Em sembla molt suggerent el relat del rei David en el trasllat de l’arca de l’aliança a Jerusalem (el trobem en el sisè capítol del Segon Llibre de Samuel). Trobo especialment interessant la reacció de la seva dona Mical. Ella, des d’una finestra, mira com David salta i balla davant el Senyor, i ens diu el text que “el menyspreà dins el seu cor”. Després, quan es troben, li tira en cara que dansés mig nu. Però en realitat s’havia sentit gelosa en veure que David ballava per al Senyor.
Uns versets més endavant se’ns diu que Mical va morir sense haver tingut cap fill. En una cultura en la qual tenir fills era tan important (com aquí Uganda avui en dia), morir infecunda podia ser interpretat com a càstig o maledicció.
El relat parla, i molt clar! El qui viu massa centrat en si mateix esdevé estèril. La fecunditat a la vida ens arriba en la mesura que ens descentrem del jo vull, jo necessito, jo mereixo… Només podem trobar la Veritat quan mirem més enllà del nostre melic.
Imatge: David dansa davant l'arca de l'aliança i és menyspreat per Mical. Miniatura d'un manuscrit francès c.1250
Que bonic Sergi! Recordo haver treballat aquest text en un recés a Montserrat, i va ser molt interessant ja llavors!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per fer-me present de nou tan bons moments, la cosa és que tots en tenim de melic i ens hi centrem sovint massa!!!
Doncs sí. Per molt paradoxal que pugui semblar, com més ens donem als altres, més omplim el nostre cor. Però obviament no és fàcil aquesta donació generosa i altruista; acostumem a ser reticents quan es tracta de donar.
ResponEliminaPare Sergi :
ResponEliminaL ' origen de tors els mals de Mical,
estan en el verset 16.
Tot el casament de Mical amb David,
no és altre cosa , que un cúmul d' interesos i ambolics.
Per un costat, li salva la vida, per l' altre costat,
el desprecia.
De Mikal podria entendrr, que no li agrades
veure a David, el seu marid i rei, mig nu,
saltant i ballant, a la vista de tothom.
Si vols que et digui la veritat, a mí tampoc m ' agraderia,
si és que no entens el sentit de tot alló,
i si ho relacionem amb el verset 16, de ben segur
que no ho podia entendre.
El seu cor no hi estava preparat !!
Fins aquí, ho entenc.
Ara bé:
El que no puc admetre , és la manera TANT DURA,
TANT INHUMANA, DE TRACTAR EL SEU MARIT:
"... AVUI , SÍ QUE T' HAS LLUÏT ... "
" ...COM UN QUALSEVOL..."
Aquest tracte, de cara al marit, i de cara a qualsevol persona, és inhumà , una gran falta de respecte
I d ' una mala educació.
Una persona, no mareix aquest tracte ,
per més confiança que hi hagi entre entre marit i muller.
Hi ha una cosa, que es diu DEMANAR EXPLICACIONS AMB EDUCACIÓ.
ELS SENTIMENTS DEL COR I LES BONES MANERES ES UNA SOLA COSA !
Vés a saber com era la Mical !!
DAVID, EM RECORDA A AGUSTÍ , A PAU...
Unes vides molt ardents, no sabria dir -ho d' una altre manera.
I , aixó que a David, encara li falte viure molltes
Trifulques , peró el seu SALM, és un tresor !!
Aquesta Miniatura és MAQUÍSSIMA !!
És d' algun Scriptorium Monàstic Beneductí ?
Feliç descans reparador !!
Gràcies Marta, Joan i Pilar pels vostres comentaris!
ResponElimina