Aprofitant que l'escola està de vacances del 2n trimestre, demà espero poder viatjar a Kènia durant nou dies. Feia molt temps que ho desitjava, però fins ara no ha estat possible per un tema de dates.
Tinc previst fer estada a l'Abadia de Tigoni, un monestir benedictí a una estona de Nairobi. I els altres dies la previsió és estar en una casa depenent que la comunitat de Tigoni té a la ciutat de Nairobi.
Aquest viatge té principalment dos objectius: poder conèixer la vida benedictina a Kènia, i poder-la comparar amb Tororo. Per què? Tororo és l'única realitat benedictina africana que he conegut. M'interessa poder entendre quins trets són africans i els trobes a qualsevol monestir, i quins trets són específics de cada lloc. Això em pot ajudar a entendre algunes realitats que observo a Tororo.
I d'altra banda, tinc entès que la casa de Nairobi està prop dels slums. És un món que he conegut a Kampala, i vull veure com és a Nairobi.
Tinc previstes altres visites, però aquestes són les més destacades. No sé quin accés tindré a internet, però espero poder-vos explicar coses des d'allà.
Bon viatge i bona estada i cuida,t molt.
ResponEliminaBo viatge, ja ens aniras explicat. Nosaltres fa vint anys que hi varem ser, però, segur que ha canviat molt.
ResponEliminaQuina il·lusió Sergi! M'agrada molt el que dius que visitaràs i els motius per fer-ho i esperaré amb moltes ganes els teus escrits. Però saps que m'agradaria que diguessis alguna vegada? Doncs que ho fas perquè et ve de gust, simplement. Dius que ho desitjaves feia temps, potser és això...
ResponEliminaQue tinguis molt bon viatge, molt bona estada i que no t'afectin gaire els slums. Et tindrem present en la pregària!
Bon viatge Sergi! Aprofita aquest viatge per conèixer millor la gent i la cultura africanes. Segur que en treuràs algun aprenentatge.
ResponEliminaSi bé la RB, és igual a tot el mon Benedictí,
ResponEliminaserà molt interesant saber, si és que ens ho pots explicar, quins són aquests trets diferencials,
entre Monestirs Benedictins d' una mateixa Africa,
peró de diferents paissos i cultures.
Referent als SLUMS, la generacio nascuda
entre 1940 i 1960, de la meva ciutat,
varem patir moralment, la situacio dels inmigrans,
que arribaven a la gran ciutat, en busca de treball,
i que varen trobar, fent de paletes o
o senyores de manteniment de la llar.
Peró, el problema, per tota aquesta gent, va ser
la vivenda. D' un dia per l ' altre, varen apareixer
"LES BARRAQUES" i amb elles, la falta d' higiene,
tota classe de malalties, especialment, la tuberculosi...
La vida moral i la cultura, estava tot per cultuvar...
L ' aigua, l' enllumenat, i els transports, un somni per a ells !!
Les Parróquies, es varen organitzar, com varen poder,
davant de aquest desastre: CARITES...
ESCOLES PARROQUIALS...
Recordo que als nens i adolescents, ens estava
molt prohibit, acostar-nos, ni que fos de lluny
a aquestes barriades, pel problema de la tuberculosi.
Quan feia molt fred, o una gran tempesta,
el meu pare , que després de sopar, resavem
el rosari en familia, ja de petitets, ens feia adonar-nos
de que, mentre nosatres , dormiriem tranquils,
I calents, unes families, no a l ' Africa,
sinó a poc metres nostres, estarien passant
un drama, i potser fins i tot, la mort d' un nadó...
o ancià...
Així va ser la nostre formació, ja de molt petitets !!
Valorem el que tinguem
I en la mida de les nostres possibilitat, i llocs,
no ens cansem de treballar a favor
de la Dignitat, la Justicia i la Pau .
Salutacions
"...Càritas..."
ResponElimina