Muntanyes russes

I digué el deixeble:

- Sovint tinc la sensació que visc en unes muntanyes russes permanents: amunt i avall, amunt i avall sense parar. Les coses m’afecten massa, tant si són positives com negatives. No puc tenir mai tranquil·litat, sempre depenc del que passa al meu voltant. A vegades per anècdotes ben petites ja em sento bé tot el dia, o ben malament.

Respongué el mestre:

- Bé, la indiferència és del pitjor que ens podria passar. Si el que passa al teu voltant t’afecta, en part pot ser bo!

- Sí, però una mica d’estabilitat interior no m’aniria malament.

- T’entenc - contestà el mestre-. Has dit una paraula clau: interior. Seguint amb la teva imatge de les muntanyes russes, et diria que un cop ets al mig del trajecte no pots evitar les pujades ni baixades. Però si veus que estàs ben subjecte en el teu seient, almenys això et donarà una confiança molt diferent. 

- I com aconseguir estar ben subjecte en el seient i tenir aquesta tranquil·litat malgrat les pujades i baixades? Em tornaràs a dir que amb una vida interior plena?

I el mestre somrigué, perquè el deixeble ja coneixia la resposta. Només li faltava experimentar-la.

Un generador amb Mans Unides

Aquesta setmana hem rebut una gran notícia: Mans Unides ha acceptat el projecte d'un generador per l'escola i tallers de Tororo! Ha estat un procés llarg, durant mesos recopilant pressupostos i preparant tota la informació que se'ns anava demanant. Això va incloure una visita de dues persones de Mans Unides a Tororo per conèixer l'escola i la institució. 

Ha estat especialment laboriós perquè era la primera vegada que hi havia relació de Tororo amb Mans Unides, i alguna documentació que hem hagut de presentar ja la tindrem per a futures ocasions. 

El generador és molt important per l'escola i els tallers. L'electricitat falla sovint, i tota la producció i classes que impliquen maquinària (i n'hi ha molta!) s'ha d'aturar fins que l'electricitat torna. Això esdevé especialment preocupant els dies que es fan els exàmens oficials i els estudiants no poden fer bé les seves pràctiques per problemes d'electricitat. 

Això no significa que tindrem electricitat les 24 hores, cal veure quan fa falta i quan se'n pot prescindir (perquè tot té un cost). Però almenys quan calgui se'n podrà disposar. Progressivament, es vol anar apostant per l'energia solar en alguns àmbits, però això requereix temps. Ara mateix, tenir un generador serà un pas endavant molt important.

Em fa una especial il·lusió que, des de petit, a Malgrat havia col·laborat amb campanyes de Mans Unides. I no fa massa anys, amb l'Escolania vam fer un concert en benefici d'ells. I ara estic a l'altra banda: presentant un projecte perquè Mans Unides ens ajudi a tirar-lo endavant. 

Ens espera encara molta feina per justificar tot el procés a partir d'ara, i presentar els informes detallats que se'ns demanen. Farem una comissió tècnica per anar-ho seguint. Sabem que serà feina, però que valdrà la pena.

Moltes gràcies Mans Unides!!

Visita d’una ONG catalana

Durant deu dies hem tingut a Tororo la vicepresidenta i la directora de la Fundació Espai, Natura i Joventut. Aquest any passat han anat enviant molt de material sobretot per l’hospital: llençols (en vaig parlar aquí), mascaretes, bates, tovalloles, etc. També han enviat roba per l’escola, i uns USB i rúter que permet fer servir internet en alguna classe (només en alguna ocasió, perquè tenir dades també representa una despesa).

L’Eva i la Noèlia han fet una descoberta de tots els projectes, però hem posat l’accent en poder conèixer persones concretes i les seves experiències; i sobretot en relació a l’escola, ja que l’àmbit de la Fundació és principalment el món educatiu. Van fer una videotrucada entre alumnes de la nostra escola i alumnes dels seus centres a Badalona. Pensàvem que potser estarien tallats (en especial els de Badalona) però no va ser així! Es van fer moltes preguntes mútuament, i va ser un compartir molt entretingut i divertit. Ens hi va ajudar que la mateixa setmana havien convidat 5 nois i 5 noies africans d’excursió: un grup va anar fins al Llac Victòria i les fonts del Nil, i l’altre grup a les Sipi Falls. Després de la videotrucada, un dels alumnes d’aquí portava música i es van posar tots a ballar.

Aprofitant que venien, ens han portat molt de material:

- un teclat per al cor de l’escola. Feia anys que el desitjaven, però no es podien creure que algú els l’hagués portat!

- pilotes de futbol i de voleibol

- roba per a l’Orphan’s Club i per a la comunitat

- fundes de matalàs i mascaretes per a l’hospital

- dos ordinadors portàtils

- etc.

Tothom ha quedat molt content de l’experiència! Aquesta ONG té una llarga trajectòria de compromís amb Àfrica, i confiem que aquesta primera visita a Tororo serà l’inici d’una relació molt fecunda per les dues bandes!

PD: Està caient un diluvi d’aigua, llamps i trons. Crec que acabem d’entrar a l’estació de pluges, finalment!

Què faries si tens molta gana i t'ofereixen bon menjar?

Aquests dies estic rebent una visita d’una ONG catalana, ja us en parlaré. L’altre dia, tornant amb elles d’una excursió amb un grup d’estudiants de la nostra escola, vam parar a sopar. Vam demanar 4 pizzes i dos platets de patates per 9 persones. De les 4 pizzes, el conductor se’n va reservar mitja. Per tant, en quedaven 3,5. Els nois tenien gana (recordo que, abans de començar, un va dir que en tenia molta). Però vam veure que deixaven un bon tros d’una. Volien donar-la als seus amics en arribar a l’escola. 

Estem segurs que se l’haurien menjat de gust. Però van preferir guardar-la per als qui no havien pogut venir d’excursió. No és el primer cop que veig una cosa així, però no deixa d’impressionar-me. Quan et sents afortunat d’una manera o altra, recordar-te dels qui no ho han estat tant com tu. I que això et mogui a l’acció. Aquests estudiants ens van donar una lliçó.

Tu què hauries fet en el seu lloc?

Robatoris - 2a part

(continua) Doncs bé, justament en el context d'uns quants robatoris que havien ocorregut a l'escola, em va tocar comentar als alumnes l'Evangeli que parla de robar. Un que diu que, si et roben, no esperis que t'ho retornin! Literalment: "Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t'ho hagin pres". Glups! Al noi que li havien robat el mòbil aquella setmana, què li havia de dir? Que deixés el carregador a la vista perquè el lladregot se l'havia oblidat? No seria això l'aplicació literal de l'Evangeli?

Com que l'Evangeli continua dient: "Feu als altres allò que voleu que ells us facin", vaig preguntar-los com voldrien ser tractats si els enganxessin robant. Un va dir que voldria que el perdonessin; un altre que també voldria ser perdonat però que sap que es mereixeria un càstig dur segons la seva cultura; i un altre va dir que esperava que el portessin a l'administració de l'escola perquè li fessin veure que no anava per bon camí.

Els vaig remarcar que, en el fons, tots parlaven d'ajudar el qui roba. I que ja que el mateix Evangeli parlava d'estimar els enemics, es tractava d'esbrinar com podem estimar (i ajudar) els qui ens roben. 

No excloïa la interpretació literal de l'Evangeli. I per tant, que aquell a qui li havien robat el mòbil, li donés el carregador al lladre i tot! Cadascú sabrà què fa. Però personalment, els vaig preferir recomanar una altra cita evangèlica: "Sigueu astuts com les serps, i senzills com els coloms". 

Després que l'any passat ens robessin la meitat dels uniformes esportius, aquest any hem posat unes mesures que ho fan molt més difícil. I ells se'n beneficien, perquè com a equip de l'escola poden utilitzar un uniforme per jugar a futbol. Sense fer mal a ningú, hem pensat com es podia fer per millorar la situació. Es tracta que siguin més llestos que els qui volen robar. I si els enganxen, estimar-los i ajudar-los a canviar.

Robatoris

No m’agrada massa parlar de coses negatives que observo, però al mateix temps veig que val la pena per compartir la realitat d’aquí. La zona on vivim pateix bastants robatoris, i a dins de l’escola també n’hi ha sovint. N’hi ha hagut de surrealistes, com un alumne que va robar 4 llits per vendre’ls! Us imagineu emportar-se 4 llits de l’escola? Encara ara em costa de creure, tot i saber que és veritat. Tres alumnes van anar a parar al calabós de la policia durant dos dies, i em va fer molt impacte veure’ls allà i pensar en quines condicions havien estat (i sembla que només un era el culpable). 

No voldria que us féssiu una idea dels alumnes com petits delinqüents. Hi ha de tot, hi ha gent molt maca i honesta. I altres han viscut tota la vida ben pobres al poblat o al carrer, els subvenciona alguna ONG, i en traslladar-se a un context on hi ha gent que té coses no se’n saben estar. Acostumen a ser un perfil que només ve a fer pràctiques d’un ofici per poder treballar, i sovint no han acabat ni la Primària. Això no se sol donar tant amb els qui han estudiat més, i fan uns estudis reglats també aquí. Però no es vol deixar de banda un perfil d’estudiants més necessitats que, altrament, no tindrien cap oportunitat de futur (òbviament, no tots roben!).

Hi ha robatoris de tota mena: la bombeta de la classe per vendre-la (sí, ho heu llegit bé!), el plat que un company té per menjar, un mòbil, una peça de roba...

Per l’escola no és fàcil gestionar aquests casos. Per tant, no estem només en un context de pobresa, sinó de marginació. Fa uns dies, en una homilia a l’escola vaig parlar-los directament del tema, i crec que estaven molt atents. De fet, va ser el tema de l’homilia. Us en parlaré un altre dia per no allargar-me. 

PD: La foto la vaig tirar en un dels camins del monestir

La resposta del dentista

Us agraeixo molt les respostes que, per diferents vies, m'heu fet arribar a partir de la consulta que us vaig fer sobre les dents. Abans-d'ahir va ser interessant, perquè vaig tornar al dentista i en vam estar parlant.

Sobre l'enfosquiment de les dents, ell (com alguns m'heu dit) creu que pot ser el cafè. I em recomana que, en lloc del cafè que em donen al monestir, prengui Nescafé. Li vaig preguntar com podia ser això, si molts ugandesos també en prenen i tenen les dents molt bé. I em va contestar que havia conegut una senyora blanca amb el mateix problema, i creu que podria ser per això (però que no ho pot assegurar).

Alguns m'heu dit que també podria ser l'aigua. No ho sé.

Pel que fa al fet que em receptés antibiòtic després d'una simple neteja de boca: m'heu enviat diferents hipòtesis, i una d'elles és la raó que m’ha donat. Diu que els utensilis que utilitza haurien d’estar esterilitzats, però que ells només poden garantir que estiguin nets. Davant d’això, donen antibiòtic per protegir el pacient de possibles infeccions. En definitiva, una conseqüència més de la pobresa.

Em queda una tercera sessió d’aquí dos mesos. Pel que vaig veient, tot sembla més complicat que anar al dentista a Catalunya. Però bé, res per estar preocupat.

Ja han portat la vaca!!!

Finalment des d'ahir a la tarda ja tenim la vaca!!! Com podeu comprovar en el vídeo, no estava gaire convençuda d'entrar en aquell cobert tan desconegut per ella. Al principi estava una mica esporuguida. Però quan li van posar beguda i menjar, ràpidament ho va identificar. Prop de la mitjanit va ser quan va menjar a gust. I avui, ajaguda, ja feia la pinta d'estar força més tranquil·la i adaptada. 

Ha arribat prenyada de 7 mesos, això significa que si Déu vol d'aquí dos mesos ja tindrem llet! Els qui s'hi entenen l'han triat a consciència. I com que no en podem tenir dues de moment perquè no tenim prou herba, n'han escollit una de qualitat i que estigués prenyada. Ha costat 6.500.000 UGX, és a dir, 1.660€. En resum, ha costat el preu de dues vaques. Entre això, i el cobert per les vaques que va costar 40.615.000 UGX, és a dir, 10.374€, hem quedat força escurats pel projecte (perquè aquí cal sumar-hi la plantació d'herba i altres despeses menors). Però contents!! I si Déu vol, d'aquí dos mesos ja en tindrem dues!

L'arribada:

I el rebut de la vaca (en un país sovint mirat amb sospita per la gestió econòmica, els dic que és important que mirem de tenir rebuts de tot el que es pugui):