A la vida, hi ha coses essencials i coses que no ho són, però que porten molta alegria i valen la pena. Així va ser amb les samarretes que el FCBarcelona em va donar per l’escola.
Fa mesos, ells m’havien comentat que els aniria bé tenir unes samarretes per quan juguen amb altres equips. Però el que no s’haurien imaginat mai és que el mateix FCBarcelona els en donaria.
Uganda és un país que viu amb passió el futbol, i molta gent dona suport al Barça. Els encanta jugar a futbol.
Aquestes samarretes per ells eren més que samarretes: era sentir que són algú per a algú. I a més, el Barça!
A les fotos només en veieu algunes, però vaig arribar carregat amb dues maletes plenes. Al Barça van ser generosos. A l’aeroport d’Entebbe vaig suar: em van fer obrir una maleta, i una senyora em va preguntar què era. Li vaig explicar que eren una donació solidària, i que no eren per cap profit comercial (altrament, m’haurien fet pagar una taxa elevada).
- Per on dius que són exactament?
- Per l’escola benedictina de Tororo.
Va obrir una bossa, i va canviar la cara quan va veure que eren samarretes del Barça.
- Aquí no hi diu “benedictí”.
- No, perquè són d’un club de futbol. Però són un donatiu.
Per un moment, vaig pensar que n’hi hauria de regalar una per poder passar... Però finalment no va caldre.
M’agradaria afegir la molt bona impressió que vaig tenir a Catalunya, quan des del Barça em van derivar a una altra fundació per recollir-les. En arribar allà, vam saber que és una fundació formada per persones discapacitades o amb risc d’exclusió social. Haurien pogut gestionar tot això d’altres maneres, però des de la Fundació del Barça ho tenen muntat en col·laboració amb aquesta fundació, i això encara em fa més content de ser culer.
Visca el Barça!
Que bonic això que expliques, Sergi, i quin goig que fan els nois!!!
ResponEliminaJo no sóc gens futbolera, pero si m'haig d'identificar amb un club evidentment que és el Barça. Sempre m'ha agradat aquell eslògan que el Barça és més que un club!!! Amb accions com aquesta ho demostren del tot!!!
Moltes gràcies, Sergi, per compartir-nos aquests moments de felicitat col·lectiva!!!
Quin regal més bonic! Això si que és avançar-se al Nadal! I quina cara de felicitat de fan tots ells! Esperem que no n'hi hagi cap de "merengue" sinó hauràs d'anar a Madrid a buscar-ne :-)
ResponEliminaAquí sí que podeu dir que han passat els reis un mes abans. Quin goig que fan! Gràcies, Sergi, per fer-nos arribar aquestes espurnes de felicitat.
ResponEliminaHi ha coses no essencials que ajuden a viure! A tots ens calen moments de relax i de deixar-nos anar...i el futbol mou passions! Només cal veure la cara d'aquests nois!
ResponEliminaMoooolt futbolera, culer i sòcia, veure i sentir que des del Club i a través de la Fundació Barça també donen resposta a projectes socials, m'omple d'orgull.
Visca l'"agermanament" entre el Barça i el Benedictine Tororo Football Club!
Quina cara de satisfacció que tenen tots aquest nois!!
ResponEliminaMoltes gràcies a la Fundació FC Barcelona i a tu Sergi per gestionar-ho.
El companyerisme, la responsabilitat davant l’equip i l’afany de superació s’interioritza en els nanos, que juguen en algun deport col·lectiu, també els ajuda a modelar el seu caràcter, ho dic per l’experiència en algun dels meus nets.
Esperem que ben aviat puguin jugar a la Lliga Ugandesa.
Si tens temps els podries ensenyar l’himne del Barça...
Cuideu.vos molt.
Molt sovint, el gestos insignificants tenen una força simbòlica, sagramental, que posen al centre de les relacions allò que en paraules no es pot expressar. En aquest cas, un equipatge esportiu, amb personalitat pròpia, la del Barça, ha esdevingut un significant molt potent per a ells. Gràcies Sergi per fer-nos present el sentit dels regals al Nadal.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina