Una de les meves tasques en el monestir és fer classe d'Espiritualitat Monàstica als novicis. Veig que tant ells com jo ens hi trobem a gust i podem aprofundir temes. Un altre dia ho explicaré, que és bonic.
Però em feia gràcia compartir que dilluns els vaig proposar trencar la dinàmica habitual, i fer un debat. I es van engrescar força! Des que vaig arribar he vist que, com els joves d'arreu, valoren tenir mòbil i internet (tot i que tenen un wifi molt dolent). I em va semblar que seria interessant fer-ne un debat, perquè tots plegats poguéssim escatir les raons de fons per les quals ho valorem o no en la vida monàstica.
No sé si us ho havíeu preguntat mai, però pels monjos això no és quelcom indiferent. Pensem en la missió dels monestirs de generar una certa distància/perspectiva amb el món per poder concentrar-se més en la vida interior. I després, és clar, poder-ho compartir i transformar-ho en acollida dels qui ens visiten. Però vida interior i acollida unides, i no l'una sense l'altra.
Amb els mòbils i internet, els monestirs de tot el món i de totes les religions s'han trobat que pots tenir "el món" (perquè ens entenguem) a dintre mateix de la cel·la! És un canvi revolucionari, i és interessant observar les diferents opcions que han pres els monestirs segons l'estil de cada un.
No cal que us digui què en penso, perquè si hi estigués en contra no estaria escrivint aquest espai ni tindria contacte amb la gent a través d'aquests mitjans. Però també crec que cal anar alerta, perquè no ens absorbeixein de manera que se'n ressenteixi aquesta cura de la vida interior, tan essencial!
Doncs bé: vam fer dos grups de novicis a sorts. Els uns hauran de defensar que internet i els mòbils són bons per als monjos, i els altres hauran de defensar que són perjudicials per als monjos. Tots hauran de raonar els seus arguments i donar exemples. La preparació en el temps d'una classe se'ls va fer curt, i em van demanar d'allargar-ho. Veurem com va el debat de dilluns!
Un gran debat Sergi! A veure a quines conclusions arribeu.
ResponEliminaUna molt bona eina per a la reflexió, la ponderació i el posicionament posterior. De segur que serà molt ric en propostes i finalment s'arribe a alguna conclusió compartida per tots.
ResponEliminaHow interesting!
ResponEliminaGran debat, molt interessant, per veure avantatges i inconvenients de les tecnologies noves, que ens faciliten la intercomunicació com no havíem vist mai abans
ResponEliminaToques un símbol actualíssim de identitat: internet i, sobretot, el mòbil. Quines eines tinc? Què n'espero aconseguir amb el seu ús? Depen: treballar (ara, cada cop més, teletreballar), passar el temps, gaudir del lleure, comunicar-me, adquirir coneixement i saviesa...? Potser de tot una mica. Desenmascarar aquestes eines en el context d'una classe d'Espiritualitat Monàstica a novicis és cosa gran i t'obliga a "aspirar als carismes superiors", que escriu sant Pau. Per tant plantejo directament: m'aporten més saviesa? El papa Francesc escriu a Fratelli Tutti(50), que "la saviesa no es fabrica amb recerques ansioses per internet, ni és una suma d'informació la veracitat de la qual no ens està pas assegurada. D'aquesta manera no es madura el trobament amb la veritat. (...) No es penetra en el cor de la vida, no es reconeix el que és essencial per donar un sentit a l'existència. Un camí de fraternitat, local i universal, només pot ser recorregut per esperits lliures i disposats a trobaments reals". El toc d'alerta que expresses, Sergi, sobre tenir cura de no ser absovits per aquestes eines, és oportú. Com també diu Francesc poc abans(43) "el risc de dependència, d'aïllament i de progressiva pèrdua de contacte amb la realitat concreta és una evidència que podem constatar cada dia". Però, oh quin prodigi!, sense internet, ara no estariem parlant i compartint saviesa!
ResponEliminaJoan, moltes gràcies per aquestes reflexions tan interessants! Cert que aquest tema va més enllà de la vida monàstica, i ens el podem preguntar tots. M'ha agradat molt la manera com acabes, després de preguntar-te amb el Papa Francesc els riscos de tot això: acabes constatant les bondats de l'internet! Com tantes coses, no és quelcom de blanc i negre. Depèn. Però ens fa bé reflexionar-hi.
EliminaDesde el meu punt de vista ,crec que obrir la vida monàstica a través de les noves tecnologies es un encert.Moltes persones hem obert portes que teníem tancades,interiorment.Estic segura que aprendran a discernir de com i quant fer que aquestes eines són per acollir,i estimar i aprendre.
ResponEliminaAcollir, estimar i aprendre. Ben bonic, Núria!
EliminaPare Sergi:bona tarda: Per utilitzar internet crec que calen unes determinades condicions:
ResponElimina1. Tenir una certa maduresa personal,vull dir, que internet, no sigui un substitut de res.2.tenir una formació filosófica, escrturística,científica,que et facin de guia,per saber destriar la veritat de l' error que corre per les xarxes.3.saber com funciona el nostre cervell d4avant de tanta informacio, tant ràpida i sense una atenció sostinguda.4.Saber a partir d'internet quina relació té el cervell, la mà i la vista,i quina és la relació que té a partir d'ara.5.cal tenir la voluntat d'uns horaris limitats de consulta...si una persona és conscient de tot aixo,entrarà a internet amb vigilància, guardant les distàncies i aleshores, és podrà beneficiar de la part bona que té : la seva informació i fins i tot, si es fa amb ordre,la seva formació. Referent a internet i la vida del monjo, i la vida del monestir, penso que és el mateix perill que estem exposats els laics, anar cap una vida disipada i esclavitzada per una maquina. Per tant crec que, sempre val més,una bona textura d'un bon autor, i una bona conversa amb una persona interesant, que una tarda d'internet...
Pilar, ens has posat el llistó alt en l'ús d'internet. Això que comentes dels horaris o del temps que s'hi destina veig que ho diu força gent, perquè els costa posar-hi un límit.
EliminaPerdona Sergi, no se que he fet, no se si s'ha esborrat el meu missatge o s'ha enviat sense acabar.lo, jo volia acabar dient que en aquests moments de pandemia i aillament és molt diferent com ho poden portar les persones de edat avançada que es saben moure per internet de les que no en saben, atès que les que en saben poden connetar-se i a part de llegir noticies, participar en conferències, debats, etc. que fa que en certa manera no estiguin tant aillats.
ResponEliminaGràcies per tots els comentaris!
ResponElimina