divendres, 20 de novembre de 2020

Quins projectes hi ha sobre la taula?

Penso que és bo compartir amb vosaltres quins projectes estan previstos a dia d’avui en el meu servei a Uganda. Són àmbits o temes que van anar apareixent durant els tres mesos de primavera que hi vaig ser, sobretot escoltant les necessitats que ells senten i dialogant-hi. Ara es tracta de posar fil a l’agulla. Aquí els teniu:

- Conèixer més el lloc, la seva gent… Estic en un monestir, i els projectes formen part del seu recinte. Per tant, hauré de ser proactiu en aquest sentit. Sobretot les converses amb la gent són de les coses més enriquidores, perquè comprens més com viuen i què pensen.

- Obertura al món. En un món tan interconnectat pot semblar estrany, però hi ha territoris que viuen aïllats, que no compten per a la resta. Igual com passa en les zones rurals al nostre país en relació a les ciutats, amb Àfrica això es multiplica: és un continent oblidat, i això porta a l’isolament en molts aspectes. Hi ha moltes maneres d’estar oberts al món. Penso que l’experiència de l’Escolania en diversos sentits em pot ser útil.

- Millora de l’escola de Formació Professional, necessitats que ells mateixos han expressat: instal·lacions, materials… Suport al professorat i als estudiants. Això es diu breument, però aquí hi ha moltíssima feina per fer.

- Col·laboració amb el Benedictine Eye Hospital. Propostes molt variades que he rebut per part d’amics, s’ha de veure com es concreten de mica en mica. 

- Classes de música als monjos. 

- Col·laboració en la formació dels monjos joves.

Tot això necessitarà d’humilitat i determinació. Humilitat perquè aquí hi ha més riscos i precarietat, i no tot està a les nostres mans (ni molt menys!). Per això cal viure cada pas com un regal. I determinació perquè tot plegat val la pena. 

Moltes gràcies a tots els qui ja us heu ofert per col·laborar-hi! Quan vegi projectes prou madurs, els plantejaré. 


16 comentaris:

  1. Bon dia! Caram, quina llista en llarga :) Ja cal que busquis estones per seure al banc "de la plaça" i recuperar energies, que segur que et farà falta. Cuida't molt

    ResponSuprimeix
  2. Que bé, Sergi, que ens ho expliquis!!!
    Jo diria que la humilitat i la determinació, són deus característiques ben pròpies teves.
    M’agradarà molt poder col·laborar en tot el que estigui al meu abast.
    Moltes gràcies per aquesta obertura que fas tu també!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La meva filla té dislèxia, ara ja veig d'on li deu venir;) serà que no m'ho llegeixo vegades abans de dir publica...

      Suprimeix
  3. Quanta feina ¡¡¡¡¡ Sergi. Ja saps si des d'aquí et podem ajudar, tu demana. I, tot descansant, ves explicant-nos com et va i com avances en els projectes. Una abraçada i sobretot cuida't molt.

    ResponSuprimeix
  4. Et veig motivat i il·lusionat Sergi i això segur que és un element fonamental per portar a terme tots i cadascun dels projectes que has mencionat. Ànims!!

    ResponSuprimeix
  5. Et veig il·lusionat, i això és molt important. La fe mou muntanyes! Quina tasca més bonica!

    ResponSuprimeix
  6. Sergi, que Déu t'il·lumini i t'ajudi a fer tot el bé que aquests germans nostres necessitin.

    ResponSuprimeix
  7. Hola Sergi! Moltes gràcies per compartir els teus projectes amb nosaltres! Mirarem de recolzar-te, tant en la pregària com en allò concret que ens puguis demanar. Has anirà bé de treure una mica la mirada del nostre món, i posar-la també a Uganda, a l'Àfrica. Cuida't molt; llegeixo a la premsa que hi ha aldarulls polítics greus. Com a oblat m'agradaria saber si també n'hi ha al teu monestir. No em consta d'haver-ne conegut als Congressos Mundials d'Oblats, on sí n'hi ha hagut de nigerians, per exemple. Bé, rep una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Més endavant parlaré de la situació política. Sobre els oblats: crec que no en tenen. És una comunitat fundada fa relativament pocs anys, suposo que això també hi fa.

      Suprimeix
  8. Gràcies, Sergi, per fer-nos participants de les impressions d'aquests primers dies. Tal com tu dius hi ha una feinada a fer i quan puguis començar a posar en marxa els projectes serà molt més fort, però jo penso que no et trobaràs sol, som molts els que et seguim a través de la Font i voldrem ajudar-te. Serà una bona manera (i molt còmoda) de fer de missioners sense moure'ns de casa.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  9. Molta força Sergi, si de qualsevol manera puc ajudar només ho has de dir..... material, projectes educatius, el que consideris que puc aportar aqui em tens.

    ResponSuprimeix
  10. Moltes gràcies per tots els comentaris que feu!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara que estem en el mode, saber coses, des del principi sento curiositat en com són les celebracions, misses, pregàries... És que d'Africa no em sona d'haver-ne vist així com les de centre-amèrica sí, sobretot de l'època de l'Òscar Romero i d'altres... Potser algun dia ens hauràs de fer un vídeo!!! Només ens has passat la foto amb aquesta casulla tan bonica...

      Suprimeix
  11. Bon diumenge,Sergi d, Assís.no podia escriure amb el mòbil i tinc l,ordinador atrofiat.
    Deixem dir.te que pas a pas la teva feina anirà agafant el ritme.Avui encara que sigui per TV. seguiré la Missa Conventual de Montserrat i la meva pregària anirà cap a un raconet de Uganda.
    Cuida,t molt i estic segura que la força de moltes pregàries t,ajudarant en el teu camí.
    Una abraçada !!!!!

    ResponSuprimeix