(continua) Doncs bé, justament en el context d'uns quants robatoris que havien ocorregut a l'escola, em va tocar comentar als alumnes l'Evangeli que parla de robar. Un que diu que, si et roben, no esperis que t'ho retornin! Literalment: "Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t'ho hagin pres". Glups! Al noi que li havien robat el mòbil aquella setmana, què li havia de dir? Que deixés el carregador a la vista perquè el lladregot se l'havia oblidat? No seria això l'aplicació literal de l'Evangeli?
Com que l'Evangeli continua dient: "Feu als altres allò que voleu que ells us facin", vaig preguntar-los com voldrien ser tractats si els enganxessin robant. Un va dir que voldria que el perdonessin; un altre que també voldria ser perdonat però que sap que es mereixeria un càstig dur segons la seva cultura; i un altre va dir que esperava que el portessin a l'administració de l'escola perquè li fessin veure que no anava per bon camí.
Els vaig remarcar que, en el fons, tots parlaven d'ajudar el qui roba. I que ja que el mateix Evangeli parlava d'estimar els enemics, es tractava d'esbrinar com podem estimar (i ajudar) els qui ens roben.
No excloïa la interpretació literal de l'Evangeli. I per tant, que aquell a qui li havien robat el mòbil, li donés el carregador al lladre i tot! Cadascú sabrà què fa. Però personalment, els vaig preferir recomanar una altra cita evangèlica: "Sigueu astuts com les serps, i senzills com els coloms".
Després que l'any passat ens robessin la meitat dels uniformes esportius, aquest any hem posat unes mesures que ho fan molt més difícil. I ells se'n beneficien, perquè com a equip de l'escola poden utilitzar un uniforme per jugar a futbol. Sense fer mal a ningú, hem pensat com es podia fer per millorar la situació. Es tracta que siguin més llestos que els qui volen robar. I si els enganxen, estimar-los i ajudar-los a canviar.
Em sembla una catequesi molt profitosa tal i com has plantejat la situació i el lloc on estàs els pot fer molt de bé a tots. Per damunt de tot perdó i estimació; és el que Jesús ens ensenya.
ResponEliminaVes per on, els que seguim el teu blog, també en podem treure una bona cataquesi. Tots estem molt tristos, però sempre ens quedarà la pregària.
Gràcies!
Fina Múrria.
Bona reflexió, Sergi, i bon aprenentatge per als teus alumnes. Penso que aquí davant de tanta pobresa es deu donar més allò de "l'ocasió fa el lladre".
ResponEliminaRecordo els robatoris que he tingut, i sí, com a cristians, hem de pensar en el perdó i en la mesura del possible ajudar a un canvi de les seves vides, però la sensació que em va quedar de feblesa i por em va costar molt de treure'm de sobre. Ara, quan marxem de casa per dies, intentem recolocar les coses per si ens entren ;-(
Moltes gràcies per ajudar-nos amb aquests raonaments tan interessants!!!
Que m'ho he deixat! No cal comentar la foto!!! Genial!!!!
ResponEliminaMoooooolt be...!!!
ResponEliminaEs el que comentàven l'altre dia. Si una persona roba és (en la majoria de casos) perquè no té els recursos suficients per viure i per tant l'hem d'ajudar a ser autosuficient sense haver de manllevar les coses dels altres :-) I si una persona "rica" roba està clar que mereix un "càstic". Com diu l'evangeli, "tot allò que feieu a un d'aquests germans m'ho feieu a mi" i "I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna".
ResponEliminaFins ara, hem parlat de robatoris de coses de primera necesitat :
ResponElimina1. ELS LLITS: Potser uns malalts, ha pogut descansar millor.
2. UNA BOMBETA: Potser un nen, o un treballador, no s'han perjudicat tant la vista, estudiant o treballant.
3. UN PLAT: Potser una mare ha volgut ensenyar a menjar als seus fills, d'una manera més polida,
o a l'Occidental.
Peró ara, m'agradaria parlar del tema
dels robatoris des de una visió més propera
i més general als Principis que regeixen la nostre vida visquem al continent que visquem.
Em refereixo al tema de:
COM NEIX, I COM S' EDUCA, LA FORMACIO MORAL
DE L'HOME, DES DE L'INICI DE LA SEVA INFANTESA.
donada la situació actual, en que els estats
i les escoles, no permeten explicar
una "doctrina moral ", depenent d' UNA religió concreta, I tenint en compte que la Filosofia,
ha desaparegut dels Programes Oficials.
QUEDEN LES FAMÍLIES, que són molt importants, per ser les primeres que dedicaran els seus fills,
peró, una familia, educa en l'exemple, educa en el dia a dia, que és molt... pero aquesta reflexió,
cal complementar-la amb un anàlisi més complet,
si ho volem dir, més sistemàtic, més " académic"
on tingui cabuda, l'analisi i discusió de les idees étiques, morals, les diferents virtuts...
Queden també LES PARRÓQUIES,
que, a més a més de l' educació en la fe,
ja sigui, catolica, luterana, anglicana
podria assegurar aquesta formació
bàsica per a tota persona des de la seva infantesa.
ELS valors socials, estan a l' alça,
peró, des de els anys 60...70...80...
hi ha un gran silénci sobre els VALORS MORALS PERSONALS.
El RELATIVISME, està a l' ordre del dia,
i aquestes filosofies fan molt dificil que és vegi on està el NORD que pugui regir la vida
de la persona.
Molt sovint penso en les ESCOLES DOMINICALS
i PARROQUIALS, que en l' Edat Mitjana,
en unes circumstàncies molt adverses, en tot,
varen ajudar a les persones, A sortir de l'ignorància.
Tant de bó, que ara, les PARRÓQUIES católiques, luteranes, anglicanes, és fecim seves aquesta responsabilitat.
Aquesta és la meva reflexió.
Us desitjo una bona tarda !!
"...que educaran..."
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina