Us escric des de Tigoni, un monestir kenià situat a 2.000 metres d’alçada! Per tant, força més fred que Tororo. Diu l’Abat que el nom de Tigoni ve de quan els anglesos van anomenar aquest indret “Tea zone” (zona de te) i els locals ho entenien fonèticament com a “Tigoni”. Certament és un lloc de te, perquè el monestir té plantacions de te com a principal projecte del monestir. A més, una granja gran i variada.
El més important que puc dir és que és un lloc de pau. De fet, el nom del monestir és “Prince of Peace Abbey” (Abadia del Príncep de la Pau) i com a lema han pres una cita d’Isaïes: “i la Pau no tindrà fi”. Amb l’ambient que s’hi respira, puc dir que aquí el nom fa la cosa. La pregària de la comunitat és simple i tranquil·la, i ajuda a pregar. La litúrgia em fa pensar una mica en la de Montserrat en algun aspecte. I l’Església va ser dissenyada per un germà de Taizé fa força anys, hi ha algun element arquitectònic que em recorda Taizé: les entrades de llum indirecta amb finestrals verticals prims, les finestres laterals superiors…
Tigoni té 3 cases depenents a Kènia mateix, i aquí quasi la meitat de la comunitat són monjos en formació. Ahir vaig passar tot el matí amb un dels monjos joves, secretari de l’Abat, recorrent tot el terreny i totes les sales del monestir. Vam xerrar durant més de tres hores, i penso que va ser enriquidor per tots dos. I avui, tot i que no dubto de la feinada que deu tenir, he anat a fer una caminada amb el P. Abat, i hem pogut conversar llargament de la vida monàstica a l’Àfrica i de moltes coses. Quin regal més fecund!!
A partir de dijous aniré a una casa depenent d’ells on tinc entès que hi ha projectes socials. El monestir de Tigoni és més contemplatiu. Aquí he recordat aquelles paraules de l’amic Teodor Suau, que els monjos hi som “per purificar l’aire”. Certament, aquí Tigoni el purifiquen i molt! Donem-ne gràcies a Déu.
Fotos. M’agrada compartir diferents aspectes del monestir: l’exterior, l’església, un monjo jove que hi he trobat pregant, el claustre, els camps de te, la granja. En la de la granja i una dels camps de te hi podeu veure el Br Amadeus, que em va fer de cicerone per tot arreu.
Quina entrada tan bonica i emotiva, Sergi!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per pensar en nosaltres tan aviat!!! Pel que es veu a les fotos, sembla un lloc econòmicament més potent que el monestir de Tororo, no? I sí, la imatge de dins de l'església recorda Taizé.
Segueix purificant-nos l'aire, cuida't però també.
Hola Sergi, aquí el coixet. Quina sort i quina experiència més bona! Que bé que hi hagi gent que encara vetlli per la pau. Salut
ResponEliminaQuin lloc tant maco!!
ResponEliminaQue la Pau t,acompanyi i pugueu seguir purificant l,aire!!
Pare Sergi d' Assis, bona tarda !!
ResponEliminaQuina comunicació , més bonica i variada
que ens envies avui !!
Dient aixó, no és que menys valori
les restants, peró sí que avui,
el cor, al llegir les teves noticies,
i disfrutar de les teves fotografies,
el cor, s' ha " esponjat " .
Es alló que ens explique els filósofs:
LA BELLESA, ÉS LA CARA EXTERIOR DE BÉ,
i tot i que hi ha una bellesa interior
que no és gens llamativa,
poder veure, aquest Monestir tant bonic,
polit i cuidat, dóna gust.
Peró, el que més m' ha agradat, és el nom del Monestir:
" PRINCE OF PEACE ABBEY", amb la cita d ' Issaies.
I, la Música de HANDEL en la sva Obra: MESSIAH !!
La PAU... quanta falta ens fa !!
La Pau de Crist, que ell ens va deixar,
és la gran seguretat per viure amb serenitat , calma,
i esperança en aquest mon.
M ' ha sorprés molt , les plantacions de te,
del Monestir, com a mitjà de sosteniment.
Des de Europa, estem acostumats a veure'ls
en la fabricació de cerveses, publicacions
de llibres, etc...
Les fotografies magnífiques, tot i que jó,
Una capella amb tanta llum, em desconcentra molt
i em distreu, necesito més el " clima " de la Basílica de Montserrat, per dir alguna cosa !!
Esperem noves noticies i fotos
que per descomtat, no totes seran com les d' avui,
peró, avui, ha sigut, un molt agradable respir.
Salutacions !!
A mi m'ha impactat el detall del monjo resant descalç davant del sagrari. M'ha recordat als musulmans, hindús i budistes que també resen descalços.
ResponEliminaEl lloc convida al silenci i la contemplació. L'església em recorda, encara que sigui lleugerament, a la del monestir de sant Benet a Montserrat.
ResponEliminaQuin lema tan bonic i tan necessari per a tot el món que tant necessita la pau. Que siguin uns dies molt enriquidors per a tots els que hi sou i gràcies per fer-nos partícips també d'aquesta experiència
ResponEliminaQuina sort poder fer estada en un lloc on sembla que la Pau hi faci estada. Que et segui profitós. Gaudeix-ne!!! Fina Múrria.
ResponEliminaAprecie diferències ben notables pel que fa als recursos materials respecte al de Tororo.
ResponEliminaLa pau, el silenci, l'ordre, la natura, la pregària tambe donen repòs. Gràcies, Sergi!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris! Els comentaris que feu sobre la situació econòmica de Tororo comparada amb Tigoni em fan pensar que serà bo compartir alguns aspectes més sobre Tororo a la tornada
ResponEliminaGràcies, Sergi, per fer-nos arribar aquestes alenades de pau.
ResponElimina