Aquest Nadal em feia una mica de respecte, pel fet d’estar tan lluny de casa. Però us puc dir que ha estat un Nadal viscut amb intensitat.
Al vespre, poc abans de la Missa del Gall, vaig rebre un correu molt bonic del P. Abat Josep Maria. Va arribar en el moment més oportú.
La Missa va ser molt solemne pels estàndards d’aquí. A la foto veieu la decoració que van posar, bastant sorprenent per nosaltres, amb banderoles com les que nosaltres posaríem en una festa major i amb globus. Amb el grupet de quatre monjos que van més avançats en música vam cantar la nadala “Away in a Manger” a quatre veus. El resultat va ser molt bo, es va crear un ambient bonic i també es va poder constatar que són capaços de cantar coses de qualitat i amb un bon nivell (si estudien, és clar). Aquí en teniu la versió del King’s College de Cambridge, força semblant a la que vam fer.
El dia de Nadal al matí vaig anar a celebrar la Missa per primera vegada a les monges benedictines que viuen a prop. Em feia un cert respecte (potser sobretot per l’homilia, perquè cadascú té el seu estil), però veig que vam connectar. Després em van fer una rebuda comunitària molt càlida, i vaig esmorzar amb elles. Vaig estar parlant molta estona amb una d’elles, l’antiga Priora que hi era des de la fundació del Monestir. Per l’estil, era una mena d’Abat Cassià. Una persona agradabilíssima, plena de saviesa i molt llesta. Vaig poder conèixer amb més detall l’origen de la comunitat de monjos: va sorgir gràcies a les monges! Elles van insistir en tenir un capellà que les assistís, n’hi van enviar un amb l’encàrrec de portar vocacions de monjos cap a Kènia, i ella el va animar a fundar un monestir de monjos allà Tororo. Em va agradar que les monges fossin l’origen dels monjos!
Després vaig anar caminant cap al monestir una mitja horeta, parant a la Catedral de Tororo (l’Església de Malgrat és força més gran). Allà només hi vaig trobar una guardiana que passejava damunt d’un altar, i que quan la vaig fotografiar va córrer cap a darrera l’altar principal. Aquí en teniu la foto.
El dinar amb els monjos va ser solemne, però les grans celebracions aquí sempre es fan per sopar. Després de Vespres, vam sopar en una gran balconada que tenen on hi cabem tots. Un monjo feia de DJ, i va posar música moderna africana i una selecció de nadales cantades per Boney M! En aquestes festes, molts acostumen a beure cervesa. Crec que fins i tot és quelcom cultural. Jo ho he intentat dos cops, però ja vaig claudicar: ni quan he anat a Baviera, ni aquí Uganda… és que no m’agrada gens! Jo em quedo amb el meu suc de fruita, o la meva Coca-Cola… perquè no hi ha Cacaolat! :)
Amb la cervesa em passa igual!!! Ja puc provar coronitas i cerveses menys fortes que res.... Molt bon Nadal!!!!
ResponEliminaPensava que era quasi únic al món...haha!
EliminaBon Nadal, Sergi! Mentre et llegia, m'has fet pensar en una priora que tots dos coneixem, i que de segur que a Uganda també hauria aixecat més d'un monestir, tant de dones com d'homes. Aquest Nadal africà et regalarà una altra dimensió de la festa, perquè la nostra mirada occidental esbiaixada no sap veure que hi ha Nadal més enllà de la fred, de les neules i dels torrons. I feliç dia de Sant Esteve!
ResponEliminaBona nit Sergi, soc l'Eduard Cabré marit de l'Àngels Bofarull de La Selva del Camp i cosí de la Tate Cabré. Potser em coneixes perquè hem vingut alguna vegada a Montserrat amb els oblats i la Maria Vilalta i som molt amics del Joan Ramon Pujol de Benissanet. Espero que tingueu una bona estada a Uganda i un pròsper any nou. Estic segur que fareu una bona feina. Records confinats.
EliminaBon Nadal Sergi! M'alegro que hagis viscut un Nadal diferent i a la vegada molt especial. Lluny de casa però alhora ben acollit per la gent d'Uganda. Viu cada instant com un regal, segur que en treuràs molts aprenentatges d'aquesta cultura tan diferent de la nostra. Moltes gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres!
ResponEliminaSergi, que Déu et beneeixi! Gràcies per compartir la teva vivència, la qual ens permet transformar la mirada dels qui et seguim. Feliç dia de Sant Esteve, protomàrtir de l'església. Una abraçada des de Catalunya
ResponEliminaUn Nadal diferent per tots. Contenta que tu t'hagis sentit acollit i feliç en la teva nova vivència aquí. Bon dia de Sant Esteve.
ResponEliminaQuina il.lusió el que expliques, Sergi!!! Tenia moltes ganes de saber com seria el teu Nadal aquest any, encara que per tothom també hagi estat molt diferent! Quan he vist la foto el primer que m' ha vingut al cap ha estat Montserrat i després les banderoles que tinc a la meva terrassa que s'hi van quedar en una revetlla de Sant Joan ;-)
ResponEliminaI que a mi tampoc m'agrada la cervesa, ja fa temps que he deixat d'ntentar-ho...
Moltes gràcies, Sergi per fer-nos partíceps de la teva vida tan diferent!!!
Bon Nadal Sergi, gracias por todo lo que nos transmites: un Nadal celebrado en una cultura distinta, pero que nos une en un mismo acontecimiento y nos mueve a vivirlo con profundidad y agradecimiento.
ResponEliminabona tarda de sant esteve.Be ara estreno el regal que m,ha fet el tió.Un portatil ,expres per poder conectar.me be, a google meet.
ResponEliminaEstimat Sergi D,Assis de part de la meva petita familia .....Moltes gracies per compartirnos la teva vivencia en el dia de Nadal ,tant diferent de la nostra.
En quant a l,homilia,segur que va ser del teu estil ,propera ,entenadora i amb el fons la teva espiritualitat.Segur que els va agradar !
Et diuent que serà un bon aprenentatge la teva estada en aquet pais tant allunyat i diferent .Deixem dir.te que en totes les teves entrades a la Font,nosaltres també aprenem i de diferent maneres .GRACIES i cuida´t
molt.
Quin Tió més xulo, Núria!!! Sap de tot també!!!
Eliminatan bonic i intens...
ResponEliminauna guardiana que passejava damunt d’un altar...també una devota diferent
ResponEliminaPer tots ha sigut un Nadal "diferent", tot i que per motius diferents, m'alegra saber de tu, quand tinc ocasió de pujar a les vespres de Montserrat la mirada s'en va sola cap a la primera fila del cor i encara se't trobà a faltar. Bones Festes
ResponEliminaBon Nadal Sergi i tasta la Guiness...als qui no ens agrada la cervesa aquesta negra acostuma a passar. Salut, bona estada i millor retorn a casa
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris i les felicitacions de Nadal!
ResponEliminaGràcies Sergi per poder compartir en la distància les teves vivències. En concret en la humilia, segur que era plena d'amor a Déu i als altres com totes les que tu fas. Seria bonic que la poguéssim llegir, si? Nadal diferent ho ha estat per quasi tothom. Ha estat el Nadal de trobar a faltar l'escalf de la família, els amics i un llarg etcètera. No ens ha mancat, però, l'esperança que tenim posada en Jesús, fill estimat de Déu.
ResponEliminaPer cert, la cervesa tampoc m'agrada!!
Fina Múrria.
Hola! Gràcies per l'interès en les homilies. Aquí en vaig fent de tant en tant, però en anglès. En català considero que ja està bé el que faig: els escrits al blog, l'activitat de "El Jardí dels Arbres" i els acompanyaments personals. Les homilies, almenys de moment, les reservo per als africans. No tinc previst traduir-les. Però agraeixo l'interès!
EliminaSeria bonic que la poguéssim llegir, si?
ResponElimina