dimecres, 20 de maig de 2020

El domador de la serp


Recordeu la foto que vaig posar des de la balconada on faig les pregàries? Doncs al fons a l’esquerra hi ha un petit caminet. Feia dies que veia un monjo que de tant en tant es dirigia cap allà. Vaig saber que hi tenien la màquina de bombar l’aigua de sota terra i un gran dipòsit d’aigua. Li vaig demanar si hi podríem anar, i m’hi va acompanyar.

Dies després vaig saber que allà hi viu una gran serp. No m’ho podia creure. Li vaig preguntar: “I per què m’hi vas portar? Com és que no m’ho vas dir?”. I em diu: “Perquè hauries marxat corrents”.

Hi ha una certa llegenda urbana (o rural, perquè estem en ple camp!) sobre aquest monjo i la serp. Que si li dona menjar, que si són amics, etc. Però la realitat és que es coneixen i es respecten. El monjo diu que aquesta serp no fa res de mal, i probablement la serp diria el mateix d’ell. La mida: uns dos metres i mig de llarg i de diàmetre és el tronc de palmera jove que us he posat a la foto. Per arrencar a córrer!

Es veu que només dos monjos s’atreveixen a anar-hi com si res. Diuen que és vella. M’ha insistit vàries vegades que la vagi a veure, però no m’ha convençut.

La setmana passada, el monjo que s’encarrega dels porcs diu que en va veure una de molt llarga i amb un diàmetre de la mida d’un puny. Es veu que no és habitual que s’acostin a la zona dels porcs, perquè els porcs les poden matar.

Coincideixen en el fet que no fan res si no se les molesta. Però que s’ha d’anar molt alerta de no trepitjar-ne cap sense voler, perquè aleshores se senten amenaçades i esdevenen perilloses. He pensat que els humans podem funcionar una mica com les serps, no? I que hi ha persones que hi tenen més tendència sense que en realitat estiguin amenaçades, però així és com ho viuen. I que s’ha d’anar alerta perquè no se sentin trepitjades. Tots tenim el risc de ser així, és clar.

Doncs bé, aquest monjo amic de la serp fins i tot hi va de nit per coses del dipòsit d’aigua. I sense cap por. Avui n’he descobert el secret: les habilitats que va aprendre a la seva tribu.

8 comentaris:

  1. Gràcies Sergi pels teus comentaris.
    Aquí a Occident, per desgràcia, hi ha gent trepitjada en els seus drets més bàsics i no poden revolrsr-se com les serps.
    Ahir a TV3 van fer un fantàstic documental sobre com van trepitjar les idees de molta gent a Xina i els dirigents d,aquí van mirar tots cap una altra banda i, malauradament, això ho podem trobar a tot arreu. Que Déu ens ajudi.

    ResponSuprimeix
  2. Sergi, quines aventures estàs vivint a Uganda!! I quines experiències de vida que en treus de cada una. No sé perquè, però m'ha vingut al cap el conte del Petit Príncep, i no precisament pel tros de la serp ;)

    ResponSuprimeix
  3. Montserrat de França21 de maig de 2020 a les 21:55

    Aquesta història fa volar la imaginació!
    Hi ha persones que tenen el do d´inspirar confiança i respecte a tothom. I sovint són persones que tampoc tenen por dels altres.
    Però aquestes "habilitats de la tribu", això sí que és interessant. Si fóssim capaços d´aprendre ni tan sols una mica de la seva saviesa...

    ResponSuprimeix
  4. Voldria compartir....cap l,any 75/76 el meu marit ,va anar a Irak,junt amb altres nois a posar en marxa unes màquines en una nova i gran fàbrica.Els varen acollir molt bé ,una casa per tots un cuiner ,d,una tribu africana que deient que ho feia bé.
    Aquí arribem a la. Serp.una bèstia d,uns dos metres i més grossa que el braç d7,un home i que ell cuinava amb la serp penjada a l,esquena i que el seguia com un gos.Us imagineu sis nous catalans i de trenta anys ,que d,animal gran que havien vist era al zoo.Elcuiner deia que no feia res,que un ancià de la tribu li havia regalat,com també ensenyar els trucs per amansir.la.
    Tot més O menys bé ,fins que un dia ,un noi la va trobar acurrucada sota els llençols.Es veu que fins i tot era carinyosa ...Axis es que no et fiis dels trucs dels de la tribu,a vegades poden fallar.
    Cuida,t molt i una abraçada.


    ResponSuprimeix
  5. Sergi, em costa més aquesta vegada escriure. Les serps em fan molta angúnia, només cal mirar algun programa d'aquests del Nacional Geografic per veure el que són capaces de fer. Si pot ser no t'hi acostis, et poden engolir sencer i estar-te digerint durant setmanes ;)
    Un pèl agosarat l'espai on has posat l'entrada… Jo no m'estaria en un banc de la plaça si hi hagués una serp per allà i a sobre amb gana, encara que no la molestis…
    Moltes gràcies pel que ens vas explicant. Cuida't!!!

    ResponSuprimeix
  6. "La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet" Génesi 3,1 ...

    ResponSuprimeix
  7. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponSuprimeix