Arribem al nom on volia arribar des del principi, i al qual hem anat fent referència de manera tangencial en parlar dels altres noms de l'amor segons els grecs: ἀγάπη (àgape).
Quan Jesús en l'evangeli (escrit en grec) diu: "Estimeu-vos els uns altres", ho diu amb el mot ἀγάπη. I això és molt significatiu. En els evangelis també hi apareix l'amor d'amistat. Però el principal, el que apareix com una fita per tots els qui vulguin seguir el camí de Jesús és ἀγάπη. Quan Jesús, doncs, exhorta a estimar, no ens està dient "Caieu-vos bé els uns als altres", ni "Desitgeu-vos els uns als altres", o "Feu-vos amics els uns amb els altres"... Quan parla d'amor, es refereix a aquell amor incondicional que és àgape. És a dir: un amor que potser no surti de manera natural (com, en general, surt el que sentim per la família). És un amor que no depèn de sentir (o no) una atracció per una altra persona. I tampoc no és un amor que s'apliqui només amb aquells amb qui un té sintonia.
L'amor d'àgape és una altra cosa. És una opció per l'altre, en tant que ésser humà. Sigui qui sigui, sigui com sigui, sigui d'on sigui, hagi fet el que hagi fet.
Jesús no diu que els altres amors siguin dolents. Però marca una fita que va predicar de paraula i amb la seva vida fins al final.
Es tracta d'un camí per tota la vida. Subratllo això: és un camí.
Exclusiu per als cristians? Què va! Obert a tothom. L'amor no té fronteres. I qualsevol ésser humà ens pot donar exemple d'aquest àgape.
Però en el cas cristià, és un amor que és resposta a un altre Amor que hem rebut gratuïtament. Així és com ho planteja la Bíblia. I en llenguatge no específicament cristià: és una manera de viure agraït i estimant per tot el que hem rebut, que és tant.
Per tant, l'àgape és viure sent conscients d'allò que hem rebut (que és tot) i posant-ho al servei dels altres. No trobeu que és engrescador?
[Segons amb quin dispositiu mireu aquesta entrada, no veureu bé les lletres en grec]
Per el que entenc en la teva explicació ,l’àgape es l’amor més fort que pot existir. No busca res a canvi, es compassiu,sacrificat i que només busca la felicitat dels altres .
ResponEliminaUn amor que pot durar en el temps, que no cal forma física,per saber que es viu en el fons del cor.No cal que sigui correspost ,ja que només sentir-lo et fa feliç.
Per tant es un amor agraït per tot el que hem rebut !!
Gracies Sergi , per aquestes reflexions i molt properes explicacions !!
Gràcies, Sergi, per aquesta explicació, Tot aquest temps t'he anat seguint i m'admirava com tothom sabia què volia dir ÀGAPE. Avui he aprés el que ja intuïa: És el gran amor amb què Jesús ens va estimar i que ens diu d'estimar-nos.sempre.com a cristians, responent a l'amor rebut del Pare.
ResponEliminaSí, és molt engrescador i també és veritat que és un gran camí per anar-lo treballant tota la vida. Però no estem sols, el mateix Jesús ens el va mostrant i ens dóna ànims per seguir-lo. Val la pena intentar-ho cada dia, amb una nova il-lusió.
Mercè, és cert que els comentaristes en general sabien de què parlava. Però m'imagino que la majoria del món mundial no en coneix el significat. Per tant, cap problema! :)
EliminaA mi també em va sorprendre veure que es parlava de l'àgape amb tant de coneixement, jo també dec formar part de la majoria del món mundial :)
EliminaTant de bo siguem tots capaços de posar aquest àgape en la nostra relació d'amistat, de parella, d'estimació als fills, en la nostra feina del dia a dia,... per poder fer de l'Amor l'eix de la nostra vida.
ResponEliminaUfff, Sergi!!! No sé si engrescador... A mi sempre m'ha fet molt de respecte parlar d'aquest Amor... Em genera molta responsabilitat, perquè sé que no hi arribo i clar... sóc cristiana!!! Ja sé que dius que és un camí al qual hem de tendir, però a mi això em sembla més una excusa per justificar la meva falta d'Amor...
ResponEliminaGràcies per l'explicació!!! Tot i que encara potser m'ha complicat més les coses...
Jo crec que l'objectiu no és que la gent es torturi perquè no arriba a l'ideal, sinó que s'animi a caminar en la direcció que els faci més feliços. I sí: és un camí. Es tracta de caminar!
EliminaSergi, no ho veig com una tortura, però si volem ser conseqüents, el camí no és fàcil i això de refugiar-nos en la pròpia debilitat no m'agrada gaire... No sé si m'explico... Gràcies per l'aclariment!!
EliminaMoltes gràcies. Molt bonic e molt interessant. Un camí de gran desafiament...
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els comentaris!
ResponEliminaL'àgape és, sens dubte, el que dóna sentit a la vida que un cristià es proposa de seguir. I en general crec que, quan s'experimenta, omple el cor de qualsevol que s'atreveix a exercir-lo. I dic s'atreveix perquè segurament és l'amor més difícil de mantenir.
ResponEliminaMolta gent desconeix aquest àgape de veritat, perquè en ell no hi té cabuda l'egoisme que tants cops ens porta a actuar d'una forma o d'una altra. Ara bé, com ens proposes, Sergi, l'àgape ha de ser un camí que pot durar tota la vida, però que pel sol fet de tendir cap a ell ja té sentit caminar-hi. No podem pretendre que d'un dia per l'altre tot canviarà, sinó més aviat de mica en mica es va aconseguint d'entrar en aquest amor que ens omple de joia profunda. L'important crec que és caminar i mostrar així la nostra voluntat de fer de la nostra vida un àgape constant, malgrat que no sempre ho aconseguim.
Moltes gràcies per tot aquest recorregut tan bonic!!!
Moltíssimes gràcies, Sergi, per aquests itineraris de l’amor. Els textos i els comentaris que s’hi han afegit també han estat molt enriquidors. Sí, un camí per a tota la vida i que cal treballar amb constància per fer d’aquest àgape rebut una donació sense reserves de cap mena.
ResponElimina