dimecres, 4 de novembre de 2020

Pobresa o desigualtat?

Aquests dies ens estan llegint al refetor de Montserrat la nova encíclia del Papa Francesc: “Fratelli tutti”. Hi ha molts fragments que, quan els sento, penso que els clava del tot. 

L’altre dia, com de passada, el Papa comentava que el concepte de pobresa s’ha d’entendre en el context de cada època. I posava l’exemple de l’electricitat: fa molts anys no s’hauria entès la manca d’electricitat com a pobresa. I afirma: “La pobresa sempre s’analitza i s’entén en el context de les possibilitats reals d’un moment històric concret”.

Per tant, quan avui ens referim a pobresa, potser en el fons molt sovint volem parlar de desigualtat. No és just que hi hagi persones que, en funció del país o context social on han nascut tinguin moltes oportunitats, i altres no les tinguin per aquests motius tan arbitraris.

Hem de combatre la pobresa entesa com a desigualtat de condicions entre els éssers humans. I hem de treballar perquè la fraternitat no sigui tan sols una utopia abstracta sinó un projecte amb concrecions. 

“Germans tots” s’ha titulat la darrera encíclica del Papa. Un repte per avui i per a tots.

8 comentaris:

  1. Sí, que és un repte...Crec que sobretot cal que les mentalitats canvien. Ningú no té cap mèrit pel fet de néixer en un determinat país o en determinada situació o posició social. El món no és propietat de ningú i tots tenim, o hauríem de tenir, els mateixos drets. Però, sovint, sembla que hi ha uns que pensen tenir més drets que els altres.Per haver-hi un canvi penso que és molt important que des de la infància s’ensenyi a reconèixer la dignitat i els drets iguals per a tothom i que som "germans tots"...

    ResponSuprimeix
  2. M'agrada molt el que dius, Sergi!!! I el que diu el Papa també, per descopmtat!!!
    L'altre dia en parlàvem a casa, dèiem que els pobres no són només als països marcats com el tercer món, sinó que els tenim aquí al costat. Penso des de fa temps ja que la pobresa no la marca només el país on has nascut, sinó que hi ha molts altres factors.
    Recomano aquesta entrevista https://www.youtube.com/watch?v=xz6-IaC0hww
    feta a l'espai Rosalia Rentu del projecte «Vincles», de la Fundació Social de les Filles de la Caritat, que reflecteix molt bé la vida dels pobres extrems a Barcelona. No sé si he recomanat el vídeo en algun altre comentari...
    Com sempre, moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponSuprimeix
  3. L'altra dia observava com, al Carrer Santa Anna , uns quants esperaven la cua pee entrar a rebre els aliments a l'hospital de campanya , mentre la cua del davant , era per entrar a la botiga ALE-HOP , coneguda per vendre estris i guarniments bàsicamebt inútils....
    E un mondo difficile caro Papa Francesco

    ResponSuprimeix
  4. L'equiparació, la igualtat, són conceptes que fan minvar els extrems, és a dir, la riquesa i la pobresa. En la mesura que, independentment dels contextos, puguem eliminar aquests biaixos, aconseguirem aquesta fraternitat de la qual parla el Papa. Però hem de tenir en compte que tot açò és estructural, que cal que canviem tots de paràmetres, de perspectiva, en favor del bé comú. Crec que la política, que és un instrument al servei de la ciutadania té molt a dir. Pense que allò de les ideologies tradicionals de dretes-esquerres, avui ja no aporten massa a aquest problema. S'han de centrar en atendre les necessitats de la totalitat de la família humana i del lloc on desenvolupa la seua activitat, el planeta Terra, i d'açò encara no hi ha plena consciència entre els ciutadans.

    ResponSuprimeix
  5. El que diu la Silvia és terrible i el més terrible és que potser els dos grups ho trobéssin "normal"... Perdoneu que assassini el català...

    ResponSuprimeix
  6. "Germans tots" a la llum del capítol 2n d'aquesta enciclica crec que rellegint-lo una vegada rere l'altra podriem arribar a entendre el que a nivell personal se'ns demana als cristians per poder mitigar el sofriment i la diferència social envers el nostre proïsme. Val la pena rellegir-lo les vegades que faci falta. És la meva humil opinió.

    ResponSuprimeix
  7. Fins que no entenguem que la pobresa no es el problema difícilment canviarà res. La pobresa sempre és la causa el problema es la desigualtat i aquí la política hi té molt a "dir" i fer... sempre i quand no sigui també part del problema.
    D'ençà que la van publicar (l'encíclica) què estic "enganxat".
    Primer, perquè és molt llarga i amb aquesta nova "normalitat" semblà qu'els dies s'han escurçat i mancà temps per tot. Y segon perquè en cada paràgraf m'he d'aturar, i moltes vegades tornar-hi.
    Només l'introduction ja és una declaració. Ara que la "distància social" ja la tenim assumida i semblà que va per llarg només començar el Papa ens recorda les paraules de St. Francesc, que resumint-ho molt bé a dir que l'amor no coneix de barreres ni geogràfiques ni espaials i atenció perquè diu que l'encíclica està dedicada a la fraternitat i "l'amistat social". Devant de la tràgica distancia social que la Pandemia ens imposa el Papa contraposa l'amor sense barreres i l'amistat social. Sencillament sublim.

    ResponSuprimeix