dimarts, 1 de desembre de 2020

Una benedicció


Dissabte passat, tota l’estona que vaig ser a Nabuyoga ens va acompanyar el catequista d’aquella zona. Allà un catequista és una figura respectada i requerida en diferents ocasions.

Mentre érem allà, van trucar-lo perquè pogués beneir una dona embarassada que anava cap a l’hospital per donar a llum. Al cap d’una estona, va arribar fins a la casa on érem aquesta dona amb la seva mare. 

Ell va dir unes paraules i va llegir l’Evangeli en la llengua de la tribu. Després, em va demanar que fos jo qui la beneís. En acabar, el catequista em va preguntar:

- Com es diu la teva mare?

- Teresa.

- I tu? 

- Sergi.

Doncs si el naixement va bé, si és una nena es dirà Teresa i si és nen es dirà Sergi.

Jo em vaig quedar al·lucinant, però em va dir que allà és costum perquè l’havia beneït abans del part.

Encara que lògicament no podia fer-hi res més que el que havia fet, vaig notar una pressió… Imagina’t que no anés bé… 


L’endemà al matí, l’estudiant em va dir que li havien comunicat que el part havia anat bé, i que era un nen. 


23 comentaris:

  1. Bona tarde Sergi, emocionante lo que nos cuentas, ya eres padrino de un niño en África, no lo has bautizado, pero lo has bendecido, seguro que en esta bendición iban incluidos muchos deseos, 1º el de la vida, éste se ha realizado, que sigan los demás que has tenido o que tendrás a partir de ahora.

    ResponElimina
  2. Quin goig un Sergi africà!!! Ara ja hi tens una mica mes de tu i sense haver-ho previst!!! Moltes felicitats a tu i a la família!!!

    ResponElimina
  3. Abans aquí això de triar el nom era un dret inalienable del padrí. El meu difunt pare tota la vida va portar la frustració que el seu padrí va triar un nom que no era propi de la família i que a ell tampoc no li agradava. Es deia Ramon el meu pare, que sincerament no trobo que sigui tan lleig. Aquest també és un motiu pel qual jo no me'n dic de Ramon ja que mai de la vida no li hagués posat a cap fill seu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dels meus avis es deia Ramon, i potser per això sempre m'ha sonat a nom de persona gran. A casa meva, el tema del padrí el solucionaven posant el seu nom en un dels tres noms del bateig. Per això em dic Sergi, Joan (nom del padrí, que és el meu cosí) i Genís (perquè vaig néixer el dia de Sant Genís). Amb els tres germans, els pares van seguir el mateix criteri

      Elimina
    2. En el meu cas també es va solucionar així la història. En el meu cas em van posar a part del nom principal de Jordi, els noms de Joaquim i Josep en honor dels dos avis. Però es veu que a la generació del meu pare nascut a l'any 1915 les coses anaven diferent. Molta sort en la teva estada i la seguiré amb interès.

      Elimina
  4. Enhorabona, Sergi! És un goig poder compartir aquestes notícies tan maques.

    ResponElimina
  5. Ostres Sergi! No vegis , quina carrerilla que portes,ja.
    La veritat és que la teva crònica m'ha fet venir un somriure molt gran i t'imagino à amb cara de sorpresa... i és que no és per menys!!!
    A veure si la mare et deixa fer-li una foto amb tu.
    Seria una bonica postal de Nadal.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Sense buscar-ho, t'ho has trobat! La teua benedicció a la mare ha estat simbòlica dels teus sentiments, de la teua missió, dels teus projectes en aquest lloc tan allunyat de la teua realitat quotidiana. I dic això perquè el que suposa gestar un món nou, aquesta és la teua humil aportació, s'ha fet realitat amb el part d'un nadó que sempre farà memòria amb el seu nom de què tot és possible si es compta amb la consciència de què tots som germans.

    ResponElimina
  7. Una benedicció a canvi de posar-hi el teu nom; no està malament. A veure si d'aquí uns mesos augmentarà el número de nens que es diuen Sergi a Uganda :-)

    ResponElimina
  8. Ostres quina costum mes bonica. Ara només falta que li facis de padrí. Abraçada.

    ResponElimina
  9. Francesca Orpinell i Arenas2 de desembre de 2020, a les 12:49

    Bon dia, Sergi, gràcies per tot el que ens notifiques per aquest mitjà, tu dius que en reps ensenyaments però nosaltres també.
    Quina experiència tan bonica la del petit Sergi, és ben veritat que el Senyor sempre supera totes les nostres expectatives, poc podies imaginar-te que la teva benedicció, donaria el fruit que va donar, això demostra la manera de ser d'aquestes persones gens interessades, tot el contrari, ben obertes a tot el que s'esdevé, un altre ensenyament per tots nosaltres.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Sergi per compartir aquestes vivències tant boniques.

    Per el petit Sergi, demanem que sigui un nen feliç, que que tingui molta salut i molta sort a a la vida.
    Cuida’t molt

    ResponElimina
  11. Es el primer fill d'aquesta noia ? M'ha cridat l'atenció que es dirigia a L'hospital i es podes parar a rebre la Benedicció. Es cert que cada país i potser altres comunitats, tambe del mateix lloc, tenen costums ben diferents.Es una bonica experiència.Benvingut al mon,petit Sergi!!.

    Tu Sergi,coneixes la meva experiència, que vaig viure ajudant a una noia romanesa de 17 anys ,a que puges resistir les contraccions per parir la seva filla .
    Sempre mes m'ho han agrait ,tot i que jo mai els hi he dit que nomes pensava,"Verge de Montserrat,ajudeu-me que si aquest caparro surt mes ,jo no se que fer ".Era la primera vegada que veia un naixement en directe i sense cap metge o llevadora,només un noi que venien amb ambulància, em donava instruccions com podia.
    Per les seves conviccions no li van poder posar el meu nom ,ja que tenia de dir-se Sofia des de el primer moment que varen saber la família que esperaven una nena.No obstant jo nomes volia que surtis sana i be.
    Suposo que la teva mare també ha estat contenta de saber que si fos nena es diria Teresa :).
    Una abraçada, Sergi D,Assís

    ResponElimina
  12. Avui l'estudiant m'ha dit que la mare del nen vol que el conegui. O sigui que la Sílvia tenia raó :)
    Li he ensenyat al noi aquesta pàgina, i li ha sorprès que hi hagi una pàgina a internet on expliqui coses, i que la gent em contesti. És un món tan diferent... M'ha demanat que us saludi a tots de part seva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta resposta es per aquest estudiant ,que estudia? i si li manca molt per acabar els estudis ?
      Comenta-li ,si us plau, que li desitjo de tot cor que sigui feliç amb el que ell pugui optar a viure !!!

      Elimina
    2. Estudia l'ofici de construcció. Havia d'acabar aquest desembre però, a causa del confinament d'uns quants mesos, acabaran a l'abril. Li traduiré les teves paraules. Gràcies!

      Elimina
  13. Sergi D,Assís !! molt bonic el video que has compartit
    MOltes de les pregaries que demanes en la pregaria feta canço ,s'han complert.
    una forta abraçada i MOLTES GRACIES

    ResponElimina
  14. Christmas arrived at the beggining of Advent...

    ResponElimina
  15. The beautiful story of little Sergi made me think of a long Brazilian poem Morte e Vida Severina in which a baby is born in great poverty. All the neighbours came and bring their poor offerings and sing his praise. We, in la Font de Greccio, also sing his beauty and wish him a happy life
    - De sua formosura
    deixai-me que diga:
    é tão belo como um sim
    numa sala negativa.
    - Belo porque é uma porta
    abrindo-se em mais saídas.
    - Belo porque tem do novo
    a surpresa e a alegria.
    - Belo como a coisa nova
    na prateleira até então vazia.
    - Como qualquer coisa nova
    inaugurando o seu dia.
    - Ou como o caderno novo
    quando a gente o principia.
    - E belo porque com o novo
    todo o velho contagia.
    -Belo porque corrompe
    com sangue novo a anemia.
    -Infecciona a miséria
    com vida nova e sadia.
    - Com oásis, o deserto,
    com ventos, a calmaria.

    ResponElimina
  16. Un altre tast de Nadal, encara que no hi hagin fotografies. Quines coses més boniques que et passen Sergi! Tot plegat deu ser força emocionant. La veritat és que tal i com ens ho expliques, ens emocionen nosaltres i tot!!! Desitjo que el petit Sergi pugui fer-se gran amb la seva família i pugui recordar sempre qui li va posar el nom.


    Fina Múrria

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina