dissabte, 24 de setembre del 2016

Quan el passat es fa feixuc


I digué el deixeble:
- Penso moltes vegades en coses que m'han fet patir, en injustícies que m'han fet o en persones que estimo que s'ho han passat malament.

I respongué el mestre:
- No sé ben bé a què et refereixes, però entenc que tot són experiències del passat. I des d'aquest punt de vista, et diria que vagis alerta que no t'afeixuguin més del compte. Som humans, i tots fem el que podem. Pero mira de no recrear-te massa en aquests pensaments d'allò que ja no és. De què et servirà donar-hi voltes? El passat és passat, ja no existeix. Viu el present. Ignorant el passat? No. Si vas errar, mira de treure'n alguna lliçó per l'avui i el demà. Si et van fer mal, en la mesura que puguis, perdona. I si no pots, no t'hi angoixis: algunes persones necessiten el seu temps, i algunes tota una vida. Si recordes el patiment que van sofrir altres, tampoc no hi siguis fàcil perquè ja no hi pots fer res. Que el passat t'ajudi a viure l'avui. Però com una lliçó que ens ha d'il·luminar el present i la direcció cap on anem.

dissabte, 17 de setembre del 2016

Els noms de l'amor (5): ἀγάπη


Arribem al nom on volia arribar des del principi, i al qual hem anat fent referència de manera tangencial en parlar dels altres noms de l'amor segons els grecs: ἀγάπη (àgape).

Quan Jesús en l'evangeli (escrit en grec) diu: "Estimeu-vos els uns altres", ho diu amb el mot ἀγάπη. I això és molt significatiu. En els evangelis també hi apareix l'amor d'amistat. Però el principal, el que apareix com una fita per tots els qui vulguin seguir el camí de Jesús és ἀγάπη. Quan Jesús, doncs, exhorta a estimar, no ens està dient "Caieu-vos bé els uns als altres", ni "Desitgeu-vos els uns als altres", o "Feu-vos amics els uns amb els altres"... Quan parla d'amor, es refereix a aquell amor incondicional que és àgape. És a dir: un amor que potser no surti de manera natural (com, en general, surt el que sentim per la família). És un amor que no depèn de sentir (o no) una atracció per una altra persona. I tampoc no és un amor que s'apliqui només amb aquells amb qui un té sintonia.

L'amor d'àgape és una altra cosa. És una opció per l'altre, en tant que ésser humà. Sigui qui sigui, sigui com sigui, sigui d'on sigui, hagi fet el que hagi fet.

Jesús no diu que els altres amors siguin dolents. Però marca una fita que va predicar de paraula i amb la seva vida fins al final.

Es tracta d'un camí per tota la vida. Subratllo això: és un camí.

Exclusiu per als cristians? Què va! Obert a tothom. L'amor no té fronteres. I qualsevol ésser humà ens pot donar exemple d'aquest àgape.

Però en el cas cristià, és un amor que és resposta a un altre Amor que hem rebut gratuïtament. Així és com ho planteja la Bíblia. I en llenguatge no específicament cristià: és una manera de viure agraït i estimant per tot el que hem rebut, que és tant.

Per tant, l'àgape és viure sent conscients d'allò que hem rebut (que és tot) i posant-ho al servei dels altres. No trobeu que és engrescador?

[Segons amb quin dispositiu mireu aquesta entrada, no veureu bé les lletres en grec]


dissabte, 3 de setembre del 2016

Els noms de l'amor (4): ἔρως


Un altre dels noms que els grecs utilitzaven per referir-se a l'amor és ἔρως (eros). Fa referència a l'amor romàntic i sexual. Crec que no exagero si dic que, en el nostre temps, l'exaltació d'aquest amor ha arribat a ser tal que pot semblar que és el més important per la vida.

Com he dit parlant dels altres noms de l'amor, també aquest és positiu. Però com els altres noms també té els seus riscos, si no està amarat de l'àgape.

L'amor ἔρως actua mogut per una atracció, per un desig que pot tenir quelcom d'irracional (i això no vol dir negatiu). Però és curiós com persones mogudes per l'eros en una relació poden passar d'aquesta classe d'amor per una persona a l'odi més profund per aquella mateixa persona. Què passa? Pot ser que en un moment donat hagin tingut un desengany respecte aquella persona, o que deixin de sentir-s'hi atretes... les causes poden ser múltiples. Però no deixa de fer pensar com es pot passar d'aquest amor a l'odi amb tan poc marge de diferència.

Si allò que determina la relació és tan sols una atracció o una idealització de l'altre, aleshores pot ser meravellós mentre dura. Però té el risc claríssim d'acabar-se algun dia.

Quin és el secret perquè aquest amor fructifiqui? L'àgape.

Dècades enrere el discurs oficial sonava com si l'eros fos dolent, pecaminós. Potser perquè a vegades s'associaven algunes situacions de plaer a quelcom negatiu per força. Això ha canviat, i molt. Però tenim el risc de passar a l'altre extrem, i convertir aquest plaer en el centre. La proposta de l'Evangeli, en tot cas, és una altra que no va en contra de cap dels amors que hem parlat. Però situa la fita més enllà. I en parlarem el proper dia.

(podeu continuar posant-hi cullerada, que és ben interessant)

[Segons amb quin dispositiu mireu aquesta entrada, no veureu bé les lletres en grec]