El germà David Steindl-Rast és un monjo benedictí, d'origen austríac però a Estats Units des de fa mitja vida, que ha aprofundit molt en el diàleg interreligiós. Actualment té 97 anys. I us vull compartir unes paraules seves que utilitzen una imatge que em sembla molt inspirada:
"Les religions parteixen del misticisme. No hi ha altra manera de començar una religió. Però ho comparo amb un volcà que brolla... i després... el magma flueix pels costats de la muntanya i es refreda. I quan arriba al fons, és només roca. Mai no endevinaríeu que hi havia foc. Així, després de dos-cents anys, o dos mil anys o més, el que abans era viu és roca morta. La doctrina esdevé doctrinària. La moral esdevé moralista. El ritual esdevé ritualista. Què en fem? Hem de travessar aquesta escorça i anar al foc que hi ha dins".
Br. David Steindl-Rast
Perquè el foc hi és!!!
Sí Sergi, el foc hi és, però no sé si la manera de fer-lo brollar és així com diu l'article que us passo a l'enllaç:
ResponEliminahttps://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2317499-joves-ultracatolics-en-auge-a-catalunya.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies
Realment ara l'Església sembla que només funciona si es retorna a les formes més conservadores de la religió, arribant en molts casos a l'extrem.
No sé quin és el futur, que l'Esperit ens acompanyi i ens ajudi a tots a travessar l'escorça!
Onades a dins l'Església n'hi ha hagut des de quan Jesucrist anava a la barca amb els deixebles i va esclatar la tempesta al mig del llac de Galilea (disculpeu el to de broma). La història és un constant anar i venir de tendències i modes. El més curiós d'ara és que precisament quan hi ha un Papa al qual els grups més extrems de línia tradicional arriben a qualificar d'herètic, és quan surten més variants d'aquests moviments juvenils de to tradicional per dir-ho suaument. Ara bé, tot plegat penso que és oferir una fe amb una mica de rebaixes, i només cercar impactes que incrementin l'anomenada d'aquests moviments amb un sentit una mica peculiar del que és l'Església en la seva diversitat ben real.
EliminaEl difícil és saber com revifar el "foc que hi ha dins".
ResponEliminaÉs bo que com a Església ens preguntem com arribar a aquest foc que hi ha dins, sí, però penso que convé que cadascú s'ho pregunti personalment i faci l'intent de travessar l'escorça i arribar al foc en la seva vida
ResponEliminaSí, clar que sí, però és l'Esglesia la que ens a portat a aquestes resflexions i a mi m'entristeix molt veure com evoluciona des de fa anys ja 😟
EliminaA mi em passa el mateix, Marta. És cert, com diu el Sergi, que ens hem de preguntar personalment i intentar arribar cadascu al foc, però i la Comunitat?, el camí que está agafant, ja fa temps I sembla que va a més és o el de l'article del Punt Avui, o res.
EliminaVaig coneixer aquest autor, els anys 1960...1970...
ResponEliminaa través del Conciliari de la meva Escola Vedruna.
El varem llegir en frances, i en petits grups,
el comentavem.
Eren els anys de la descoberta de la filosofia i espiritualitat del mon oriental.
El seu contingut em va agradar molt.
Peró també, varen ser els anys del Concili,
I, el llibre " Diari de l' Anima" de Joan XIII,
em va impressionar i marcar profondament.
Una colla d' amics varem escollir aquest cami,
per dir- ho d' alguna manera :
Escriptura...Filosofia Clàssica....En el seu moment,
Pares de l' Esglesia...i com nó, també, " escoltar
el pensament de tot aquest mon oriental, peró nó,
com una guia de " primera fila".
Altres amics, varen fer el revés:
Des de llavors, i cada vegada més,
estan instalats, en una ESPIRITUALITAT,
que ells mateixos, pel que sigui,
o no tenen prou definida interiorment,
o no l ' expliquen amb prou claretat .
Jo, els veig, com a dins d' una nuvolada !!
Jo m ' hi sentiria molt incómode, peró pel que veig,
ells hi estan bé.
El seu foc el troben llegint llibres i llibres d' aquest
estil.
El meu FOC , i com jo, altres persones,
el trobem en : EV. JN 17.
Bona tarde de diumenge !!
A les 8 del vespre, passaré just, per sota de Montserrat !
Pensant amb tot aixó, ara, he recordat una anecdota:
ResponEliminaA aquest Conciliari de l ' Escola Vedruna,
li agradava tant, les idees de aquest Monjo Benedictí,
que un dia mig en serio, mig en broma,
ens va dir:
El dia que em mori, poseu-me entre les mans,
aquest llibre.
Va morir amb la creu, entre les mans ,
com calia que fos, i més tractant-se
d' un sacerdot, que li entrega tota la vida.
L ' anecdota peró, és autentica !!
Li podries explicat, a aquest Monjo Benedictí.
Segur que estarà content !!
Salutacions !!
Una biografia interessant la d'aquest monjo.
ResponEliminaM'he fitxat que té 31 anys més que jo i que havia començat a practicar meditació zen cap als seus 30 anys. Jo vaig començar més tard amb 44 anys, i de moment m'hi mantinc fidel.
Aquí teniu la biografia força resumida del germà David.
https://www.viviragradecidos.org/hno-david-steindl-rast/biografia/
Gràcies pels vostres comentaris, que m'han engrescat a contestar-los amb una nova entrada
ResponElimina