Seguint el fil d’aquests dies: s’han d’explicar les coses que fem bé o ens les hauríem de callar per humilitat? Amarats per una ètica cristiana, podríem dir que “no sàpiga la mà esquerra el que fa la dreta” i que per tant no cal compartir-les. I certament l’Evangeli diu això, però també diu que hem de donar testimoni i escampar la Bona Nova.
Penso que és positiu que puguem realitzar actes bons des de l’anonimat, simplement perquè creiem que valen la pena. Però també crec molt en escampar els actes bons explicant-los, com un encoratjament i una invitació per als qui ho sentin.
I això és el que faig des d’aquest espai, i el que farem des de “El gra de mostassa”. Perquè això encoratja la gent a implicar-s’hi i a sumar-se a aquesta obra de solidaritat. O perquè els pot inspirar en la seva pròpia vida. Per a un servidor, l’important és la intenció amb la qual es comparteixen aquestes coses.
I em sembla que l’Església fa bé quan explica les bones obres que fa. No per posar-se medalles, perquè tot és obra de Déu, però sí per donar testimoni d’aquest missatge en el qual creiem.
Humilitat, doncs, no seria no explicar res del bo que pugui passar a través nostre, sinó tenir clar que la Font és un Altre. I viure-ho amb agraïment, i donant testimoni d’aquesta Font de totes les maneres possibles.
Em sembla que la poca humilitat està en com s'expliquen les coses, més que en el fet d'explicar-les. Explicar que es fan coses bones del caire que sigui és bó i anima a d'altres a fer-ho, però com bé dius sense posar l'accent en qui les fa sino en les accions per elles mateixes.
ResponEliminaHo expliques molt bé Sergi!!! No es tracta de posar-se medalles sinó de compartir i si alhora serveix per esperonar a altres per fer coses bones també, és predicar amb l'exemple, no?
ResponEliminaMoltes gràcies per aquestes boniques reflexions!!!
Tenim tanta necessitat de notícies positives, de coses bones que s'estan fent
ResponEliminaTotalment d'acord amb el que dius Sergi. Oi que l'Evangeli diu que hem de ser sal i llum i que no hem d'amagar-ho... doncs això, donar testimoni també és fer saber bo és noticies. De dolentes, prou que n'anem plens! Una abraçada
ResponEliminaDavant de l' actitur interna de LA HUMILITAT,
ResponEliminapenso que el millor és LA NATURALITAT.
Sí cal explicar un éxit o fracas laboral, expemple,
donsc s' esplica, amb naturalitat, tot com ha anat.,
i els resultats positius o les dificultats, que gan anat sorgint.
I, si aquesta exposició, pel que sigui, s' ha de GUARDAR amb discreció, perque així, s' acorda d' una manera
RAONADE i RAONABLE, també em sembla bé..
En cap dels dos cassos, asota la meva manera
de veure, no varia en res, la nostre actitut
interna de viure la humilitat.
Are bé:
Sí sóm nosaltres, qui tenim la llibertat
de comunicar als altres un éxit o un fracàs,
de qualsevol típus de la vida, llavors,
jo, tindria en compte:
. A quí ho expliques
. On ho expliques
. Quan ho expliques
. De la manera que ho expliques...
D' aquesta manera, poden entendre millor
el que tú els vols comunicar.
No és el mateix, explicar exists i frecassos,
amb persones que ens coneixem des de
el Parvulari, que amb una persona que
ens acaben de presentar en una festa.
Jo ho veig així, tot, com més natural millor,
peró, el més ben pensat, i exposat possible.
Un bon descans, per anar-te recuperant.
Crec molt vàlid explicar les coses des de la senzillesa i la naturalitat.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris
ResponElimina