Sentir-se acompanyat

Els dies que no vam tenir gens d’internet em vaig sentir estrany. Internet per a mi significa la comunicació amb el món d’on vinc. Aquest sentiment de pertinença és fort: és la meva terra, la meva gent, i jo sento que també soc vostre (això inclou els qui viviu a Catalunya, però també en altres països). 

Saber que a l’Àfrica disposaria d’internet va ser un punt important per a mi. I sentir-me incomunicat, i a més en un context delicat per al país com són les eleccions que tenen lloc cada cinc anys, no va ser agradable. 

Òbviament van ser dies interessants des d’una altra perspectiva, perquè els vaig aprofitar espiritualment per aprofundir altres aspectes. De tot se’n pot treure alguna cosa bona.

Us explicava això perquè em vaig adonar com és d’important el suport que em mostreu de tantes maneres. Un exemple són els missatges que rebo, i aquests darrers dies el suport als projectes d’Uganda. Un pas com el que vaig fer mesos enrere té inevitablement un component de solitud. Aquí m’han acollit molt i molt bé, però no deixo de ser un forani que ha anat tot sol a compartir amb persones d’una cultura molt diferent.

La força principal em ve de la fe. Però humanament em fa molt de bé també haver-me sentit acollit aquí, i el vostre suport que us agraeixo de tot cor.

Fa uns dies algú em preguntava: “estàs tan bé com es dedueix pel que escrius a La Font?”. Doncs sí, estic així de bé. I gràcies a factors diversos, com els que us he exposat. Però sobretot em sento privilegiat de poder ajudar en un lloc de tanta pobresa i precarietat, i en dono gràcies a Déu.

Dubtava una mica de si compartir-vos tot això, perquè al cap i a la fi són aspectes força personals. Però m’ha semblat que valia la pena vista l’estimació que em feu arribar.

I bé, animat per aquesta reacció tan positiva als projectes que us vaig presentar abans-d’ahir, ja he demanat un pressupost per saber què costaria tenir també gallines: així els estudiants també podran menjar ous algunes vegades.

Moltíssimes gràcies a tots!

La foto la vaig tirar al Llac Victòria. M’ha semblat que era una imatge poètica que reflecteix el que us he explicat avui.