dissabte, 29 de juny del 2019

Gratuïtat


En l’Evangeli que comentava l’altre dia (Mateu, capítol 6) hi ha un aspecte potser més complex, sobretot en un espai com aquest que està obert a creients i no-creients. I és el fet que també se’ns parla de recompensa en relació a Déu. Se’ns hi diu que si fem el bé de cor aleshores ja obtindrem la recompensa de Déu, que és tota una altra cosa que la recerca del reconeixement dels altres.

M’ha fet pensar que la relació amb Déu té el risc d’acabar essent una relació comercial com la que qüestionàvem l’altre dia. En el sentit que es faci el bé només per obtenir quelcom de Déu a canvi. Aquest problema ja existia fa milers d’anys, perquè en l’Antic Testament veiem persones que no comprenen com després de fer el bé, Déu no els recompensa de la manera que ells volen. Pensaven que si fas el bé, les coses t’havien d’anar genial (és a dir, la Teologia de la retribució). Però a vegades la realitat dels fets contradeia absolutament aquesta tesi.

Per mi, parlar de recompensa de Déu és parlar de sentir-se (o estar) prop d’Ell, del seu Amor.

I crec que aquest Evangeli té sentit també per a no-creients: no fer el bé com una relació comercial amb altres perquè et vegin bé. Sinó fer-lo perquè s’ha descobert que aquest és el secret de la vida, el sentit més profund de l’Univers, la Veritat més absoluta que sacia l’anhel de tot ésser humà.

dilluns, 24 de juny del 2019

Donar o comprar


Recordeu aquell Evangeli que parla dels qui fan el bé perquè els altres els vegin? Tot meditant-lo, em va sorprendre que en poques frases diu 7 vegades la paraula "recompensa"! Mirant la versió original en grec, fa servir dues paraules diferents: "μισθὸν" i "ἀποδώσει". Però la traducció catalana em sembla reeixida, perquè en realitat aquestes dues paraules gregues tenen molt en comú. Ambdues signifiquen "recompensa", i ambdues podrien ser utilitzades per referir-se a un cobrament monetari o al retorn que es rep en una transacció comercial.

Un estudi de dos teòlegs contemporanis afirma que, els qui feien el bé per ser vistos i valorats (per exemple: donant almoina), en realitat no estaven donant sinó comprant. Volien la lloança dels homes, i pagaven (ni que sigui figuradament) per obtenir aquesta lloança. Per això l’Evangeli ens diu que ja han cobrat, ja han estat pagats o recompensats tal com volien. No es tracta, doncs, de gestos gratuïts, sinó d’obres dutes a terme per aconseguir un reconeixement.

Fa uns dies, un treballador del sector del tèxtil em deia que tot això de la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses, segons la qual l’empresa dedica a obra social més del que li és requerit per llei, és bàsicament per cuidar la imatge externa de l’empresa. Seria un exemple clar del que dèiem: no és tant donar (encara que donin) com comprar un prestigi, una bona reputació.

Jesús va a fons, i no en té prou amb què es facin coses bones. Ell mira al cor. Això devia desconcertar força en aquell moment, perquè la doctrina rabínica assegurava un alt retorn als qui feien almoina, sense entrar en si ho feien per ser vistos o ho feien de cor.

Jesús ens posa el llistó alt: fer el bé, i fer-lo de cor.

dijous, 13 de juny del 2019

Vestits elegants


A les Matines, m'agrada resseguir en grec la lectura bíblica que un germà de comunitat llegeix en català. Si és una lectura del Nou Testament, aleshores seguir-la en grec vol dir en la llengua original. I si és de l'Antic Testament, llegeixo la versió dels Setanta (traducció grega d'aquests llibres, que quasi tots estan originalment en hebreu). D'una banda, a les 6 del matí això m'ajuda a estar més atent a la lectura. I d'altra banda, de tant en tant hi descobreixo coses desconegudes per mi. Perquè ja ho sabem: quan traduïm, és inevitable interpretar allò que l'autor volia dir. Mai no podem ser exactes del tot, perquè cada llengua té el seu geni particular. I per això, quan el mateix text el llegeixes en la llengua original (o en una traducció més propera) a vegades entens més el sentit d'una expressió, o d'una paraula, o la relació amb altres passatges on s'utilitza el mateix.

Fa unes setmanes, ens llegien la Primera carta de Pere. I em va sorprendre que, en parlar de vestits elegants, en grec diu "ἱματίων κόσμος" (imátion cosmos). Vaig pensar: què hi fa el cosmos aquí al mig? Com és que per dir "elegant" diu "cosmos"? Doncs efectivament: aquest mot grec "cosmos" que significa el món o l'univers també pot voler dir elegant o bonic. Per tant, una cosa bonica o elegant els feia pensar en el cosmos com a realitat plena d'ordre i de bellesa.

Aleshores vaig suposar que potser també "cosmètica" venia de "cosmos". I sí, és així: quan algú fa servir la cosmètica, a partir de l'etimologia de la paraula, està posant ordre i bellesa. O almenys ho intenta. Això té un risc, tanmateix. I és que la gent que en fa un ús desmesurat pot aconseguir l'efecte contrari. Recordo una senyora que en el seu dia a dia era molt elegant, i el dia que se li va casar el fill es va arreglar d'una manera tan extrema que feia una mica de feredat i tot.

Què en penseu de la cosmètica com intent de posar ordre i bellesa? La feu servir? I amb quina finalitat?

dissabte, 1 de juny del 2019

Sant Pacomi


No conec ningú que es digui Pacomi, i penso que és un sant ben desconegut fora dels ambients monàstics. Per als monjos, està considerat el fundador del monaquisme cenobític (és a dir, la vida en comunitat). Però si en vull parlar aquí no és tant pel que ell va fer sinó pel testimoni que va rebre.

Ell venia de família pagana. Ens hem de situar en els primers segles del cristianisme: finals del segle III, on seria l'actual Egipte (va néixer a Tebes). Cap als 20 anys, el van obligar a anar a l'exèrcit. I va ser durant aquest període en el qual no tenia llibertat que va presenciar un fet que li canviaria la vida. Va veure un grup de persones que visitaven els empresonats, els confortaven i els portaven aliment. Va assabentar-se que aquella gent es deien cristians. I es va prometre que, si aconseguia la llibertat, s'interessaria per aprendre més coses dels cristians.

I així fou. Quan va poder deixar l'exèrcit, va anar a buscar els cristians. I aquest coneixement el va portar a la conversió i a una vida dedicada del tot a aquest seguiment de Jesús.

Suposo que no calen gaires explicacions sobre el que acabo de narrar. Va ser veure el testimoni dels cristians, la seva caritat i el seu compromís que el van impulsar cap a la descoberta de Jesús. Una bona lliçó per a nosaltres, creients del segle XXI.