diumenge, 22 de desembre del 2019

La caritat de Crist ens urgeix


Trobo que aquesta frase de 2Co 5,14 és molt inspiradora. No ens diu: “la caritat de Crist ens anima”, “o ens aconsella”, ni tan sols diu “ens guia”. Sinó que ens transmet una urgència, una necessitat de deixar-nos empènyer per aquesta força ja ara.

Davant del risc de viure un cristianisme de “l’anar fent”, la Paraula ens impulsa radicalment a seguir Jesús del tot. “Oh, és que jo ja miro de no fer mal a ningú, de ser bona persona...”. Doncs per això no cal ser cristià, ho pots fer sense creure en Jesús.

En el meravellós relat del naixement de Jesús, els pastors corren de pressa a veure aquest prodigi que els ha estat anunciat, i el van a comunicar. Si tu has descobert aquest Amor que es fa present ara i aquí, que capgira la nostra existència i l’omple d’un sentit ple de Llum, corre! Aquest Amor t’urgeix a portar-lo allà on hi ha pobresa, sofriment, marginació, falta de comprensió o de companyia, desesperació, tristesa. No n’hi ha prou amb fer-ho a trossets o algunes vegades.

No és màgia ni l’efecte de substàncies tòxiques. És compromís, contemplació profunda, acció valenta.

BON NADAL A TOTS ELS QUI VISITEU AQUEST ESPAI!!!

dimarts, 17 de desembre del 2019

Diferents estils de govern


Fa uns dies a Matines vam llegir un fragment del llibre d’Ezequiel. Em va sorprendre, al capítol 37 verset 24, que en la versió grega es referís a un rei que regnaria “enmig d’ells” (εν μέσω). Era un text que transmetia esperança sobre el que Déu prepara per al seu poble. Però em va sobtar que parlés d’un rei que regnaria enmig del seu poble.
Vaig anar a mirar la versió original en hebreu, i diu עֲלֵיהֶ֔ם (alehém): és a dir, que regnaria sobre ells (i aquesta paraula fins es podria traduir per “en contra d’ells”!). Vaig mirar les traduccions en català, castellà i anglès, i són fidels a l’original hebreu: “damunt”, “sobre”, “over”.
Desconec per què la versió dels LXX en grec va traduir que el rei regnaria enmig d’ells. Però ho trobo fenomenal com a concepte!

Regnar sobre d’ells pot indicar una certa imposició. Ja no diguem regnar contra ells, que més aviat implicaria violència. Crec que a nivell mundial tenim exemples fàcils d’ambdós casos. En canvi, regnar enmig d’ells suggereix tot un altre estil: un rei que serviria la comunió i el bé del poble, des del mig i no des de dalt, com un més però des d’un eix central que l’aglutinés. Penso que seria allò que deia el Papa Francesc referit als pastors: “Que facin olor d’ovella”.

I això val per totes les tasques de lideratge que se’ns puguin confiar. Liderar enmig de. Tot un repte i un camí per fer.

dimarts, 10 de desembre del 2019

La nena de l'abric vermell

Fa uns dies vaig fer un cinefòrum sobre "La lista de Schindler" amb un grup de joves. Steven Spielberg, per mi, és un geni del cinema i cada pel·lícula seva és una autèntica obra d'art. En aquesta pel·ícula de 3 hores en blanc i negre sobta que de cop i volta aparegui una nena amb un abric vermell. És durant la deportació dels jueus del gueto de Cracòvia. Enmig d'aquelles fileres de gent portada als camps de concentració i de la violència més bèstia, aquella nena camina pels carrers a la vista de Schindler. Allò que hauria estat una munió de gent sense identitat queda tacat per la individualitat d'una nena que deambula pels carrers. Una violència màxima, i de fons una cançó interpretada per infants.



El més fort, però, és quan molt després apareix un carro que transporta cadàvers de nens. I torna a aparèixer aquella nena de l'abric vermell com un dels cadàvers sense identitat. Però per l'espectador sí que té identitat! És aquella nena!


Davant de tots els conflictes mundials, si aconseguíssim posar rostre i identitat a les persones que sofreixen els mals, seria molt diferent. No serien números, sinó persones úniques i irrepetibles. I no concebríem no implicar-nos.

Fa un temps vaig tenir una conversa amb un militar que havia participat en diverses guerres. M'explicava que, en un atac, van veure entremig dels combatents de l'altre bàndol una nena. Em va esfereir sentir com havia reaccionat algun company seu, i com es pot arribar a oblidar que al davant tens un ésser humà. Des de la lògica de la guerra, s'entén que deixar-se dur per l'empatia és perdre. Però jo crec que, al contrari, quan oblides que al davant hi tens un ésser humà, aleshores sí que estàs perdut. I ben perdut.

dimarts, 3 de desembre del 2019

El misteri del Mal


No sé si vau veure la notícia de l’atac al London Bridge fa uns dies. Les víctimes eren una noia i un noi assistents a un acte en favor de la rehabilitació dels presos, i justament el noi estava molt implicat en un programa de reinserció per a presos! Un contrasentit.

Ens deixa desarmats veure com persones tan innocents, que justament treballen pel bé, són víctimes de la violència per part d’algú a qui defensen! Com sempre, el misteri del Mal.

Es poden fer mil teories sobre el perquè del Mal, algunes més afortunades que altres. Jo hi vaig donar voltes fa anys. I em va semblar que Jesús no dóna una resposta teòrica al Mal en el món (encara que alguns fragments ho puguin insinuar). Per mi, la resposta de Jesús davant el Mal és una resposta pràctica.

Allà on hi ha Mal, allà on hi ha sofriment de qualsevol mena, ell hi posa Amor. Aquesta va ser la seva resposta. I aquesta és l’única resposta que he descobert que té un sentit ple. Viure responent al Mal amb el Bé.

Com després va dir Sant Pau: “Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el Mal, enamoreu-vos del Bé” (Romans 12,9).