Com us vaig comentar, faig classe d'Espiritualitat Monàstica als novicis. Cada setmana els exposo un tema, i a continuació els plantejo algunes preguntes per compartir. Sovint les qüestions solen anar dirigides a com ho viuen ells personalment, com es vivia en la seva tribu i com es viu en la comunitat. Trobo especialment enriquidores les respostes referents a la tribu.
La tribu per a la majoria d'ells és un tema important, però en el dia a dia no se sol compartir. La majoria provenen de tribus diverses, i és un factor d'identitat molt remarcable. Valoro que puguin expressar-ho als altres i també que puguin escoltar amb respecte les experiències dels germans.
Fer comunitat des de tribus diverses no vol dir negar allò que ets o d'on provens, sinó des de la teva identitat i orígens poder construir una comunitat plural on tothom hi tingui un lloc.
Fa uns dies vam reflexionar sobre l'ús dels béns materials. I va ser revelador com d'important és el fet de compartir en les diferents tribus. El teu nucli no es limita a la família més propera, ni tan sols a tiets i cosins, sinó que s'estén a la tribu. Això té conseqüències molt concretes en relació a la propietat, per exemple, on la tribu té molt de pes. També és destacable el paper dels ancians de la tribu a l'hora de resoldre conflictes. Penso que, d'una banda, van poder constatar que tenen moltes similituds en aquest aspecte. I d'altra banda, que la vivència del fet comunitari en la tribu els facilita també saber-ho compartir tot en la comunitat monàstica.
La foto és del debat de l'altre dia. Em va sorprendre que fos tan apassionat, però sempre hi va haver molt bon to. Vam riure molt, i vam poder anar més a fons en les raons de per què valorem (o no) internet i els mòbils en la vida monàstica. Si a algú li interessa algun aspecte del debat, m'ho pot preguntar en els comentaris i ho respondré.
M'agradaria molt conèixer els aspectes positius i negatius més importants i quin grup ha guanyat!?
ResponEliminaNo hi ha hagut cap grup guanyador, perquè l'objectiu era simplement debatre com a eina d'anar més a fons tots plegats. Cadascú ha defensat allò que li ha tocat, i això ens ha ajudat a fer visibles dos plantejaments diferents en la vida monàstica.
EliminaEls uns parlaven dels mals usos d'internet i mòbils que poden perjudicar la vida del monjo. Els altres els contestaven que, tot i ser riscos, calia ensenyar a fer servir aquesta eina però no pas prohibint-la.
Els uns plantejaven com pot portar distracció i dispersió en la vida monàstica, i els altres subratllaven els avantatges fins pastorals d'aquestes eines.
Els vaig preguntar què creien que hauria opinat Sant Benet si visqués ara. Els uns posaven l'accent en la separació del món. I els altres remarcaven que el monjo ha de servir el món també, ni que sigui en l'acolliment del monestir, i que això comporta esforçar-se per estar informat i en contacte amb el món.
Tots sabem què pensa cadascú del tema, però aquí es van dividir en dos grups a sorts perquè sortissin arguments ben variats.
Gràcies. Quan parlava en "guanyar"estava fent broma, és clar. Molt interessant la discussió no només per als monjos
EliminaUn aspecte que em té encuriosit, perque dels viatges que he fet pel Àfrica mai he tingut temps suficient per copsar aquesta vivència. Entenc que s'assenten molt identificats amb la seva tribu, però com en vers el país quina és la seva actitud i com viuen aquest lligam "local" que és la tribu amb la realitat política de ser part de un país. No sé, si m'explicat...!
ResponEliminaSón com cercles concèntrics. La seva pertinença a la família no els obstaculitza a estimar la seva tribu, i la pertinença a la tribu no els obstaculitza a estimar el seu país. Veig que estimen el seu país, i tant.
EliminaPare Sergi,bon vespre: Et vull fer una pregunta que se m'ha ocurregut després de les Vespres. La pregunta és molt adient al dia d' avui: Els cristians del teu poble i vosaltres mateixos com a comunitat,com heu viscut el Dimecres de Cendre i l' entrada a la Quaresma??? Con són les homilies en el món i mentalitat Africana. Ja sé que el fons evangélic és el mateix,peró i la pedagogia quina s' utilitza ?? Hi ha BONA relació entre cristians i i mussulmans, hi han altres creences, com animistes etc... Quan vosaltres, com a comunitat,celebreu la LITÚRGIA de les Hores i l'Eucarista,en quin IDIOME HO feu, EN francés...Tots aquests pensaments, han vingut fa poca estona. Gràcies !!!
ResponEliminaHola Pilar! Dels musulmans en parlaré quan tingui més informació, i de les llengües també en parlaré en una entrada.
EliminaPel que fa a com hem viscut el Dimecres de Cendra. Jo he anat a presidir la Missa a l'escola, a les 7h del matí, acompanyat d'un novici que ha fet d'acòlit. A l'homilia els he projectat el quadre de "El retorn del fill pròdig" de Rembrandt, i he demanat dos voluntaris que vinguessin a ajudar-me a interpretar una mica més el quadre. Crec que han estat molt atents.
Durant la Quaresma, la litúrgia és la pròpia del temps. I per tant, a cada moment ho tenim present.
Quan ens parles de les tribus, Sergi, m'ahradaria sabet si et refereixes a les diverses ètnies d'Uganda, o totes les tribus del monestir benedictí pertanyen a la mayeixa ètnia? M'imagín que no hi deu estar absent la tutsi, o sí?
ResponEliminaCil, no tinc prou informació per respondre aquesta pregunta. No els he sentit parlar mai d'ètnies. Quan es refereixen a aquestes realitats, sempre parlen de tribus.
EliminaQuan parles de les tribus m'ha vingut a la memòria les colles que fèiem al meu poble de petit. Tu eres de la colla de fulanito i l'altre de la colla de menganito. A vegades les colles feien partits de futbol per saber qui era millor, altres anàven pels camps i fèiem cabanes, anàvem pels camins amb bicicleta, altres ens tiràvem pedres, ... Ja sé que no és el mateix però bé m'alegro que descobreixes les tribus autèntiques a Uganda, tot això segur que t'enriquirà i molt.
ResponElimina