una tempesta forta de llamps i trons (i aquí són espectaculars), la sents com si estiguessis a la intempèrie. Doncs bé, l'endemà de la música disco vaig preguntar què havia passat, perquè va ser bastant complicat dormir. I un monjo em va dir que s'havia mort algú de la zona, i la família i amics l'estaven vetllant. Vaig demanar si era perquè la gent ballés. I em va respondre que potser alguns ballaven perquè estaven contents pel difunt, però que sobretot era per mantenir-los desperts durant la vetlla de tota la nit.

Em vaig interessar per si no hi ha cap llei de contaminació acústica que eviti que tota la zona hagi d'estar desperta tota la nit per la vetlla d’un difunt. I es veu que existeix, però que difícilment es fa complir. De fet, a Catalunya no fa tants anys que també passava (recordo que en algunes zones de Calella era complicat dormir a la nit pel soroll dels turistes, no sé com ho tenen ara).

Aquestes darreres nits hi ha hagut també una certa celebració festejant la victòria del president, però no ha estat tan forta. I abans de Nadal, uns quants dies també vam tenir molta música nocturna. No acabo d'entendre com és que arriba amb aquest volum, perquè just davant de l'habitació hi tinc un prat (la foto és la vista des de la cel·la) i no veig gaire moviment enllà. 

I també des de l'habitació, a primera hora del matí (abans de les nostres Matines) ja sento per l'altra banda el qui des de la mesquita entona els seus cants. També ignoro on és la mesquita, però a prop crec que no (em diuen que és al poble, que és a un bon tros de camí). Al principi els vivia com uns cants invasius del silenci del monestir, però ara els he integrat i trobo que fan bonic i tot.

Potser després de tot això pensareu que estic en un monestir urbà, o que no s'hi pot fer silenci de tant de soroll. I no és el cas. El que és habitual és sentir el cant dels ocells o la pluja, o ambdues coses com ara mateix. A més fa sol! Haurem de suposar, doncs, que "el rei del bosc s'ha casat!”.