Us escric des del monestir Príncep de la Pau, de Tigoni (a Kènia). Hi vaig ser fa mig any, i des d’aleshores amb un desig fort de tornar-hi. La previsió era anar-hi durant el gener, però a causa de l’operació no va poder ser. Ara hi passo una setmana, i per tant aquí iniciaré la Quaresma. Quin regal!
La intenció és disposar de temps per fer avançar un projecte que espero que no sigui com l’obra de la Seu… Però la realitat és que l’estada en aquest lloc de pau m’està ajudant a regenerar-me interiorment després de l’embat del mes passat. No n’hi ha prou que cuidem el cos, cal que tinguem cura de l’esperit. I això demana temps, i no sempre és bufar i fer ampolles.
La salmòdia dels monjos en la pregària és molt calmada, i el meu cos expressa aquest gaudi a vegades amb esgarrifances. En general hi ha molt silenci, i sovint se senten cantar els ocells.
Les cares d’alguns monjos van guanyant relleu i esdevenen amigues.
És un lloc inspirador.
Me n'alegro molt, Sergi!!! Has hagut de cuidar el teu cos i ara que sembla que vas millor pots regenerar l'esperit!!! Prego amb tu i per tu!!!
ResponEliminaEl nom del monestir és inspirador "Príncep de la Pau"! Que trobis la pau i la puguis comunicar. Uns bons dies
ResponEliminaIsaïes en un dels seus primers capíitols ,
ResponEliminatot just començar, ens diu que ens ha nescut un noi.
" Aquest, és el seu nom:
" Conceller prodigios"
" Deu heroi "
" Pare per sempre"
" PRINCEP DE PAU " , ...
Aquesta PAÚ, és la del teu Monestir, en aquest moment.
Aquesta Pau , que llegim en l ' Escriptura,
que hi participem en la Litúrgia,
i que escoltem en el " Messiach" de G. F. Händel,
es el que et dessitjo, a tú i Comunitat, aquesta nit i sempre !!
Salutacions
La meva curiositat, m,ha portat a descobrir aquest raco on ara et trobes.
ResponEliminaHe descobert un lloc molt verd i una comunitat nombrosa.
Cuida,t molt físicament i emocionalment ,cal després del que has passat.
Espiritualment, ......el lloc,la companyia del germans de Comunitat i la teva força interior faràn que la Pau torni a ser amb tu
Molts ànims i sempre amb tu, estimat Sergi d'Assís
Com Jesús que trobava també moments per pregar lluny de la gentada que el seguia.
ResponElimina