M’hi he trobat en dues ocasions: dos joves que s’han sentit apartats o discriminats per part de la família, i que han entès que deuen ser bastards. En ambdós casos, algun membre de la família els ho va fer notar amb comentaris però mai ningú no els ho ha dit clarament.
dijous, 25 d’abril del 2024
Fills bastards
M’hi he trobat en dues ocasions: dos joves que s’han sentit apartats o discriminats per part de la família, i que han entès que deuen ser bastards. En ambdós casos, algun membre de la família els ho va fer notar amb comentaris però mai ningú no els ho ha dit clarament.
diumenge, 21 d’abril del 2024
Una cabra amb el meu nom
Dimarts Sant vaig veure vàries trucades d'un monjo que em volia comunicar que "la meva cabra" era al monestir, i que anés a veure-la. Jo no entenia res. Resulta que, al final de la Missa Crismal, la parròquia encarregada d'animar-la aquest any va decidir regalar una alba a cada prevere de l'arxidiòcesi. Cada família d'aquella parròquia tenia assignada un prevere de la diòcesi (al qual molt probablement no coneixia). I algunes famílies van decidir afegir-hi un regal més especial: una gallina, o gall dindi, alguna cabra i fins una vaca! I vaig ser dels afortunats.
Els del cor van estar contentíssims, i avui l'han matat (és ben bé que són rurals, jo seria incapaç!) i se l'han menjat. M'ha agradat molt l'ambient que hi havia al cobert de les vaques, on han cuinat, posat música i compartit el dia sencer.
divendres, 19 d’abril del 2024
Sentit vs. felicitat
Segurament contraposar sentit versus felicitat, com faig en el títol de l’entrada, no és prou adequat. Però m’ha fet reflexionar sobre la relació entre ambdós conceptes el fragment del poema “Menorà”, de David Jou:
“La llum del sentit! Més altaque el sentiment de la felicitat:et guiarà quan la felicitat es pongui,t’acompanyarà quan la felicitat torni a brillar,et sostindrà quan tot s’enfonsi”.
dimarts, 16 d’abril del 2024
Moments de Cel
Aquests dies estic a Kampala per la renovació del visat i altres gestions. Per a la renovació em demanen força documents, i previsiblement serà per tres anys més. És un permís de treball que donen com a missioner i cooperant.
Ahir vaig visitar la Catedral de Kampala per primera vegada. És una zona amb força silenci, i dins hi havia una claror tènue i persones pregant individualment. Amb els auriculars vaig escoltar repetidament aquest motet marià de Pau Casals, que se’m fa més especial perquè soc un dels escolans que hi canten:
I sí, van ser moments de Cel. De consciència del moment que estic vivint, i d’oferir els projectes que porto al cor. Sento que estic en mans de Déu. I per això, malgrat les incerteses, visc amb confiança. Però també amb humilitat, perquè tinc clar que tot tot tot està a les seves mans. Amb una traça infinita, Ell va dibuixant el camí que cal seguir.
dissabte, 13 d’abril del 2024
El valor d’un testimoni
És molt probable que ja hàgiu vist aquest vídeo, però em sembla que val la pena fer-ne difusió. Es tracta d’una entrevista a Francesc Torralba a partir de l’experiència de perdre un fill de manera sobtada aquest estiu passat.
Francesc Torralba sempre és interessant de llegir o d’escoltar, però en aquest cas el valor testimonial del que explica és altíssim. I penso que ens fa bé a tots, perquè aporta elements de reflexió a partir de la seva experiència.
dimecres, 10 d’abril del 2024
En els 40 anys de TVMalgrat
M’arriben dues fotos d’un acte a Malgrat en commemoració dels 40 anys de TVMalgrat. I en veure-hi la meva imatge, lògicament em venen al cap els records del temps que hi vaig presentar les notícies (ara fa uns trenta anys). Hi havia un ambient bonic: en “Pinu” Vergés als esports, l’Emili Hugas a la part tècnica, la Núria Martín i jo presentant, i en Jordi Medina amb visites freqüents als estudis.
diumenge, 7 d’abril del 2024
Galliner a la vista!
dijous, 4 d’abril del 2024
Un regal inesperat
L'any passat la Rosa va pensar que em faria il·lusió rebre un llibre del poeta-físic-creient David Jou, perquè jo havia parlat alguna vegada d'ell (us recomano rescatar aquest escrit seu sobre la pregària que vaig enregistrar aquí).
dilluns, 1 d’abril del 2024
El rentament de peus
En primer lloc, Bona Pasqua a tothom!!!
Però m'agradaria destacar-vos el rentament de peus el Dijous Sant. Per a mi, va ser un moment fort de pregària. Un signe que expressava la meva vocació més genuïna a l'África: servir-los. Ho vaig viure com una renovació de la crida que em va portar a Uganda.
I mentre, els estudiants anaven cantant aquella cançó: "Whatsoever you do to the least of my brothers, that you do unto me" ("Tot allò que feu al més petit dels meus germans, m'ho feu a mi"). Les estrofes fan referència a Mt 25,31-46: quan estava afamat, assedegat, malalt, a la presó... L'estrofa que se sent a continuació diu:
divendres, 29 de març del 2024
Divendres Sant
dimarts, 26 de març del 2024
Programa Dignitat
Els que heu llegit les entrades “Sense res” i “Apostar per algú” us haureu adonat que aquestes ajudes són una mica diferents d’altres que hem fet. El projecte gran que hem desenvolupat aquests anys és el “Programa Social” pel qual deixem uns diners a algú perquè comenci un projecte que l’ajudi a tirar endavant. Però amb la idea que la persona pugui retornar els diners.
dissabte, 23 de març del 2024
Apostar per algú
Les darreres setmanes d’escola es va enganxar seriosament a la beguda. No em quadrava, sempre m’havia semblat una persona modèlica en molts sentits. Li vaig demanar que vingués al despatx. I li vaig oferir que, si volia, un cop hagués acabat el curs ens podríem veure perquè el pogués ajudar. Li vaig remarcar que no parlàvem de diners, sinó de poder-lo acompanyar, escoltar i aconsellar. Em va demanar uns dies per pensar-s’ho. Dies després em va dir que sí.
PD: de l’entrada de l’altre dia (Sense res) us recomano llegir, en l’apartat de comentaris, el que hi vaig afegir dies posteriors explicant com ha evolucionat tot plegat. Us podreu fer més el càrrec d’algunes coses que passen per aquí…
dimecres, 20 de març del 2024
Sense res
Va gastar els pocs diners que li quedaven per venir-me a veure. A la butxaca, 4.000 xílings ugandesos (1 euro) per menjar i per pagar lloguer en algun lloc. O sigui, res.
Vam fer un pla. Pagaríem el lloguer d’una habitació durant dos mesos en una barriada molt senzilla de Tororo, i un servidor intentaria aconseguir que un amic li deixi una moto per poder fer de “bodaboda” (taxis barats d’aquí) i sobreviure durant un temps. Paral·lelament, ajudar-lo a estalviar per acabar de pagar la quota pendent de l’escola i així tenir un títol (vol dir que m’anirà donant els diners que estalviï i jo els hi guardaré). I després, que busqui feina com a mecànic (que és el seu món).
diumenge, 17 de març del 2024
Visita de la Lorda
Aquests dies hem tingut el regal de la visita de la Lorda. És la mare d'un antic escolà, i ja feia temps que m'havia dit que volia venir. Ha fet l'estada que ofereixo per persones que venen durant uns 10 dies: una descoberta de com és la vida a Uganda, plena d'activitats per interactuar amb els africans. Sempre acostumem a fer activitats molt alternatives al que podria proporcionar una agència turística. En el nostre cas, hi ha una relació real amb els ugandesos, visites a poblats i moltes hores compartides amb ells.
El comú denominador de les visites és que la gent ve amb esperit solidari i disposada a ajudar amb el que convingui. I això ho fa tot molt fàcil. Però em sembla molt profitós dedicar aquests dies sobretot a compartir amb els ugandesos, de tu a tu, amb esperit de germans. I fer activitats que ajudin a conèixer de primera mà els projectes solidaris que duem a terme.
dijous, 14 de març del 2024
Ens ha nascut la Marga!
Si tot continua anant bé, el projecte de les vaques ja estarà consolidat. Ara tenim 5 animals, i no en volem més. L'escassetat d'herba ens obligarà a vendre'n un més endavant, però això també ajudarà a sostenir el projecte econòmicament.
dilluns, 11 de març del 2024
L’Akol Stella
divendres, 8 de març del 2024
La sorpresa de la Núria
De tant en tant rebo algun paquet, i no n'acostumo a parlar per no fer promoció que m'envieu segons quines coses (perquè el que m'interessa de debò és material per tal d'ajudar la gent). Però en aquest cas em sembla que està bé compartir-ho, sobretot perquè la persona que ha tingut la iniciativa ha passat una temporada no massa fàcil i sé que ho ha fet amb tota l'estimació i estarà contenta.
dimarts, 5 de març del 2024
De la decepció al diàleg
Estic acabant de llegir un llibre que em feia il·lusió perquè era escrit per un home d’Església a qui vaig valorar durant l’adolescència per algunes actituds que va mostrar de molta senzillesa i autenticitat.
dissabte, 2 de març del 2024
Tracte diferencial
Els havia deixat sols uns minuts mentre jo anava a comprar altres coses. Havíem de comprar unes vambes per al seu fill necessitat, i li vaig dir que les compraríem a la mare de l’Emmanuel (sempre intento beneficiar els qui estan fent algun projecte, i a més ella ens facilita un rebut).
dimecres, 28 de febrer del 2024
Perspectives de la granja
Des que vam començar fa ja força temps, la granja de l’escola ha anat creixent i consolidant-se. Per això m’agradaria compartir amb vosaltres quines són les perspectives de futur. Des del principi he dit als amics ugandesos que les donacions per la granja no haurien de ser sempre, perquè l’objectiu és fer una granja sostenible. De mica en mica ens hi anem acostant.
Des del principi, hem demanat als estudiants que ajudin a l’hort dues estones durant la setmana. I al voltant d’una cinquantena ho fan (a les 7 del matí). De tant en tant, als qui hi han estat més compromesos, els donem algun obsequi de material que m’arriba de Catalunya. També són aquests els qui gaudeixen d’alguna sortida que hem fet amb visitants provinents de Catalunya.
diumenge, 25 de febrer del 2024
Ens ha nascut en Pere!
Bones notícies de la granja de l’escola!! La Maria ha parit, i ens ha nascut un vedell que diuen que promet molt. Li hem posat Pere, en honor al tresorer d’El gra de mostassa (i ha estat tot cofoi!). En Pere (tresorer) s’està dedicant en cos i ànima a la comptabilitat de l’associació, i ho fa de meravella. Serveixi com a homenatge simpàtic!
Ara tenim dues vaques, la Maria i la Mercè, i dos vedells, en Manel i en Pere. La Mercè està prenyada, esperem que aviat també pareixi. A l’escola es viu amb alegria, de manera especial els estudiants d’agricultura (alguns d’ells van poder ser presents en el part).
Va ser tendre veure com la Maria el llepava i estava per ell, però també altres vegades el deixava com si vulgués que s’espavilés per si sol. Quina meravella, la natura!
dijous, 22 de febrer del 2024
Depèn de l'ús
No sé si recordareu que fa tres anys us vaig parlar d'un debat que vaig organitzar entre els monjos joves per parlar sobre l'ús dels mòbils en el monestir, i us vaig comentar que era una qüestió controvertida en els monestirs de tot el món.
Doncs bé, amb un nou grup de monjos joves hem tornat a fer aquest debat a la classe d'Espiritualitat Monàstica que els dono un cop per setmana. I de nou ha estat molt interessant! Val a dir que tots sempre són favorables a l'ús dels mòbils, però a un dels grups li toca (sí o sí) exposar-ne els riscos per a la vida monàstica.
D'aquesta edició m'ha agradat especialment l'exposició d'un dels que han entrat aquest curs. Ell sostenia que el problema no és el mòbil en si mateix, sinó l'ús que se'n fa. I apel·lava a la responsabilitat personal a l'hora d'utilitzar-lo.
A veure, a mi em sembla que una eina com el mòbil té en si mateixa molts riscos potencials. Vull dir que és una eina molt potent, i per tant també els riscos són potents. Però hi afegiria que la seva potència fa d'aquesta eina quelcom també molt profitós si se'n fa un bon ús.
Com en tantes coses de la vida, necessitem fortalesa interior per fer un bon ús d'allò que ens ha estat donat. Sobretot del do de la llibertat, que ens permet optar de maneres tan diverses en el dia a dia.
PD: Us recordo que aquí Uganda els mòbils són molt benvinguts si me'ls feu arribar, ni que siguin de segona mà! (si funcionen prou bé, és clar)
dilluns, 19 de febrer del 2024
L’esterilitat de Mical
Em sembla molt suggerent el relat del rei David en el trasllat de l’arca de l’aliança a Jerusalem (el trobem en el sisè capítol del Segon Llibre de Samuel). Trobo especialment interessant la reacció de la seva dona Mical. Ella, des d’una finestra, mira com David salta i balla davant el Senyor, i ens diu el text que “el menyspreà dins el seu cor”. Després, quan es troben, li tira en cara que dansés mig nu. Però en realitat s’havia sentit gelosa en veure que David ballava per al Senyor.
El relat parla, i molt clar! El qui viu massa centrat en si mateix esdevé estèril. La fecunditat a la vida ens arriba en la mesura que ens descentrem del jo vull, jo necessito, jo mereixo… Només podem trobar la Veritat quan mirem més enllà del nostre melic.
Imatge: David dansa davant l'arca de l'aliança i és menyspreat per Mical. Miniatura d'un manuscrit francès c.1250
dijous, 15 de febrer del 2024
Reflexió Quaresmal
La Judith no em va tractar bé a l’hospital. Tot i ser infermera, no em va mostrar gens de compassió, ans al contrari. I va fer les coses més difícils del que ja eren. Una pregunta encara em ressona: per què es va fer infermera?
Tanmateix, aquesta pregunta té moltes aplicacions:
Quin sentit té anomenar-se monjo, si un no viu plenament com a monjo?
Quin sentit té anomenar-se pare o mare, si un no es dona en cos i ànima als fills?
Quin sentit té anomenar-se mestre, si un no té passió per ensenyar?
Quin sentit té anomenar-se polític, si un no treballa abnegadament per al bé dels ciutadans?
Quin sentit té anomenar-se etc etc etc, si un no viu segons el nom que se li atribueix?
Quin sentit té anomenar-se cristià, si un no malda per ser-ne amb totes les conseqüències?
Podem viure tan lluny de la Veritat!!
I què és la Veritat?
Isaïes ens ho recorda al principi de la Quaresma: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds… No els defugis, que són germans teus”!
Quaresma: temps per revisar. Per anar a l’essencial. Per corregir, si cal. Per perdonar. I per a mi, també per estimar la Judith.
Bona Quaresma!
dimarts, 13 de febrer del 2024
En la pau de Tigoni
Us escric des del monestir Príncep de la Pau, de Tigoni (a Kènia). Hi vaig ser fa mig any, i des d’aleshores amb un desig fort de tornar-hi. La previsió era anar-hi durant el gener, però a causa de l’operació no va poder ser. Ara hi passo una setmana, i per tant aquí iniciaré la Quaresma. Quin regal!
dissabte, 10 de febrer del 2024
En Makolo David
dimecres, 7 de febrer del 2024
Desconnexió de xarxes
Ja m’ha passat diverses vegades que rebo un missatge d’algú que anuncia als amics que desinstal·la el whatsapp o que m’explica que està intentant desconnectar de les xarxes. Les causes acostumen a ser variades, però cap de positiva: els consumeix massa temps estèril, els intoxica pel neguit o pel mal rotllo que generen… També he de dir que habitualment al cap d’un temps hi tornen, però entenc que ja no pertanyen a grups de whatsapp i que potser el seu ús d’internet ha canviat una mica.
diumenge, 4 de febrer del 2024
Ja tenim web!
Ara fa molt de temps, l'Olga em va presentar una proposta de web per als projectes d'Uganda. Temps després, la Rut (filla del meu padrí) es va oferir per fer-nos una web. La Rut s'hi dedica professionalment, i va fer un disseny molt xulo partint de la proposta de l'Olga. I ara ja us la podem mostrar!
dijous, 1 de febrer del 2024
Explicar o no explicar
Seguint el fil d’aquests dies: s’han d’explicar les coses que fem bé o ens les hauríem de callar per humilitat? Amarats per una ètica cristiana, podríem dir que “no sàpiga la mà esquerra el que fa la dreta” i que per tant no cal compartir-les. I certament l’Evangeli diu això, però també diu que hem de donar testimoni i escampar la Bona Nova.
dilluns, 29 de gener del 2024
Sobre la humilitat i els talents
El deixeble preguntà:
- L'altre dia em van preguntar com anava d'humilitat perquè vaig compartir els meus èxits. És dolent explicar-los?
I el mestre respongué:
- Bé, pot ser més apropiat o menys en funció del context. Però l'important és com vius aquests èxits. Reconèixer els propis talents o allò que hem fet bé no és pas dolent. Però sempre tenint present que tot és do, fins i tot la capacitat d'esforçar-nos també és un regal. Tot ho hem rebut. Convé no oblidar-ho, i estar-ne sempre agraïts!
I el deixeble continuà:
- Però el fet d'explicar-los pot ser interpretat com una forma d'orgull...
I el mestre conclogué amb una imatge:
- Fa anys vaig llegir que els arbres més carregats de fruits s'abaixen pel pes dels seus fruits. I que en canvi, els arbres que no tenen cap fruit per oferir es mantenen tibats i altius. Em sembla una imatge suggerent. Aquell que té molts talents potser no necessita tant que tothom ho sàpiga. En canvi, el qui necessita compartir-ho potser és perquè se sent mancat d'un reconeixement o de quelcom que l'altre no necessita, no? Com ho veus? I no és qüestió de jutjar, tan sols de comprendre per què tenim unes actituds o unes altres.
divendres, 26 de gener del 2024
Un dels millors
Ens vam conèixer a la zona de Tororo fa unes setmanes. Quan m’explicava qui era, va oferir diversos detalls per fer-me saber que des de petit havia estat un dels millors (i el millor en alguns casos) a tot arreu on havia anat. El segon dia que ens vam trobar va insistir en el tema, i espontàniament (i potser erròniament) em va sortir preguntar-li:
- I com portes la humilitat?
Va quedar molt parat de la pregunta, i respon:
- Bé, amb la gràcia de Déu…
Jo, volent arreglar la situació (però de fet encara vaig reblar més el clau):
- No, t’ho dic perquè si ets un dels millors a tot arreu i tens tants de talents, entenc que el teu principal repte deu ser el de la humilitat, no?
No va saber què dir, i vaig intentar canviar de tema ràpidament.
dimarts, 23 de gener del 2024
"Justícia i Pau" a Uganda
Gràcies a un dels Pares Blancs que hi treballa com a voluntari, avui amb en Thomas hem pogut visitar aquest centre de Justícia i Pau a Kampala. És un projecte intercongregacional de 7 congregacions religioses diferents, i el director és un laic.
dissabte, 20 de gener del 2024
En la mort del G. Pere Damià
A vegades hi ha monjos que no són gens coneguts a fora, però que a nivell intern de la comunitat alegren els qui tenen el voltant i fan la vida molt més agradable. És el cas del G. Pere Damià, que ens va deixar fa unes setmanes.
dimecres, 17 de gener del 2024
La història d’en Thomas
Fa uns dies us vaig parlar per primera vegada d’en Thomas. El vaig conèixer a Tororo, quan despatxava tot el dia i els set dies de la setmana en una botiga de productes de primera necessitat. No cobrava cap sou, però li subministraven el menjar i un matalàs a la rebotiga (i de fet, ja li feien un favor perquè ell no tenia res de res). Venia d’una família pobríssima. Perquè us feu una idea, va fer tota la Primària descalç perquè no tenia diners per comprar unes sabates. Després va estudiar tota la Secundària fins acabar Batxillerat.
diumenge, 14 de gener del 2024
I va ser un error
En l’última entrada, en Joan va respondre: “el Sergi crec que ha volgut integrar-se 100% amb la comunitat d’allà, fent i patint les mateixes limitacions que ells”. Bé, el que jo volia evitar era fer servir un privilegi que tinc com a europeu: agafo un avió, i m’opero a Catalunya com si res. Per això vaig buscar la sanitat de més qualitat que vaig trobar a Uganda.
dijous, 11 de gener del 2024
La comunió en la fragilitat
Fa molts anys vaig aprendre aquest concepte del P. Miquel Estradé (i en vaig parlar a Oikía). Ell presentava el fet de compartir mútuament les pròpies fragilitats com quelcom positiu. Penso que cal encertar el context, i que per exemple enmig d’un acompanyament cal discernir bé quan és oportú compartir-la o no si ets l’acompanyant (sempre pensant en el bé de l’altre).
dilluns, 8 de gener del 2024
Per què incertesa?
dijous, 4 de gener del 2024
Que sigui
(continua)