dijous, 14 de maig del 2020
Insectes
Aquí Uganda els insectes són abundantíssims, sobretot en funció de les pluges. I n’hi ha de moltes menes. Un dia els vaig expressar la meva sorpresa per unes mosques que de tant en tant ens visiten al vespre: cauen quasi de cop al terra, es queden de panxa enlaire, van fent voltes com poden fins que es repleguen sobre elles mateixes i sembla que quedin mortes. Em van dir que ni eren mosques ni estaven mortes, sinó que després marxaven.
A vegades ni ells no saben què són alguns insectes. Un vespre hi havia uns quants monjos al voltant d’un insecte realment gros amb uns bigotis llarguíssims. No l’havien vist mai, i reien. Però un dels monjos el va agafar com si res pel bigoti i el va treure fora del passadís.
Algun vespre han aparegut multitud de “white ants” (una classe de termites voladores). Fa uns dies, en anar a Matines a les 6h, el terra n’era ple. I anant a esmorzar vaig veure que tots els passadissos eren nets. Em va sorprendre que no haguessin esperat a netejar-ho després d’esmorzar, però val a dir que són molt nets. Aleshores un d’ells em va dir que alguns les recollien per menjar-se-les. Al principi vaig pensar que era una broma. Però no, era real.
Vaig voler assegurar que no formaven part del menú per a tots, i m’ho van confirmar. Però vaig poder veure com un d’ells se les menjava fregidetes a l’hora de dinar, amb una salsa. Diu que són tan bones.
Un em diu, somrient: “Ni additius ni conservants! Són naturals!”. Em van convidar a provar-les. Però si no he provat mai ni un cargol (amb perdó pels amics de Lleida!) ja us podeu imaginar que tampoc no vaig provar les termites voladores.
PD: a la primera foto, una olla per sopar amb el que aquí coneixen com a “Irish potatoes”, molt bones!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja, ja, ja,aixó son cuques i t,ho has menjat? Mira que fa anys que intento que mengis els nostres cargols de Ponent i mai n,he sortit!!!!! Que són molts més bons
ResponEliminaJoana! No les vaig pas provar! Ni cargols ni termites voladores
EliminaSergi, m'has ben marejat!!! I ara haig de fer el dinar... Crec que avui serà menú vegetarià!!!
ResponEliminaDoncs res, bon profit ;)
La primera foto,recordatori de la cuina de la casa dels meus besavis i avis.El xup xup amb unes bones pales de carbó.
ResponEliminaAra els insectes no sé si tot i veure'l,es vius, no em farian corra cap a resguardar.me,n ...i a la cassola uiiiiii .estic segura que no seran capaços de fer que els probis.Cuida,t molt.una abraçada!!!!
I am glad they have some utility!...
ResponEliminaNomés cuinen amb llenya? Recorda aquelles cuines de l'antigor, tal com recorda Núria. A casa meua, hi ha una part del terme municipal que s'ha dedicat des d'antic al conreu de l'arròs. Ha estat bastant normal el consum de cargols, granotes i també talps d'aigua, a més d'anguiles, tenques, carpes, etc. Excepte els talps, he menjat de tot això, però mai crec que puga provar els insectes. Costums i tradicions dels pobles, fins i tot culinàries.
ResponEliminaSí, la imatge que teniu la Núria i tu és el pa de cada dia aquí. Tota la cuina és de llenya, i també els altres projectes del monestir que tenen cuina
EliminaSergi, només veure la foto dels insectes he recordat que diuen que son les proteïnes del futur, igual ens haurem d’acostumar a no menystenir-les...tot i aixó, avui encara prefereixo com a proteïna, el pernil de glà.
ResponEliminaA las patates irlandeses m’hi puc apuntar.
Cuida’t molt.
Sí, d'insectes n'hi ha granges i tot, i són molt nutritius! Recordo una botiga a la Boqueria on en venien. Vaig comprar-ne (sóc curiosa) per fer un "tastet" amb uns amics. Eren molt cruixents. Semblaven un snack d'aperitiu. Però jo els vaig triar més petitons! Aquests, la veritat és que així en quantitat, tan grossos i amb ales, fan una mica de repelús...
ResponEliminaOstres Sergi, em recorda un mercat de la Xina que vaig visitar fa uns anys i vaig veure insectes i animals de tot tipus. La nostra cultura té un cert rebuig a aquests tipus d'aliments però altres cultures ho tenen molt més assimilat. Bon profit!!
ResponEliminaHola Sergi.al veure la cuina també he recordat la cuina d casa la meva àvia.Quans insectes que teniu aquí....una mica d repalus si fant.Cuida't molt.
ResponEliminaSergi, ja veig per aquestes terres no es pot ser gaire llepafils, però acceptar segons quins menús... Jo no m'hi atreviria pas. Records!
ResponElimina