Potser us va passar desaparcebut un comentari en l'entrada "Els bots del Titanic" que em sembla que val la pena remarcar. La Marga, directora d'una residència d'avis, va voler "posar en valor la feina feta a les residències de gent gran on ens hem sentit sovint molt sols, sobretot a l'inici de la pandèmia, poc valorats i moltes vegades fiscalitzats". Continua la Marga: "Segur que no tothom ho ha fet tot bé i potser fins i tot hi ha hagut males praxis en algun cas, però en la majoria de casos hi ha hagut professionals entregats, donant la mà a qui moria lluny de la família, acompanyant-los amb molt amor i lluitant sense mirar hores ni regatejar cap esforç. I ho seguirem fent perquè ens apassiona fer la feina que fem i perquè el benestar de les persones a qui cuidem és el més important per a nosaltres".
Aquest comentari em sembla molt interessant pel cas concret que ens exposa, però també com a cas tipus que periòdicament ens trobem en la societat. Hi ha una mala praxi en un col·lectiu concret, i aleshores s'acaba generant una bola de neu que arrossega tot el que hi ha pel davant. Es mira amb mals ulls i es ficalitza un col·lectiu sencer, el que sigui. I així fins que aparegui un altre col·lectiu contra el qual deixar anar tota la bilis. En bona part, tot això gràcies a la reverberació que provoquen els mitjans de comunicació.
Hauríem de poder prendre distància de les coses, i intentar mirar-les objectivament. Perquè, com veiem en aquest cas concret de les residències, seguríssim que hi ha moltíssima gent molt honesta que treballa en residències, i moltes residències que treballen molt bé. He dit conscientment vàries vegades el mot "molt" i algun superlatiu, perquè no em sembla just.
El mateix diria pels que s'han colat amb les vacunes. Ja vaig dir que això ha fet mal, lògicament. Però hauríem d'anar en compte, perquè alguns casos que d'entrada s'han assenyalat en els mitjans després han resultat ser casos lògics. Però ja se'ls havia jutjat en l'esfera pública.
Intento ser positiu en les meves reflexions. Però em sembla que hem d'estar alerta (jo el primer) per no caure en aquest fet que provoquen els mitjans de comunicació. Potser m’equivoco, però aquesta és la meva percepció.
Completament d'acord Sergi. Ara estem parlant del cas de la Marga amb les residències, el tema de les vacunes, ... però aquesta manipulació i "criminalització" sempre s'ha donat. Per exemple. Surt un cas de pederàstia (tolerància 0 i 100% condemnable) en una escola religiosa i es condemna a tot un col·lectiu/congregació, surt un abús de poder per part d'un sacerdot i es condemna a tota l'església, surt un cas de corrupció en un partit polític i es condemna a tot el partit o a tots els partits, surt un cas de mala praxi d'un metge i es condemna a tot el col·lectiu, i un llarg etc. En fi, com bé dius hem de saber reflexionar i valorar les notícies amb cura; a vegades en els mitjans de comunicació busquen crear un conflicte amb interessos X.
ResponEliminaSergi, me ha gustado retomaras el tema de las residencias y de la vacuna; respecto a las residencias, le quiero decir a Marga, que personalmente valoro mucho su trabajo y creo son muchos los que así piensan. Justo 10 días antes del confinamiento salía de una estancia temporal en una residencia y mi valoración, fue positiva tanto a nivel profesional como en valores humanos, así lo expresé al personal en más de una ocasión; creo, hemos de tener claro, que la residencia no es un hospital y que en la difícil situación inesperada, todos podemos aprender. Esta misma constatación de profesionalidad y de humanidad, la he podido ver en los 18 años que semanalmente he ido de voluntaria a otra residencia. Sobre la vacuna creo que no se puede generalizar, hay que conocer bien cada caso y sus circunstancias, además, la leyes no siempre son justas y puede haber interpretaciones muy válidas, esto no impide que haya y habrá casos injustificados.
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi pels teus comentaris, t'ho agraixo amb tot el cor.
ResponEliminaEm sembla preciosa i potent la teva reflexió en torn a amb quina facilitat ens posicionem i jutgem o prejutgem situacions que no coneixem, però ens deixem arrossegar pel corrent d'opinió dominant sense pensar el mal que podem fer o a quantes persones podem ferir.
Només que hi pensem una miqueta segur que ens ho rumiarem abansde fer crítiques gratuites la propera vegada i pensarem que darrera les crítiques hi ha persones.
Reflexions com aquesta són les que ens poden ajudar a fer un món més amable. Gràcies Sergi.
A Jaunina: he rebut el teu comentari a l'entrada del petit Sergi, i t'he contestat allà mateix. Gràcies.
ResponEliminaI often feel angry and sad by the way news are given, at least in Portugal. It seems that the most important are the negative ones and they seem to enjoy showing all the mistakes, misfortunes and errors that happen and forget so many positive, good, even wonderful, things that are also always happening.
ResponEliminaHe tardat a escriure perquè em sembla que és un tema molt delicat que pot ferir a molta gent! No és una conversa d'ascensor! Així que no diré res més tret que em sap molt greu tot el que ha passat i segueix passant a les residències, tant pels usuaris com pels treballadors. Simplement vull transmetre des d'aquí el meu suport i la meva pregària tant per als uns com per als altres. Moltes gràcies, Sergi!!!
ResponEliminaper mi aquest tema es molt important.Tot i saben que a moltes residencies i altres centres sanitaris ,els profesionals es van abocar a cuidar als malats posant en perill la seva propia vida.
ResponEliminaDic que es dur perque la varem viure amb la mort de la mare i el mes dur sense ser per el covi i que ens van tractar com si ho fos.Com ha totes les professions hi ha de tot..persones que la seva
vocació i la seva empatia es nota nomes dient bon dia i altres que fan aquesta feina com un altre qualsevol .
M'ha colpit molt, no poder acomiadar a la mare com ella es merexia i aixo m´ha ajuda,t a tenir una forta depressio que no em deixa tenir vida normal.Penso amb les familias que han passat i passen per aquesta situació que fa tant de mal.
Tots els que estan patint i els que lluiten per salvar.los la vida mereixen el reconeixement de la societat.
GRACIES ,Sergi i una abraçada.
Gràcies, bon amic Sergi, per fer-nos una mica més de llum, des de tan lluny estant, des del mateix cor de l'Àfrica negra, sobre unes realitats que vivim, patim i compartim tan de prop. Subscric tot quants dius, tant pel que fa a les residències com a les vacunes. Quan una professió tan noble i necessària per a les nostres societats democràtiques, com és ara la periodística, es posa a actuar mirant més els guanys econòmics que en pugui rebre que no transmetre informacions de la manera més objectiva possible, deixa de ser noble i s'esdevé rebutjable. No dubtis que passaré això que publiques avui al bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull, qui aquests dies n'és víctima directa, tant pel que fa a residències com a vacunes. "Que Déu i sant Sebastià l'ajudin a resistir l'embat de tanta fletxa enverinada! N'hi ha que només cerquen carronya, com si fossin aus rapinyaires"
ResponEliminaestic llegint un llibre i avui m'ha vingut a les mans aquesta pagina que diu aixo: Es bo i reconfortant comprovar que hi han persones que saben posar.se al costat i estar a prop dels qui viuen moments de gran dolor i aflicció,perque:
ResponEliminaPosar-se al costat del qui pateix
Estar a prop del qui plora
Acompanyar en els moments dificils
Estar al costat del malalt
Caminar al costat del qui se sent marginat
Fer costat a la persona que ens necessita...és una manera molt senzilla però molt eficient d'estimar.
NO demaneu a Déu que us faci feliços,sinó útils .
LLibre"Paraules per a la vida"
Vull compartir amb vosaltres el meu dia a dia en aquest tema.
ResponEliminaNo surto massa de casa, el just per anar a treballar i a comprar menjar o visitar algun familiar d'edat avançada.
En tots els casos quan veig a algú que treballa malgrat la necessitat de quedar-nos a casa, en dono gràcies a Déu per ell, perquè segur que és una feina necessària la que fa. Escombriaires, camions de la brossa, taxistes, repartidors, conductors d'autobusos ... Fins i tot ara amb les eleccions a tocar, veig fotos penjades dels polítics. També prego per ells.
Quan sento una ambulància (i en sento i en veig unes quantes, ja que visc a prop d'un hospital), prego pel malalt i pels ocupants de l'ambulància; i pels sanitaris que se n'ocuparan en arribar a l'hospital.
Quan veig avis prenent el sol o passejant, prego per ells i pels seus cuidadors.
Tothom i sobretot en aquestes circumstàncies tan complicades que estem vivint, fem coses ben fetes i mal fetes, però no puc fer massa més que pregar; és una sensació bonica de contínua pregària.
Que Déu ens ajudi a tots.
Moltes gràcies pels vostres comentaris i vivències!
ResponElimina