No tenia pensat anar a visitar el petit Sergi, però alguns de Catalunya (i també d'Uganda) m'hi vau animar. I us ho agraeixo. Potser per no fer-me il·lusions, vaig dir a en Pau i la Júlia: "ja veureu, me'l posaran en braços i començarà a plorar espantat quan vegi que soc un muzungu". Però va ser d'allò més entranyable: era un angelet, me'l van portar ben adormidet i calmat. Al cap d'una mica, quan em vaig moure semblava que s'anava a despertar, i el vaig donar a algú altre per no trencar l'encís d'aquell moment. Òbviament no ens assemblem amb res fora del nom, però em va fer il·lusió.
A banda d'aquest dia, faig una mica de calaix de sastre i us actualitzo algunes coses:
- la famosa serp domada per aquell monjo jove no ha aparegut des de fa mesos. Aquest monjo sosté que s'ha mort, tot i que no se n'ha trobat cap resta. Potser va morir al cau? Per si de cas, encara no he tornat per allà.
- el tallagespa (o millor, desbrossadora) que es va poder comprar, i que justament evita que les serps es moguin pel recinte de l'escola, està en ple funcionament. La maquinària estrangera és molt cara a Uganda, tant si es compra aquí com si s'envia de fora: les taxes d'entrada al país són molt altes.
- encara tenim moltes restriccions a internet. Podem entrar a webs, però no estan permeses les videoconferències ni les xarxes socials.
- ens diuen que el virus es va escampant. Però la gent està tranquil·la. Fa la impressió que no s'escampa tant com a Europa. De moment, no podem preveure com anirà evolucionant.
Crec que pinta maneres... padrineja ja!!!
ResponEliminaMoltes felicitats, Sergi!!! Te Te n'has de sentit ben orgullós!!!
Quina il·lusió m'ha fet veure els dos Sergis junts; el català i l'ugandés junts, és preciós.
ResponEliminaEstic contenta també de que ens posis al corrent de les coses que es van fent, com per exemple el tallagespa o el conte de les serps, ja fas bé de no acostar-t'hi per allà on deien que era, no fos cas que tot d'una tornés a sortir.
Gràcies per tornar a escriure, Onamar! Però això de la serp no és cap conte eh?
EliminaSergi crec que tindries traça per fer.l,hi torna agafar el son.
ResponEliminaQue petito i quina carona més maca..Tindrem de fer algun paquet, amb àlguna cosa que sigui necessària ,per aquest nen que el sentim una mica nostra.Una abraçada Sergi D,Assís.
M'he emocionat, al veure el teu gest de tendresa en aguantar el nadó, tot i que el barret t'oculti la cara. Què serà aquest petit Sergi quan sigui gran? que, almenys, tingui alguna cosa en comú amb tú, com la fe, a més del nom.
ResponEliminaSergi, dices que que el niño no se parece nada fuera del nombre, seguro que desde tu interior, le has transmitido y le seguirás transmitiendo mucho más que lo físico, sólo con ese gesto de acogida ya lo has hecho.
ResponElimina¡Qué suerte ha tenido el pequeño Sergi con tu paternidad espiritual!
Està clar que no us assembleu físicament però segur que tu el recordaràs tota la vida i ell si Déu vol et tindrà sempre com un referent. Gràcies per compartir totes aquestes vivències! Has d'escriure un llibre!!
ResponEliminaPare Sergi,bona tarda:
ResponElimina"...Els sentiments cap un recent nascut no són els
d'estar davant d'un ser débil, sinó els de la veneracio pel misteri de la creació..."
"...Els nostres gestos,per tenir cura de les seves necesitats físiques,psíquiques,haurien d'estar inspirades en els gestos que fa el sacerdot quan està davant l'altar i tracta LA forma consagrada amb aquella delicadesa, amb aquella precisió,amb aquella majestat,veneracio,estima... "
MARIA MONTESSORI- BARRI DE SANT LLORENS-ROMA 1906
Pare Sergi,tot observant la teva fotografia,he recordat aquests textos.Felicitats,i els meu desitj de que aqust laç paterno-filial que ha començat permaneixi sempre més, estigueu on estigueu
Molt content estic, bon amic Sergi, d'haver-te trobat en aqueix indret de l'Àfrica negra i de veure-t'hi treballant tan acuradament a favor d'aqueixa gent que vos envolta i que, ben segur, s'ha de veure molt beneficiada amb la vostra presència. Que Déu vos il·lumini, vos orienti, vos engresqui i vos enforteixi. Una abraçada
ResponEliminaGràcies Cil! I benvingut a aquest espai.
EliminaQuina imatge tant bonica, regalima dolcesa i pau...
ResponElimina“Cada infant que neix, és una afirmació més del nostre amor a la vida”
Segur que serà un nen molt estimat.
Moltes gràcies Sergi per compartir-ho.
Bona decisió la de conèixer el petit Sergi! Ja hi havia un vincle i l'has reforçat i crear llaços amb la gent d'aquí és bo! Tots els nadons transmeten pau i per les teves paraules, així va ser i així ho vas sentir. Una foto maquíssima. Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres!
ResponEliminaSergi, has fet bé d'anar i acaronar el teu fillol, tots dos heu iniciat una relació, encara que espiritual, que serà perdurable. Si creiem, hem d'estar convençuts que la força de l'esperit es fa present i ens vincula per sempre.
ResponEliminaLes serps, malgrat ser criatures de Déu, han tingut sempre molt mala premsa a la Bíblia. Si no aparèix, senyal que el maligne no s'hi acosta... Je, je...
Beautiful photo! Congratulations for your namesake
ResponEliminaUs agraeixo molt els comentaris. Però per ser sincer, ho vaig viure com una anècdota més. Bonica, això sí! Però tinc el cap més pendent de com millorar l'alimentació dels estudiants, la precarietat dels mestres, etc.
ResponEliminaLet us help a little...
EliminaOh yes! Very soon
EliminaA N'umutima: he rebut el teu comentari a l'entrada de "El domador de la serp" (enllaçada en aquesta entrada) i allà mateix t'he respost. Gràcies!
ResponEliminaP.Sergi. Estem contents de la teva tasca a Uganda, no obstant, et trobem a faltar molt a Montserrat.
ResponEliminaJaunina, no sé si ens coneixem personalment. Per això tampoc no sé exactament a què et refereixes. Però en qualsevol cas, gràcies per les teves paraules que expressen apreci.
EliminaQuè mono, una foto molt bonica. M'ha encantat veure la careta del petit Sergi. Petons.
ResponEliminaEn quant al covid, acabo de mirar el mapa i a l'Àfrica n'hi ha mooolt menys que a Europa, però n'hi ha per tot el continent.