Els llibres!

La primavera passada us vaig demanar col·laboració per poder comprar llibres per als mestres, perquè poguessin preparar millor les classes, sobretot de cara als exàmens oficials dels alumnes. El cas és que finalment tenim els llibres!

Però ha estat una odissea llarga: després de les converses de fa mesos amb els caps de departament, es va enviar una llista als proveïdors. Ells van enviar una llista amb quasi cap coincidència amb la que els havíem enviat. Alguns llibres que sí coincidien contenien el preu. Se’ls va escriure de nou insistint en els llibres que els havíem demanat. I un dia van aparèixer a l’escola carregadíssims de llibres, venint des de la capital (que està a hores de camí). Els mateixos llibres que ens havien donat amb el preu ara constaven com a més cars, i així ho vaig fer notar. Em van dir que conservarien el preu inicial (només faltaria!). Veient la reacció d’algú de l’escola i dels proveïdors, em vaig adonar que estàvem en marcs mentals diferents. Ells s’haurien posat d’acord en un tres i no res, acceptant els llibres que portaven. Els vaig dir que, com que no coincidien amb els que els havíem demanat, jo no ho podia aprovar si abans no venien tots els caps de departament a revisar un per un els llibres dels seus departaments corresponents. I aleshores hi va haver una escena que, perquè ens en fem a la idea, emulava el Mercat de Calaf i l’escena de la cabina del vaixell dels Germans Marx. Jo amb les llistes que els havíem demanat i amb tot de llibres que ells havien portat, gent movent-se per allà i alguns quedant-se a mirar quan ja havien acabat de revisar-los (per ells era insòlit fer una compra de tants llibres). Alguns moments vaig imaginar la fila que devia fer intentant posar ordre enmig del “camarot dels Germans Marx”, però al mateix temps creia que calia donar una serietat al tema i no acceptar la primera cosa que ens oferissin sense saber si als mestres realment els faria servei. 

Al final, els mestres van quedar molt contents i els proveïdors també. Vaig celebrar-ho, però també vaig pensar que un altre cop les coses s’haurien de fer d’una altra manera. I que si a Uganda és impossible trobar aquests llibres, i tampoc no ens podem refiar d’un Amazon, potser hem de pensar alternatives: per exemple, que algú els adquireixi a l’estranger i els faci arribar. De tot se n’aprèn: per ells era força novetat pel volum de tot plegat, i per mi també com gestionar una compra de llibres a Uganda. 

He fet referència a la cabina dels Germans Marx, però ja m’ha passat més d’una vegada que les generacions més joves no saben què és. Jo sempre que l’he vist em fa somriure! Aquí teniu l’escena:

El mateix dia que anava a escriure aquesta entrada, he rebut dos llibres que m’envia un monjo des de Montserrat perquè em continuï actualitzant en Teologia. Fantàstic!