dilluns, 28 de desembre del 2015

Veus latents

Des de fa uns anys, he observat un fenomen que he pogut confirmar aquestes darreres setmanes en un altre cas. He anat veient alguns antics escolans amb una veu fantàstica en edat adulta, i que mentre eren escolans no havien brillat especialment. En algun cas, fins diria que no havien brillat gens. I quan han estat més grans, han aparegut unes veus espectaculars que deixen embadalit tothom qui les escolta.

No tinc cap dubte que la formació que van rebre de petits va anar calant, encara que no fos perceptible. I que tota l'educació de la veu que van rebre va anar creant un pòsit que ha aflorat quan els temps han estat madurs.

I això em porta a pensar en tants aspectes de l'educació que poden semblar sense fruit en el mateix moment, però que al cap dels anys poden fructificar amb abundància. No val a refiar-se només dels sentits, perquè poden ser una mica enganyadors.

La comprovació empírica que la sorpresa positiva es pot donar al cap d'anys, ens ha de fer créixer l'esperança en l'avui. Es tracta de sembrar, sembrar i sembrar. I que floreixi quan sigui l'hora.

dijous, 10 de desembre del 2015

ἀνακύψατε

"En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions envolten Jerusalem, sapigueu que ha arribat l'hora que la ciutat quedarà desolada. Els qui siguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin als afores, que no entrin dintre les muralles. És el moment que Déu judicarà la ciutat i es complirà tot el que diuen les Escriptures. Ai de les dones que estan esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra aquest poble; uns moriran a cops d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans trepitjaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats»." (Lluc 21,20-28)