Les setmanes abans de tornar a marxar cap a Uganda vaig voler rellegir una mena de diari que havia escrit els primers dos-tres anys de vida monàstica, en el qual em vaig proposar donar gràcies per 3 coses al final de cada dia. La revisió va ser molt més suggeridora del que hauria pogut imaginar, per poder-me adonar de com vivia els fets de cada dia i quines actituds tenia. Els dies més complicats eren evidents perquè donava gràcies de coses "intranscendents" de les quals no solem donar gràcies perquè les passem per alt (però aquells dies eren les que havia sabut trobar); altres dies hi apareixien persones que ja són mortes; o persones amb qui semblava que hi havia o que hi hauria una gran relació, i al cap dels anys la relació ha desaparegut o empitjorat... i contemplar-ho tot plegat m'ha fet relativitzar moltes coses. Vaig poder observar en quins aspectes he avançat, quins formen part del codi de barres, o com visc algunes circumstàncies des d'una altra perspectiva. Vaig mirar aquell de fa 20 anys amb un somriure.
I en acabar la lectura d'aquelles dues llibretes, i amb el desig de recordar-ne l'essència i les lliçons que en podia extreure, les vaig estripar.
I també que fa uns 19 anys vaig tenir la primera adreça de correu electrònic. I que al cap de poc vaig començar a pensar en les moltes possibilitats que podia donar internet.
Bon Any a tots! Que sigui un any ben fecund i ple de solidaritat!
Bon any i moltes gràcies pel teu blog.
ResponEliminaQue l'any sigui realment nou en pau, justícia, alegria i salut per a tothom. Bon 2021
ResponEliminaMirar al passat a vegades té aquestes coses. La mateixa vida ens porta per camins que potser no hauríem imaginat mai. El que crèiem inamovible s'ha mogut, veure la vida amb perspectiva, doncs sí, un exercici molt interessant. Gràcies Sergi, comencem l'any amb una bona reflexió.
ResponEliminaQue bonic això que expliques Sergi!!! Trobo que vas fer un gran exercici estripant aquelles llibretes, fer neteja en tots els sentits és molt sa. Sort que en aquell moment no ens coneixíem encara...
ResponEliminaQue tinguis una molt bona entrada d'any i moltes gràcies per la teva perseverant presència a internet!!!
Penso que potser no he explicat prou bé el tema de l'estripar: no és cap negació d'aquells anys, sinó que té a veure amb la relació amb les coses materials. Potser un altre dia m'hi estendré més i s'entendrà perfectament. D'altra banda, conservo moltes relacions d'aquells anys, i ben boniques! Però he posat l'accent en la impressió que m'ha fet veure tantes persones mortes i també en la fragilitat d'algunes relacions. Evidentment, hi ha de tot, gràcies a Déu!
EliminaJa m'agradarà molt que ho expliquis més... La meva resposta va ser en el sentit també de les coses materials, em vas fer pensar en una caixeta que tinc de quan era nena encara, que hi ha cartes i coses totalment intrascendents i que no he estat mai capaç de llençar, la tinc allà a la prestatgeria i no l'he obert desde fa mil anys, que no sabria ni dir-te que hi ha a dins...
EliminaMolt bonic això que ens has explicat-Millor escriure les vivencies,ja que al cap dels anys, molts dels records poden canviar .Jo ho faig, alguns dies que no estic gaire animada,amb els comentaris que vaig fer en el blog Oikia.
ResponEliminaAlguns em porten bonics records i paraules que ara crec que no sortirien ni podria escriure i estimades relacions amb persones que encara perduren.
Amb els anys tots canviem ,com ho fan les persones que ens envolten i aixo pot fer mal o en canvi podem aprendre a no sentir que som únics .
Bo ,deixo aqui els meus desitjos per tots els que venim a buscar aigua a La Font.
Que aquest any poguem apaivagar les tristeses i que només ens quedem amb els bons records i que els nostres cors mantinguin les coses boniques que ens ajuden a tirar endavant.
GRACIES Sergi D;Assís ¡¡¡¡¡
Mirar enrere és bo per saber d'on venim, també per veure que algunes coses no les hem fet prou bé, i que ha arribat el moment de fer neteja i tornar a començar. Pau i amor
ResponEliminaEn el meu cas no ha estat per penedir-me de coses, sinó per constatar que ara donaria un altre valor a alguns fets o relacions. I fer neteja no era com a negació d'aquells anys, ni molt menys!, que miro amb molt d'agraïment. Té més a veure amb la relació amb les coses materials
EliminaFer neteja, esporgar, quin alliberament! Amb quanta facilitat m'enganxo a les mediacions! Quan avanço, miro enrera pel retrovisor uns instants, de tant en tant, per confirmar que vaig bé... O també si vull canviar de direcció amb seguretat. Celebro començar l'any retrobant-nos al blog, Sergi d'Assís (jo sóc més de correus). Gràcies i endavant!
ResponEliminaBon any nou a TOTS!!
ResponEliminaQue el visquem amb il•lusió, força, perseverança, estima, generositat, ..., plenitud,....
Sergi; quantes experiències ens expliques i reflexions ens fas que ens ajuden a tocar de peus a terra! M’ajuden a refrescar memòria.
Ens passa la vida i sovint, massa sovint, ens quedem amb els fulls de la llibreta, no amb el contingut.
Seguim endavant...
Gràcies, Sergi!
Aquest any "extrany" si alguna cosa bona m'ha portat es temps. De sempre he procurat reservar estones per "aturar" el temps i retrobar l'essèncial què ens sosté, però el tràfec de la cotidianitat a vegades ho fa difícil. Aquest any, com tot aquest tràfec s'ha vist sobtadament aturat, el temps ha agafat un altre dimensió i posant ordre a notes, agendes velles i llibretes de treball vaig ensopegar amb unes notes que com a títol tenien una data, com a encapçalament les inicials "BV" i estaven escrites en paper de color blau intens, cada full constava de 5 punts. En vaig tingué que exprema el cervell per esbrinar que caram escrivia sote aquelles sigles i amb aquell color, perquè les dates què donaven títol a les notes eren força antigues i les anotacions tampoc aportaven gaire informació.
ResponEliminaFinalment en vaig treure l'entrellat, "BV" volia dir Bona Vida, i al contrari de lo que sembla obvi, no era el diari de un "Bon Vivant", era o més aviat va intentar ser un llistat diari de les 5 coses que a lo llarg del dia m'havien impact positivament, m'havien inspirat o sencillament eren d'agrair perquè va haver un moment en la meva vida que semblava que tot trontollava o directamente s'enfonsava. Però com sol ser habitual en aquests casos.... ho semblava, perquè la realitat era un altre, coses trontollaven, coses s'enfonsavan i d'altres emergien i naixien o lo què ve a ser lo mateix la vida fluïa.
I allà lluny de casa, per aquells temps per motius laborals estava a Constantine (Algèria), superant reptes a diari i amb temps per rumiar en vaig adonar de la facilitat que tenim per enfocar-nos en els inconvenients, en lo negatiu i deixem passar lo bó que la vida ens regala. La dita ja ho deixa clar, "si plores per lo que la vida et negà les llàgrimes no et deixaran veure lo què et regala".
I com bé dius no es tracta ni de negar, ni d'estripar, ni de reiniciar, més aviat es un procés d'entendre i en el nostre cas (els creients) d'entendre lo que Déu vol de nosaltres. Gràcies per mantenir viva aquesta font.
Doncs realment vam fer una experiència semblant amb aquest diari! I ho expresses molt bé: és un procés d'entendre i, en el nostre cas, d'entendre allò que Déu vol de nosaltres.
EliminaBon any nou Sergi i gràcies per compartir les teves experiències i fer-nos reflexionar cada vegada.
ResponEliminaQue tinguis molt bon Any, Sergi, que puguis fer realitat els teus desitjos, els teus objectius, que l'experiència sigui positiva i puguis donar de tu tot el que vols donar. Moltes gràcies per compartir els teus sentiments, les teves vivències, que ens ajuden molt, jo crec que més del que tu pots imaginar, a reflexionar i aprofundir en les nostres vivències, les nostres mancances, els nostres objectius. Fins aviat Sergi.
ResponEliminaCreem molts lligams amb les coses materials. Normalment petites coses, moltes sense cap valor econòmic, però que ens fan recordar bons moments o a algú que va formar part de la nostra vida. I els diaris tenen un no sé què especial. Fa poc, i a través d'un diari que havia escrit fa 30 anys me'n vaig adonar de que fràgil és la nostra memòria i com els records els anem adaptant al nostre interès emocional. Us he de dir que em vaig espantar una mica. El fet és que no em reconeixia en alguns capítols, ni recordava fets ni persones que hi apareixien, però el que més em va sobtar eren descripcions força detallades de moments que fins i tot diria van ser viscuts amb intensitat i rellegir com van ser en realitat, força diferents a com jo ara els recordava. El fet és que havia anat afegint o treient detalls positius o negatius a la història segons el meu interès.
ResponEliminaAixí és que ara em costa posar res en entredit i no crec que torni a escriure cap més diari. Millor viure en el present i fer-ho tal com el sents en cada moment.
Molt interessant com et vas sentir en rellegir-lo! Gràcies per compartir-ho
EliminaAh! I m'has fet recordar el 1r dia del 2000. Jo vaig pujar a un turonet prop de la costa amb uns amics, a cantar a la sortida del sol...
ResponEliminaBon dia Pare Sergi:
ResponEliminaAny Nou, vida nova !!
Estic aprenent per primera vegada a entrar en un blog, que justament es el teu, i a tans quilómetre de distància física, que no d' estimació i aprecia.
Aprofito per saludar a tots els que participen del teu blog i que des de ara, tornaré part, d' aquesta
TAULA RODONA BENEDICTINA.A TOTS, SANT NADAL !! Pilar
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaBon any Sergi!
ResponEliminaQue puguis continuar treballant amb el que t'has proposat. És curiós el que expliques de les llibretes, ja veuràs que com més anys visquis, n'hi hauran que no valdran la pena ni d'estripar-les. La memòria és molt selectiva i del que no ha sigut plaent o fecund ho esborra, però per això cal fer-se gran amb anys. Endevant amb la teva tasca!
Fina Múrria.