Aquí teniu un vídeo deliciós. La mare veu que el nen fa la motxilla, i li pregunta:
- Què fas?
- Me'n vaig a trobar Déu.
De tornada, la mare li pregunta:
- Així, l'has trobat?
- Déu és una dona, Mama. I té el somriure més meravellós que he vist mai.
Però la dona en qüestió ha vist Déu d'una altra manera, i diu que l'ha trobat molt més jove del que esperava.
S'ha de veure! I viure!
Bona Quaresma a tots!!
PD: Per veure la font d'inspiració, aneu aquí.
PD2: Aquí teniu la versió del vídeo amb subtítols en castellà.
Historia muy aleccionadora y esperanzadora. Ver a Dios en todo. Gracias por compartir. Jose Becerra desde Atlanta, GA
ResponEliminaGràcies per compartir-lo, Sergi. No tinc paraules, s'ha de veure i és una autèntica lliçó,
ResponEliminaHavia vist el vídeo! És preciós! Mai sabrem el que un petit gest fet de tot cor pot significar per algú altre. I això és el més meravellós, el que per a tu pot ser insignificant, es pot convertir en immens sota els ulls de qui ho rep. I aquesta és la màgia d'estimar! Quan ho fas, Déu hi és sempre!
ResponEliminaBona Quaresma Sergi, per a tu i per tots!
Preciós conte, Sergi!!!
ResponEliminaM'has recordat la pregunta que una vegada va fer un adolescent a un monjo de Montserrat. Era un noi que havia estudiat als salesians i se sentia més entès que molts. La pregunta era si mai havia vist Déu, referint-se a que ell no. El monjo li va dir que sí, que el veia a cada instant, que Déu era en ell, en tots els que érem allà i en tothom, es va quedar perplex, però penso que el vídeo ens explica el mateix d'una manera més gràfica, fantàstic!!!
Moltes gràcies, Sergi i molt bona Quaresma! No sé si en un lloc tan pobre pot ser-ho encara més! Diria que la vida que has triat ara és una Quaresma constant, que sigui lleu!!!
Sí, molt suggerent. Veiem fragments de Déu en tota la creació, fins i tot, els humans hem estar crats a imatge i semblança de Déu, per això en les accions espontànies, senzilles, poc estudiades, manifestem com és o potser siga, el nostre Déu. Només el veurem en plenitud quan al final del nostre recorregut ens trobarem amb ell cara a cra. De moment, ens hem de conformar amb una limitació més, la de copsar la seua presència sense poder accedir-hi amb plenitud.
ResponEliminaAjuda'ns Senyor en aquesta quaresma a transcendir la nostra centralitat i deixar de banda la nostra actitud autoreferencial.
Pare Sergi,bona tarde: AL mirar i escoltar atentament aquest vídeo, m' han vingut al pensament dos temes que es van repetint al llarc de l' Escriptua: 1. LA PROVIDÉNCIA DE DÉU envers la humanitat i en cada persona en concret que de vegades es presenta d' UNA manera tant inesperada, tant imprevisible... 2. L' Encàrrec que DÉU, en l' ANTIC TESTAMENT, Is.43,8-13, ...etc, i JESUCRIST EN EL NOU TESTAMENT, MT.5, 16....etc. ens fan de SER ELS SEUS TESTIMONIS. Que ha fet l ' home per rebre aquesta deferéncia? , quina confiança més gran HA dipositat DÉU en l' home !!! Quin agraïment, i quina responsabilitat més gran hem de tenir
ResponEliminaMolt ben trobat Sergi! M'ha vingut a la memòria la lectura del primer llibre del Reis que parla del moment que Elies buscava a Déu en la muntanya de l'Horeb. Déu no estava ni el vent huracanat, ni en el terratrèmol, ni en el foc. Elies va trobar Déu en l'aire suau. Saber trobar Déu en les persones que ens envolten, que la Quaresma ens hi ajudi. Gràcies Sergi per compartir aquest video!
ResponEliminaDéu també és en els teus llangardaixos :)
ResponEliminaBona Quaresma, Sergi!
Ara m'has desarmat! :) En tinc un de molt petitó que fa dos dies que es va movent pel sostre del lavabo. I em fa llàstima, perquè ni troba insectes ni tampoc la sortida.
EliminaAIXÓ,SÍ que és un comentari ben Franciscà...Sant Francesc d'Assis, deu estar ben content !!!
ResponEliminaPreciós el video! M'ha emocionat i m'ha fet reflexionar, quanta felicitat podem compartir amb un gest, un somriure i quantes vegades ho oblidem... Gràcies Sergi.
ResponEliminaAl llargandaix del lavabo jo li faria un caminet fins a la sortida
:)
Bonica història!!! També jo fa anys vaig preguntar com es podia veure a Déu i la resposta ..."ara el puc veure en el teu somriure i
ResponEliminaen els ulls de felicitat que tens.Ojala puguin tornar a veure el somriure i la felicitat ,en el meu rostre.Senyal que Déu Nostre Senyor,
ha fet que jo el veiges en petits moments i coses de la vida.
Gràcies SErgi D, Assís.cuida,t molt
"Viure la Quaresma amb esperança". Les paraules del Sant Pare Francesc. Són paraules que s'adequen al vídeo mostrat, ja que si no ens fem com a nens, ens costarà més trobar a Déu. De ben segur que la teva Quaresma serà molt més profitosa que la nostra, ja que tens molts projectes a les mans i a la ment. De totes maneres, la meva humil pregària t'acompanyarà.
ResponEliminaBona i Santa Quaresma! I recorda que, com diu Sant Francesc d'Assís, els llanguerdaixos també són germans nostres, jeje em costa molt imaginar-m'ho... Em fan molta por!!!
Fina Múrria
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaGràcies, Sergi, per un vídeo que ajuda a fer veure molt més clar que Déu és més dona que home, és més negre que blanc, és més pobre que ric... és molt més normal i corrent del que molt sovint ens pensam i imaginam!
ResponElimina