No m’agrada massa parlar de coses negatives que observo, però al mateix temps veig que val la pena per compartir la realitat d’aquí. La zona on vivim pateix bastants robatoris, i a dins de l’escola també n’hi ha sovint. N’hi ha hagut de surrealistes, com un alumne que va robar 4 llits per vendre’ls! Us imagineu emportar-se 4 llits de l’escola? Encara ara em costa de creure, tot i saber que és veritat. Tres alumnes van anar a parar al calabós de la policia durant dos dies, i em va fer molt impacte veure’ls allà i pensar en quines condicions havien estat (i sembla que només un era el culpable).
No voldria que us féssiu una idea dels alumnes com petits delinqüents. Hi ha de tot, hi ha gent molt maca i honesta. I altres han viscut tota la vida ben pobres al poblat o al carrer, els subvenciona alguna ONG, i en traslladar-se a un context on hi ha gent que té coses no se’n saben estar. Acostumen a ser un perfil que només ve a fer pràctiques d’un ofici per poder treballar, i sovint no han acabat ni la Primària. Això no se sol donar tant amb els qui han estudiat més, i fan uns estudis reglats també aquí. Però no es vol deixar de banda un perfil d’estudiants més necessitats que, altrament, no tindrien cap oportunitat de futur (òbviament, no tots roben!).
Hi ha robatoris de tota mena: la bombeta de la classe per vendre-la (sí, ho heu llegit bé!), el plat que un company té per menjar, un mòbil, una peça de roba...
Per l’escola no és fàcil gestionar aquests casos. Per tant, no estem només en un context de pobresa, sinó de marginació. Fa uns dies, en una homilia a l’escola vaig parlar-los directament del tema, i crec que estaven molt atents. De fet, va ser el tema de l’homilia. Us en parlaré un altre dia per no allargar-me.
PD: La foto la vaig tirar en un dels camins del monestir
És molt trist, Sergi! No sé què dir... Veure'ls al calabós deuria ser impactant segur.
ResponEliminaMoltes gràcies pel que dius i per exicar la foto!!!
La paraula és l'eina que permet posar llum a les fosques ombres de la conducta humana. De fet la paraula és llum en sí mateixa, però s'ha d'anar molt en compte com es fa servir, perquè tot i que tinguen molt clar allò que volem expressar, mai podrem saber allò què els oients entenen. I en el cas concret de lo qué expliqués es perfectament comprensible la teva recança a explicar segons que, perquè tot i què robar és una activitat àmpliament estesa, que no coneix ni estrats socials ni nacionalitats, en l'imaginari col·lectiu pobresa i robar sembla que són indisociables i l'estigmatització social es infinitament més gran sobre els pobres que roben que sobre la resta de lladres, quan la realitat és que roben molt més les classes benestants que no pas les més desafavorides, aquí també i juga un paper important les oportunitats.
ResponEliminaPerò dit això crec què és molt important explicar les coses tal cual, perquè lo contrari seria defugir la realitat i tot i que algú podria caure en els tòpics de relacionar de manera errònia les conductes de certes persones, sempre serà millor això que no pas transmetre una visió ésbiaxada de la realitat.
Per aquests infants, adolescents, nois,
ResponEliminaque no tenen el més necesari,
i que és de justicia que ho tinguessin,
demanar-los-hi una actitut ética, moral, virtuosa,
és demanar-los-hi molt.
Aixó, és com demanar a una persona que mengi
polidament a taula, peró que no se li doni
ni plats, ni vas, ni coberts, ni tovalló,
ni que se li expliqui el perqué hem de menjar polit
i les regles i normes que componen aquest respecte
de la nostre formació.
Cal preguntar-nos:
Per qué roben ?
Ningú roba per gust a no ser que sigui un malalt
Com és natural, no aprobo l'acte
peró, ho comprenc, si es tenen en comte
en les circuntancies en que el "Primer Mon"
els obliga a viure.
Jo, ho veig així.
Feliç descans !!
M'han agradat molt els vostres comentaris, Polpez i Pilar, pels matisos i reflexions que aporteu sobre aquest tema. I també per la comprensió cap a les persones més pobres en tants sentits. Moltes gràcies!
ResponEliminaAnalitzar les circumstàncies que rodegen un fet,
ResponEliminaajuden a comprende'l i a ser una mica més just al donar a teva opinió. Gràcies. Us dessitjo un bon dia.
Està clar que robar no està bé però penso igual que la Pilar quan diu que caldria buscar la raó per la qual ho fan i segurament podem mirar amb uns altres ulls aquests actes. Si tinguessin els medis que tenim aquí al primer món segurament no es veurien obligats a fer aquests robatoris. Per cert, robar aquests objectes no té res a veure amb el que roben molts polítics en segons quins països.
ResponEliminaDe vegades penso què faria jo si estigués en la mateixa situació, venint d'on vénen
ResponEliminaGràcies per tots els vostres comentaris!
ResponEliminaPobres, s'ha d'estar molt malament (econòmicament) per robar una bombeta o ingeniar-se-les per robar uns llits. És comprensible si ens posem en la seva pell i en la misèria en la que viuen. Dignes de compadir.Això no treu que han d'aprendre el que està be o no i adquirir recursos per saber gestionar tot això i poder obtenir els diners d'una altra manera sense perjudicar a ningú (comenÇant per ells mateixos), quina feina tan difícil pels que esteu amb ells, ànims...
ResponElimina