dilluns, 25 de gener de 2021

Els bots del Titanic

 

Aquests dies estic rebent missatges des de Catalunya que transmeten molta preocupació i cansament per tot el que té a veure amb el virus. Alguns també pel desgavell a nivell polític. 

Ha fet mal que alguns es vacunessin quan no els tocava, moguts per un instint de supervivència que no és solidari. Hi ha por, i això a vegades costa de gestionar.

M'ha evocat l'episodi de l'enfonsament del Titanic, en el qual alguns passatgers van poder pujar als bots salvavides i altres no. Quan llegeixes amb detall els diversos testimonis, la condició humana hi és retratada de dalt a baix. 

Amb una diferència remarcable: els viatgers de primera classe van tenir més avantatges que els de la tercera. Res de nou: a l'Àfrica també trigarem molt més a tenir la vacuna.

Però ens equivocaríem si penséssim que només hi va haver egoisme. Perquè, tant en els qui no van poder pujar en els bots com en els qui sí, hi trobem exemples d'una gran generositat i fins heroisme. 

N'estic segur que ara també hi ha hagut models de gran generositat en relació a la pandèmia. I segur que si els mitjans s'entretinguessin a buscar-los, en trobarien molts. A tall d'exemple: els sanitaris, que fa ja molt temps que aguanten una situació de molta tensió. Al principi de tot, quan ni disposaven dels equips necessaris, alguns van tenir actituds heroiques cap als malalts. I ara, el sol fet de resistir com ho estan fent té molt de mèrit.

12 comentaris:

  1. Els terminis que estan donant per aconseguir la immunitat de grup són falsos. No és possible poder vacunar tanta gent en pocs mesos ni tampoc poder produir tantes vacunes. I no cal dir el països del Tercer Món. Per això aquesta insolidaritat per part d'alguns.
    Models de generositat, a més dels herois sanitaris, en trobem per tot arreu, encara que només siguen notícia aquells que per ser poc solidaris són més cridaners. M'agradaria destacar tot el que està passant al món de l'educació, sobretot l'obligatòria. Malgrat la situació tan greu dels darrers mesos hi ha una certa normalitat, almenys ací al P. Valencià. Justament per això, perquè no és notícia sembla que no s'estiga fent res en favor del benestar de l'alumnat i el seu dret a l'educació. Cada dia és una nova aventura, a més de tots els protocols que s'han assumit des de l'inici del curs, s'han de gestionar correctament els contagis i confinament de positius o contactes amb positius de l'alumnat i del professorat, això si no s'ha de confinar una classe completa. Les baixes del professorat, encara que siguen per quarantena preventiva, les ha d'assumir la resta de professorat mentre no hi haja substitut. Obrir el centre cada dia va sent una tasca feixuga, sobretot per als equips directius.
    Pose aquest exemple perquè el conec molt de prop, però hi ha molts altres que per no ser notícia passen desapercebuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt encertat el que compartiu tu, Vicent, i la Marta sobre els mestres. Tenen molt de mèrit.

      Elimina
    2. Una llança a favor els mestres/professors que esteu fent una gran feina tot i les limitacions associades al COVID.

      Elimina
  2. Sergi, aquest és un tema que ens toca a tots i de molt diverses maneres i està molt bé que en parlis. Jo, veient l’embolic que hi ha sobretot per les vacunes, penso molt en tu i en l’Àfrica en general, la por que tenim aquí i que ens fa tenir actituds del tot insolidàries i egoistes com us ho deveu estar plantejant vosaltres? Per fotos que has posat no porteu mascaretes, tret d’alguna que sí, així que sembla que la preocupació és diferent.
    En Vicent explica la seva experiència com a docent i sí, és plenament real el que diu. La meva filla és mestra i la majoria dels meus amics també i el que viuen, de com estan, és del tot surrealista també. Però per altra banda tinc el meu cunyat que és metge, ho viu en directe, ja fa un parell de setmanes que el van vacunar. Diu que els contagis es produeixen en l’àmbit privat, no a les escoles ni les botigues, que quan hi ha un curs que l’han de confinar és perquè ha arribat algun alumne contaminat de fora.
    Ahir va venir a vacunar-nos a la família del neumococo que no la teníem i ara que has parlat de la insolidaritat, egoisme i por, penso que si hagués portat la vacuna del covid, què haguéssim fet? Dir que no la volíem? No sé...
    Moltes gràcies, Sergi!!! Preguem perquè la preocupació, el cansament i la por puguin anar-se reduint, que com a cristians descobrim la nostra part més solidària.

    ResponElimina
  3. PARE Sergi:Completament d'acord amb la teva comunicació.Egoísme i generositat sempre estaran presents en la vida humana.La nostre convicció,el nostre testimoni és treballar per la justicia,cada
    u en el seu lloc, cada u des de les seves possibilitats

    ResponElimina
  4. Insolidaritat Vs. Egoisme.
    Sempre en tindrem.
    Fixem-nos, com tu molt bé dius, en tots els que des del començament de la pandèmia en la seva entrega han portat ajuda i consol als qui ho necessiten. Parlem de sanitaris, educadors i entitats cristianes o no i altra gent que tenim a prop que la seva vida de família ha canviat molt però que continua endevant malgrat els obstacles. En donem gràcies a Déu i preguem també perquè a l'Àfrica us puguin arribar aviat les vacunes. Sobretot sigueu curosos amb les prevencions; són molt importants.

    Fina Múrria

    ResponElimina
  5. Crec que en cada persona hi ha un misteri que mai no pots endevinar. És una llàstima que l’egoisme es manifesti en situacions tan difícils com les que estem vivint. Per sort, però, la generositat i l’acolliment, encara que sigui des del silenci, seran estels de llum en la foscor dels nostres dies. Que ens hi acompanyi la pregària. Gràcies, Sergi!

    ResponElimina
  6. Jo primer de tot, espero i confío que totes les organizaciones mundials OMS, COVAX, BANC MUNDIAL amb el FONS MUNDIAL , (segur que me’n deixo moltes) compleixin en el que han dit, que a finals de 2021 les vacunes hauran arribat fins l’últim racó del planeta, malgrat els problemes sorgits per la nova soca de Sud-àfrica.

    Quan ens toqui vacunar ja ens ho diran, mentrestant paciència i esperança sense oblidar totes les precaucions.

    Cuideu-vos tots molt!!



    ResponElimina
  7. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina
  8. Tant el sanitaris com els mestres es mereixen el
    reconeixement de tothom perquè la feina que fan és duríssima i molt valuosa, sens dubte, han carregat a les sevs espatlles un pes brutal, però m'agradaria posar en valor la feina feta a les residències de gent gran on ens hem sentit sovint molt sols, sobretot a l'inici de la pandèmia, poc valorats i moltes vegades fiscalitzats.
    Segur que no tothom ho ha fet tot bé i potser fins i tot hi ha hagut males praxis en algun cas, però en la majoria de casos hi ha hagut professionals entregats, donant la ma a qui moria lluny de la família, acompanyant-los amb molt amor i lluitant sense mirar hores ni regatejar cap esforç i ho seguirem fent perquè ens apassiona fer la feina que fem i perquè el benestar de les persones a qui cuidem és el més important per a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Marga. T'agraeixo molt que ho facis notar des de la teva experiència i dedicació a una residència. Gràcies i endavant!

      Elimina
  9. Ciutadans de primera i segona: aquesta ha estat (i serà) malauradament la tònica del món on vivim i el COVID ho ha demostrat una vegada més. Algú va dir que el COVID seria una manera de repensar i canviar el món on vivim; crec que no ha servit per això. Sí que hi han hagut casos de gran generositat (metges, personal de residències, mestres i educadors,...) però les estructures de poder i decissió continuen igual que abans ("mirant-se el malic).

    ResponElimina