Us explico quina és la situació dels projectes que, a través d’aquest espai, vam començar a l’escola. El confinament pel virus fa que tot vagi més lent, perquè l’escola fa setmanes que està tancada. Tot i això, en aquesta foto podeu veure les pissarres ja a punt d’anar a les classes corresponents. Oi que són boniques? S’hi pot escriure per les dues bandes.
El tallagespa “antiserps” el podran comprar quan es relaxin les mesures de confinament. I pel que fa als llibres de text:
- tinc la llista de llibres de tots els oficis menys un (perquè la professora viu lluny). Quan l’escola es reobri, es demanaran.
- un cop estiguin tots a l’escola, la següent fase serà triar quins llibres són més interessants perquè els alumnes en tinguin alguna còpia per compartir.
Ja fa dies que es va arribar a la xifra que us havia dit, i hi ha persones que continuen fent donatius. Sincerament, no m’ho esperava perquè no comptava que tants llegíeu aquest espai. Ha estat molt bonic que, tot i que la majoria no feu comentaris, quan s’ha demanat ajuda pels més necessitats heu respost ben contents i generosos.
No sé quin cost final tindran els llibres, només ho sabrem quan es comprin. Però certament les donacions permetran comprar-ne més dels previstos inicialment: a més dels 9 per cada ofici, se’n podran comprar alguns exemplars més perquè els alumnes els puguin consultar quan els convingui.
I els diners que van arribant ara aniran destinats a altres projectes que més endavant us explicaré.
Per què?
- És una novetat que entrin tants llibres de cop. M’agradaria veure’n la implantació i poder valorar si ja cal comprar-ne més o bé cal prioritzar altres projectes. Quasi segur que serà la segona opció.
- Us podria fer llista llarga de projectes. Però considero que és essencial elaborar-los escoltant-los molt a ells perquè realment sigui allò que necessiten. I al mateix temps, analitzant amb detall les despeses que comporta i com s’hauria de tirar endavant. Per això no em vull precipitar. Tot al seu moment.
No sé si recordareu que fa més temps, parlant d’uns nens malalts o discapacitats, vaig parlar d’un nen de 5 anys que tenia la panxa molt inflada i necessita una operació. Doncs bé: quatre persones de vosaltres es van oferir per pagar-ne totes les despeses. Agraeixo moltíssim l’oferiment de les quatre persones, i també que les altres tres que ja no calien per aquest nen estiguessin disposades a dedicar-ho a l’escola. Els diners per aquest nen ja han arribat al departament del CBR, i estan a l’espera que millorin les mesures del confinament per tirar-ho endavant.
Molt bé Sergi! Veure els plans (al principi difícils d'aconseguir) fets realitats és el millor dels premis. Moltes gràcies per tota la feina que has fet en aquesta comunitat! Segur que et recordaran durant molt de temps. No ets un muzungu qualsevol.
ResponEliminaÉs tan emocionant això que has escrit!!
ResponEliminaGràcies Sergi i a tanta gent generosa.
En aquestes coses es fa palès que el Bé pot guanyar al mal. No pot ser d'una altra manera.
"Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món"
Felicitats Sergi! El granet de sorra que volies aportar s'està fent realitat amb el teu esforç i l'ajuda dels que malgrat ser lluny, són solidaris i confien en tu, en el teu criteri i en el teu treball. Gràcies a tu i a ells per intentar que el món sigui una mica més just!
ResponEliminaN'estem molt satisfets de veure els resultats! Moltes gràcies Sergi per comptar amb nosaltres. És curiós, el patiment d'un col·lectiu s'ha vist alleujat, en part, per la comunicació en xarxa d'un grup que et segueix. Quants patiments podrien resoldre's amb xarxes solidàries! I per què no, amb l'agermanament entre estats?
ResponEliminaLa veritat és que sí que són boniques Sergi, i més així, sense estrenar...
ResponEliminaEstàs fent una feina fantàstica, molt diferent d’allò d’ajudar els rics als pobres. Des d’aquí és fàcil pensar que el millor ajut per a les escoles pobres regalar-los pissarres digitals, no de guix i potser tablets també en lloc de llibres de paper. El fet d’estar allà vivint amb ells has pogut veure que això necessita d’unes infraestructures que no tenen i que segurament encara tardaran a tenir-les.
Moltes gràcies per obrir-nos a la solidaritat de debò amb resultats de debò. Espero que el nen de 5 anys se’l pugui operar ben aviat. Preguem per ell, per tots vosaltres i donem gràcies a Déu per haver-nos trobat en el camí de la vida.
Hola Sergi, quina il.lusió veure les pissarres. El Víctor i jo (Pilar) estem molt contents.
ResponEliminaQuin goig que fan les pissarres i quina alegria pensar el servei que faran,per tanta colla d,estudiants.
ResponEliminaBona feina !!!! I endavant.
Recordat Sergi,
ResponEliminaQuina varietat de notícies que ens envies!
Tot plegat, molt emocionant, tret del capítol de la serp (sempre m'han fet molta por). Que bonic que portis tanta felicitat i esperança en els qui ara convius i també és molt bonica la col·laboració dels teus amics d'aquí.
Segueix fent el que t'havies proposat al vindre a Tororo i cuida't molt. Que l'esperit de Pentacosta t'il.lumini.
Afectuosament,
Fina Múrria.
Sergi, molt bé les pissarres fan goig de veure, tant noves i ben arrenglerdes, espero que quan puguin tornar a l’escola els nanos i els professors en gaudeixin molt i que en treguin un bon profit.
ResponEliminaMoltes gràcies i a continuar amb els projectes.
Cuida’t molt!!
He rebut un comentari sense nom. Si me l'envies amb nom, el publicaré. Gràcies!
ResponEliminaQuin goig, Sergi! Les llavors sembrades, a poc a poc, donen el seu fruit. Gràcies per aquesta foto tan bonica.
ResponEliminaBon dia, Sergi. Fins ara no m’he decidit a posar alguna cosa a la Font perquè no volia repetir algunes de les coses que tan encertadament hi han escrit, però el que jo et dic és: Que el Senyor et segueixi beneint a tu i les persones que portes al cor, i t’ajudi a portar a terme tot allò que t’has proposat. Seguiré pregant, però també et demano la teva pregària per mi. Gràcies per tot el que ens comparteixes.
ResponElimina