En Xavier Aldekoa

Fa temps el vaig descobrir a Twitter per les coses que explicava sobre Àfrica. I el vaig trobar molt interessant, perquè penso que molt sovint a nivell periodístic o bé s’ignora Àfrica o es cau en tòpics que poden ser injustos. Ell no. Ha trepitjat el terreny, i es nota. A més, sent passió per l’Àfrica i passió per les persones, i això també es comunica.

Acabo de llegir el seu llibre “Oceà Àfrica” i us el recomano vivament si voleu descobrir Àfrica! Llegint-lo, he tingut la sensació que el seu relat sí que respon a la realitat. També ha escrit “Fills del Nil” i “Indestructibles”, tots tres llibres es poden trobar en català i castellà. 

Les seves cròniques a “La Vanguardia” són interessants (quina sort que van fer a “La Vanguardia” amb un corresponsal com ell!). Però els seus relats encara m’agraden més: com explica les vivències que té, allò que observa, els problemes i esperances de les persones amb rostres concrets, el context polític i social… tot en un. També les ambigüitats i contradiccions de tota petjada humana: des de l’USB amb arxius d’un mercenari que té fotos terribles convivint amb imatges dolces, o un nen que intenta prostituir la seva germaneta perquè malviuen en la misèria, fins a l’interessant capítol “Xinàfrica” sobre l’estil amb el qual Xina va penetrant en aquest continent.

La seva aproximació a la realitat africana ens demostra que sí que és possible un periodisme que tingui en compte les persones, que intenti no estar contaminat per prejudicis ideològics sinó d’entrada escoltar i contemplar per provar d’entendre, i fer-ho des d’una sincera humanitat, bon humor i fins estimació. Que per molts anys continuï així!