dissabte, 24 de setembre de 2016

Quan el passat es fa feixuc


I digué el deixeble:
- Penso moltes vegades en coses que m'han fet patir, en injustícies que m'han fet o en persones que estimo que s'ho han passat malament.

I respongué el mestre:
- No sé ben bé a què et refereixes, però entenc que tot són experiències del passat. I des d'aquest punt de vista, et diria que vagis alerta que no t'afeixuguin més del compte. Som humans, i tots fem el que podem. Pero mira de no recrear-te massa en aquests pensaments d'allò que ja no és. De què et servirà donar-hi voltes? El passat és passat, ja no existeix. Viu el present. Ignorant el passat? No. Si vas errar, mira de treure'n alguna lliçó per l'avui i el demà. Si et van fer mal, en la mesura que puguis, perdona. I si no pots, no t'hi angoixis: algunes persones necessiten el seu temps, i algunes tota una vida. Si recordes el patiment que van sofrir altres, tampoc no hi siguis fàcil perquè ja no hi pots fer res. Que el passat t'ajudi a viure l'avui. Però com una lliçó que ens ha d'il·luminar el present i la direcció cap on anem.

14 comentaris:

  1. Aprendre dels errors del passat per ser millors; quina bona lliçó! Fa poc vaig llegir una frase que deia en anglès:"Fail means First Attempt In Learning". Es a dir de errors sempre en podem aprendre alguna cosa per "ajudar a viure l'avui".

    ResponElimina
  2. A l'anònim: gràcies pel teu comentari, de debò. Però tinc establert de no publicar anònims. Si fos un pseudònim sí, però almenys hi ha d'haver una identitat (encara que sigui oculta, com algunes persones fan).

    ResponElimina
  3. Com reconforten aquestes paraules, aquest missatge!!!,i et mouen a l'acció, ja siguis víctima o agressor,... per trobar la pau, amb un mateix, amb els altres i amb el tot. Sense això no pot haver-hi àgape. Gracies per compartir i enhorabona per el blog.

    ResponElimina
  4. Sergi ,has posat una fotografia que es una magnifica mostra, de que moltes experiències i vivències les portem sempre carregades, com una motxilla molt pesant .
    El passat ja no existeix (diu el mestre).....tinc de dir que no hi estic ben be d’acord ..es clar que no es pot tornar a desfer el que ha succeït ,es clar que cal mirar de viure el present sense rancors ,sense recrear-te en el dolor que vas sentir . No obstant quant t’han fet molt de mal,es molt difícil oblidar i perdonar. Una persona un dia em va dir...No es difícil oblidar el passat ,sino oblidar el futur que vas imaginar . Vols però no pots, hi poses tota la força per viure el present i mires de no cometre els mateixos errors .
    A mi se'm fa impossible poder dir el passat passat està ,ja que he experimentat de que soc el que soc i com soc per tot el que he viscut bo i dolent.Cert que les puc anomenar lliçons de vida per viure amb molta més plenitud l'avui.
    Gracies Sergi D'Assís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho entenc. Cadascú fa el que pot. Però penso que és bo algun dia mirar d'objectivar una mica i adonar-se que el passat ja no existeix. És passat. Mirem endavant.

      Elimina
    2. Benvolgut Sergi!! crec que soc capaç de mirar endavant ....sense encallar-me en el passat. Per fer-ho,moltes vegades tinc sort dels bons records viscuts,que miro de gaudir-los sense enyorança.
      Els records dolents,catxis aquests si que em costa de mirar-los amb objectivitat,no obstant des de aquí em proposo firmament treballar-ho mes .Se’m fa difícil ,fa anys que m’ho proposo .Com he dit abans penso que el meu passat soc jo mateixa ,com seria sinó hagués viscut certes doloroses experiències.? Es una pregunta que em faig .
      .Ningú diu que la vida es fàcil, només que valia la pena.
      GRACIES !!!!!

      Elimina
  5. Tens raó Sergi, el passat és passat. No m'agrada mirar enrere, és que les coses boniques tampoc hi són... I pensar en el futur també em fa respecte, perquè ni per molt que facis projectes, no saps si es duran a terme o no... i l'ombra negra del mal sí que hi és i apareix quan menys t'ho esperes... No sé si em passo amb el que dic.
    Moltes gràcies Sergi per aquestes reflexions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et passes, no. Es nota que parles a partir de la vida

      Elimina
  6. Avui a la parròquia hem celebrat el centenari del Montepio Tèxtil de Terrassa. Fa cent anys hi va haver unes persones que davant les dificultats dels treballadors del tèxtil, van reaccionar positivament buscant solucions possibles. Aquests passats són un bon referent per la vida actual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguts !! deixo aquí el record del passat d'un home bo.Un germà de la meva avia .Sempre compromès amb els treballadors del tèxtil de Terrassa .
      Jo crec que va be recordar i tenir en la memòria col·lectiva aquests homes i dones i la seva bona feina.

      Elimina
    2. Gràcies Núria pel teu testimoni. Actualment el Montepio ja no existeix per qüestions de temes legals. S'ha convertit en l'Associació Cultural del Maestrat que fan diferents activitats durant l'any. Una d'elles és la festa de la Mare de Déu de Vallivana, l'últim diumenge de setembre. Enguany, amb motiu de la celebració del centenari, s'ha editat el llibre "Cent anys del Maestrat a Terrassa 1916-2016. Crònica de l'Associació" de Manuel Beser Jorda.

      Elimina
  7. Gracies !!tindrem en compte la informació !!

    ResponElimina
  8. Diuen que el passat, passat està. I certament que és així, malgrat que a vegades ens costi deixar-lo enrere. Per més que vulguem, no el podrem canviar.
    Pot ser un company de viatge molt dolent, però tots el tenim, sigui més positu o no. Tot i això, no hem de deixar que ens aturi. Si no, ens pot costar molt avançar, i el passat només pot ser una lliçó, i no pas una àncora que ens lliga.

    ResponElimina