"En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions envolten Jerusalem, sapigueu que ha arribat l'hora que la ciutat quedarà desolada. Els qui siguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin als afores, que no entrin dintre les muralles. És el moment que Déu judicarà la ciutat i es complirà tot el que diuen les Escriptures. Ai de les dones que estan esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra aquest poble; uns moriran a cops d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans trepitjaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats»." (Lluc 21,20-28)
dijous, 10 de desembre del 2015
ἀνακύψατε
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cert,Sergi quant el caos entra a la nostra vida,es important estar preparats...no obstant puc deixar constància de que es molt difícil ....
ResponEliminaA mi, la feina a l’empresa familiar sempre em va motivar,era molt feliç treballant !! Fins que les circumstancies em varen fer doblegar tant a ras del terra que, fins hi tot ara,en segons quins moments encara em costa incorporar-me .
No estava preparada i l’instin em va portar cap al descoratjament,producte d’impotència, al saber que el nostre futur era en mans de persones alienes a la bondat, a la lleialtat . . Mantenir l’estabilitat emocional per poder continuar ,complint els objectius professionals, es va convertir en un gran repte.
En aquells moments l’ajuda del meu company de vida va ser el pilar més important ...”el cap ben alt nena,no hem fet res de mal”, “ “”Només sons maons,el que deixem,......tot el que hem viscut a dins d’aquestes parets, ens ho emportem amb nosaltres .Ningú ens ho podrà prendre .
Aprendre a veure les coses d'una altra manera, canviar les necessitats, reduir-les,redreçar-nos ,aquest va ser la resposta del meu espòs.Una lliçó de vida que ell va pagar amb la seva.Una lliçó d’amor de dignitat i de responsabilitat .
Ara el meu instint em fa caminar d'un altre manera ,la seva dignitat va estar encomanadissa i aquestes paraules escrites son un petit homenatge ,a un home bo.
Gracies, Sergi D'Assís !!
Doncs molt bonic aquest homenatge!! Sortit del cor, tal com t'expresses sempre, Núria. Gràcies!
ResponElimina"Sabem de qui ens hem refiat". Trobo especialment bonica aquesta frase, perquè crec que resumeix molt bé aquest text. Enmig del caos, de la foscor, nosaltres sabem de qui ens hem refiat, en qui podem confiar, i per això podem alçar el cap ben alt, sabent sempre que per més mal que ens puguin fer, tenim Algú que és el nostre suport, Algú "de qui ens hem refiat", justament perquè hem conegut la capacitat que té per sostenir-nos quan sembla que tot s'ensorra.
ResponEliminaGràcies Sergi!
Quan m’he assegut davant de l’ordinador m’he preguntat, com contestar-li al Benet amb poques paraules, les seves que ens ha compartit ? ..... Evidentment que es bonica aquesta frase "Sabem de qui ens hem refiat" .Algú que pot fer-se present de diferents formes,i en moments en que nosaltres tenim els ulls i el cor tancats .Algú que sempre ha estat tant prop i no el vèiem. Refiar-se vol dir ‘comptar amb algú: Si estimes de veritat ,te’n adonaràs de que res ens pertany ,perquè tot es un regal ,que ens ve donat per Algú
Elimina