Excursió a Nabuyoga

Una de les tasques que m’he proposat és anar coneixent com viu la gent de la zona. I això avui m’ha portat a conèixer el poblat de Nabuyoga, d’on és un dels estudiants de l’escola del monestir. Hi hem anat amb moto una bona estona, i pel camí m’he adonat de quant de verd tenen en aquest país! Arbres molt bonics i variats, prats i cultius regats per la pluja que abunda en aquestes terres. Anant-hi, hem constatat que allà no hi van muzungus: només calia veure la reacció de força gent quan em veien dalt la moto. He acabat amb el cul força destrossat pels sotracs en aquells camins de terra, però encantat del viatge.

M’interessava especialment poder entendre d’on vénen els estudiants, com viuen a casa seva, quines diferències hi ha amb la vida a l’escola. La pobresa d’aquella zona és gran. M’ha impressionat veure el petit espai on dormen tots els germans (de 3 a 23 anys), a terra, sobre una màrfega ben senzilla. 

Hem anat caminant fins a la seva antiga escola de Primària. Aquí sota en teniu una foto.

Sí, aquesta va ser la seva escola: un arbre. Es reunien tots al voltant de l’arbre, i així cada dia. I quan plovia? Cap a casa. Ara, al costat, hi han construït una escola (edifici). 

El dinar ha estat deliciós: arròs blanc amb espècies, patata bullida i pollastre. Un amic de la família m’ha dit que era excepcional en aquella zona menjar pollastre, i que ho havien fet en deferència a mi. He pensat en allò que diu Sant Benet, de rebre l’hoste com el Crist. Aquí ho viuen amb tota naturalitat sense conèixer la frase de Sant Benet.

Hi ha hagut un clima molt bonic tota l’estona. I en marxar, he vist que la mare parlava a part amb el noi, i després m’han dit que em donaven un gall dindi. No sabia com reaccionar, perquè per ells això és una cosa de valor. I d’altra banda, com portar-lo a la moto? Els ho he agraït molt, i han volgut fer una foto i tot en el moment de l’entrega. 

Durant el viatge de tornada, he gaudit del paisatge. Però pendent del gall dindi, que no em mossegués el genoll que tenia tan a prop (soc urbà, no hi ha res a fer). 

Avui ells s’han sentit honorats, però jo he après moltes coses. Donem-ne gràcies a Déu. I del gall dindi, que és un segon tast del Nadal. Bon Advent a tots!!!