Els comentaris de la Marta i la Maite a la darrera entrada em porten a compartir aquesta reflexió. Fa dies us parlava de poder escoltar, reflexionar i dialogar amb persones de sensibilitats molt diverses.
Des de fa anys, m’he trobat acompanyant joves de tarannà conservador (i en algun cas, molt conservador). També altres de tarannà molt obert. I no dic la paraula “conservador” amb connotació negativa. Potser n’hauria de dir, com feia l’Abat Cassià, “arrelats en la tradició”.
Alguns els he acompanyat durant uns anys, altres encara ara. Em sorprèn que vulguin ser acompanyats per mi, que visc una espiritualitat a l’altre extrem. Però sempre intento ser respectuós amb l’espiritualitat de cadascú.
I us puc dir que m’he trobat amb joves molt seriosos. Les seves formes, a persones com la Marta i la Maite, us recordarien temps pretèrits. De quan vosaltres éreu petites. Però quan t’obren el cor, veus persones que busquen Déu de veritat.
Em sembla que seria convenient que ens preguntem: què hi troben, en aquestes formes i en aquest estil de vida cristiana? I probablement trobarem respostes. La vostra generació és més a favor d’un cristianisme que, compromès, es dilueixi en el món i no es vulgui significar tant amb formes externes. Ells, en aquest món indiferent o hostil al fet religiós, cerquen formes que els identifiquin de manera clara. És una manera de respondre a un context determinat.
Si hi ha algun aspecte més de tot això que us inquieta (alguna pràctica o alguna forma concreta), ho dieu i podem continuar el diàleg.
Aquí a Portugal aquests dies tenim milers de joves de tots els gèneres i formes. Caminen per tot arreu i ho omplen tot: carrers, transports, botigues etc. És un espectacle bonic ple de color. Però crec que la majoria aquí són dels “arrelats en la tradició”. Fa poc em vaig trobar amb un grup amb una bandera enorme de la Comunidad Cristo Rey. Ahir, una missa llarga que semblava del segle passat, cançons pesades, i molt avorrida. Ara arribarà el Papa i espero que el seu missatge de pau i alegria arribi a tothom de bona voluntat
ResponEliminaSergi, estic totalment d'acord amb el que dius, sobretot el "Ells, en aquest món indiferent o hostil al fet religiós, cerquen formes que els identifiquin de manera clara".
ResponEliminaFa poc més d'un any que vam estar de peregrinació a Fàtima amb la nostra diòcesi, ens hi va acompanyar el bisbe i tot! Va ser una experiència molt i molt reeixida. Per la majoria el que més ens va tocar, va ser que vam coincidir amb una trobada de joves espanyols, eren uns 2000 ens van dir. Vam compartir, als peus de la Mare de Déu, la missa vespertina del dissabte. Hi havia com uns 200 capellans. Aquells nois eren això de genuflexió constant i de senyar-se per tot. Dels cants, com diu la Luci, que ni idea. Però malgrat tot aquest entorn, ens van fer arribar la seva profunda espiritualitat, tant que estàvem emocionats i tot, per no dir la processó de les torxes de la nit, amb tots aquells joves que traspuaven fe bàsicament.
Amb això vull dir que tenen tot el meu respecte.
No sé si em sé explicar, però a mi em sap greu que l’Església tingui menys en compte joves d’altres tendències, que hi són però que no són tan evidents. Cal que els capellans portin el clergyman?
Del meu bisbat ara hi ha un grup molt important de joves a Lisboa, molts de la meva parròquia i sí que són més conservadors que nosaltres en el seu moment, però que res a veure amb segons quines postures. Tot i que el capellà jove que els acompanya sí que porta el clergyman.
He escrit molt, ho sento! I podria dir més, però ja està.
Moltes gràcies, Sergi, per aquests tocs d’actualitat.
És interessant veure com al collet blanc no se li atribueixen les mateixes connotacions en tots els països i cultures. En alguns llocs, la gent només hi veu un signe de ser capellà sense cap altra significació
EliminaLa realitat espiritual i religiosa és molt més complexa del que certes visions amb prejudicis implícits sovint ens volen fer creure. Molt agraït at Sergi d'Assís per compartir-nos la seva experiència pròpia d'algú que ha passat força anys en un lloc com Montserrat on hi pregrina gent de molt diversa condició i també diverses i múltiples expectatives religioses.
ResponEliminaParlant d'una menera molt general,
ResponEliminaI amb la visió que pot tenir un seglar,
penso que hi ha una questió previa, o també paral.lela,
al CRISTIANISME DEL COR, i a l ' ajuda de la CARITAT
FRATERNA en benefici de la Comunitat.
Aquesta qüestió, és l ' estudi i la reflexió pausada
de :
Què és i quin és el CONTINGUT del CRISTIANÍSME.
Què és ser Cristià, la seva espiritualitat, la seva Litúrgia,
La História del ' ESGLÉSIA, etc...etc...
El Cristià té el deure moral de formar-se.
A partir d' aquí, sí que poden sorgir,
tal com diu el Pare Abad Cassià M. Just,
" UNES SENSIBILITATS", peró mai seran,
per ignorancia o confusions, barreges
amb altres religions....
Per un altre costat, una bona formació,
mai fa , que aquestes SENSIBILITATS, arribin a adquirir
més importancia, que el que és veritablement
fonamental, en el Cristianisme, en l' Espiritualitat,
i en la Litúgia, i per tant, en la Comunitat, etc. etc...
El Pare Policarp, en una llarga converse, al anys 1980...
em va dir, parlant d' altres coses :
- Els cristians estem obligats moralment,
a demanar-nos perdó, els uns als altres
per totes aquelles vegades que ens hem dit,
mutuament, com un despreci :
- Aquells són " CARQUES".
- Nosaltres, som "PROGRES" !!
Aixó, deia, és una gran falta de caritat, que no ha de
tornar a passar mai més entre els Cristians de
l' Església de Jesucrist.
El fet, que uns anyorin els "PONTIFICALS",
i els altres, ho vulguin CAMBIAR tot no ens dóna
la llibertat de desqualificar a ningú, d' aquesta manera.
Per tant, crec que la màxima de Soló, "DE RES MASSA"
aquí, també té vigéncia.
Han passat molts anys, d' aquelles " sensibilitats"
tant estremes, i és molt bó, escoltar aquells joves
cristians, que varen quedar sota aquelles influéncies
tant exagerades.
Ara, són cristians , que el Diumenge, van a l ' Eucaristia, amb tota pau , i als seus 70 anys, veuen la Litúrgia,
l ',Espiritualitat i el Cristianisme, en general,
una manera més sossegada i mes profonda.
Us desitjo un bon dia !!
Moltes Gràcies Sergi. Em sap greu, potser no em vaig expressar be. Jo me'ls miro amb respecte a aquests joves i no tant joves, amb espiritualitat tant "conservadora", només faltaria. També em pregunto que hi troben. I vaig més enllà: em pregunto que hem fet els que com jo, que després de tenir una educació en la que res es podia qüestionar i que tot era pecat, hem tingut la sort de poder aprofondir, ens hem alliberat de moltes coses, ens sentim, com dius, més cristians diluits en el mon, intentant més seguir els ensenyaments de Jesús i deixant de banda les normes de L'Església. Dic que em pregunto que hem fet, perque no hem sabut transmetre-ho, ja que precisament el que no se segueix és aquests linia nostre del cristianisme i es torna a la de la nostra infancia. A les comunitats de la nostra linia ja només queden persones d'edat avançada i això m'entristeix. Potser ens hauriem d'apropar a aquesta línea de conservadors o "arrelats a la tradició" i reflexionar conjuntamente, dialogar amb ells. Be, aquest tema donaría per molt. Repeteixo, gràcies
ResponEliminaCrec que habitualment les persones que parlen de la transmissió de la fe apunten només un motiu (el que sigui) com a raó per la qual no s'ha transmès. A mi em sembla que els motius són molt diversos i que no es poden reduir a un de sol, ni a dos... Em sembla que hi ha molts factors que entren en joc.
EliminaTot sovint, surt la paraula DIALOGAR,
ResponEliminaespecialment en el mon de la política,
en el mon de les Ciencies, en especial, les Humanitsts,
en el mon de la Religió, ...
I, és veritat, el dialeg és imprescindible per adelantar
d" una manera civilitzada i a través de la raó,
davant dels diferents conflictes, que es presenten.
Peró, el que ningú diu, ni ensenya,
és que per dialogar, has d' entrar en la "VERACITAT".
En una reunió, on una part dels assistents,
estan clarament en l ' error, aixó, no vol dir,
automàticament, que l'altre part estigui en la certesa.
Per aixó, és tant important acostar-nos
als primers Autors de la nostre Cultura,
ells ens ensenyen a reflexionar
sobre els Primers Principis.
Ells ens apropen a les mateixes Fonts
dels saber Humà i Cristià.
Sense aquesta actitut, no hi ha VERACITAT,
o la sevs busqueda, es fa molt ferregosa,
quan de fet, LA VERITAT, la tenim al costat,
des de fa segles.
Es per aixó, que hi han reunions molt pesades...
Es per aixó, que per més que es pronunci,
la paraule " Diàleg" es fa molt dificil, arribar a un acord ,
que tingui un sentit RAONABLE.
Quan en una conversa, algú, per finalitzar, diu:
- " ES LO QUE HAY " o bé ,
- " TOT ÉS RELATIU " ,
en el fons, aquesta frase, està amagant,
una " peresa intel.lectual.
L ' Home, està dotat de la Raó, per anar comprenent
les grans veritats i principis, que ha anat descubrint
la humanitat.
Si aixó, és així, llavor sí, dialogar, no solament
no és dificil, sinó que és ENTUSIESMADOR !!
Bon descans !!
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina