Després de dos mesos d’haver estat enviats (!) ens han arribat dos paquets amb 78 llençols per l’hospital (Benedictine Eye Hospital). Aquí estan molt contents i agraïts amb la Fundació Espai, Natura i Joventut que ho ha fet possible. Està previst que els propers mesos en puguem rebre més a través de la mateixa fundació. Moltes gràcies!
Com que hi haurà llençols nous, hem quedat amb l’hospital que en reservarem alguns dels que utilizaven fins ara per poder-los repartir a algunes famílies pobres. El llençol és una peça de roba de qualitat que valoren. Jo mateix em sorprenc de dir això, perquè abans ni se m’acudia. Aquí Uganda, tenir roba que sigui bona i no estripada a vegades no és tan fàcil, sobretot quan ja tens prou dificultats per poder alimentar la família.
Us ho dic perquè pot ser bonic si, en posar-vos al llit o en fer-lo al matí, podeu donar gràcies dels llençols que teniu! Com també donar gràcies de tenir un llit (aquí molta gent ha de dormir a terra).
PD: M’ha arribat que algun lector recent demana coses que vaig explicar fa mesos o fa 3 anys quan vaig venir per primer cop. Com que no em vull fer pesat repetint coses, segons què expliqui aniré donant enllaços perquè pugueu contextualitzar el que dic. I com que hi ha temps per endavant, de mica en mica. Gràcies a tots per la vostra atenció i interès!
Gràcies, bon amic Sergi! Som un dels que t'agrairia ben molt que utilitzassis enllaços que ens permetessin de contextualitzar millor allò que escrius avui. Bona feina. Salut i coratge!
ResponEliminaHola Cil! De fet, us n'he proporcionat dos que em sembla que poden ser útils:
Elimina- el primer és la web de l'hospital, que és relativament nova i molt il·lustrativa. És el primer cop que l'enllaço
- l'altre és un enllaç amb una entrada que vaig fer fa temps sobre la Fundació i sobre la meva vinculació amb ells.
Moltes gràcies!
"podeu donar gràcies dels llençols que teniu!" I tantes altres coses Sergi. Si només fossin en llençols rai. Sembla estrany que les persones que vivim en aquest món alguns tinguem tant (no ho sabem valorar prou i demanem més) i altres tant poc! En fi, m'alegro que amb els llençols s'hagi pogut fer feliç a aquestes persones. Pensaré amb la gent d'Uganda quan faci el llit :-)
ResponEliminaLa veritat és que per mi sí que són importants els llençols igual que el llit!! Quan canvio de lloc i passo una mala nit sovint penso en les èpoques que érem monitors de l'esplai i anàvem amb els nens, els llocs que havíem arribat a dormir, moltes vegades directament a terra... Deu ser una cosa dels anys perquè ara qualsevol petit canvi en aquest tema m'altera molt el descans! Segurament tu no hi havíes pensat mai perquè ets jove encara i ara la teva nova vida t'ha fet parar l'atenció en tots aquests aspectes qüotidians i sense interès per nosaltres.
ResponEliminaAixí que dono gràcies a Déu per disposar de tot el que tenim, i gràcies a tu Sergi per fer-nos-hi parar l'atenció!!!
Fa anys que ja no soc jove, i no passa res
EliminaPerò com que ets més jove que jo puc dir que ets un noi encara jejeje...
EliminaSí, previsiblement sempre seré més jove que tu. Pels estàndards africans, ells em veuen ja gran (que no vol dir ancià)
EliminaDoncs sí, va ser en una visita a una missió de Rwanda on vaig aprendre a ser agraida .I ho tinc sempre presenti en dóno gràcies.
ResponEliminaRecordo molt bé que els llençols de l'hospital es rentaven en una galleda i s'eixugaven al terra damunt de l'herba.
Grans lliçons.
Gràcies Sergi.
Jo també he vist que hi ha ugandesos que estenen la roba sobre l'herba, tot i que no a l'hospital
EliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina