Ahir a l'esmorzar ens van dir que una de les cuineres del monestir estava al calabós de la policia. És una bona dona, d'edat ja una mica avançada, que no fa cara d'haver trencat mai cap plat.
Resulta que tenia un deute amb un home per poder pagar l'escola d'un dels fills. Feia mesos que li devia 42 euros (170.000 xílings ugandesos), i finalment l'home (d'ofici mestre) va portar el cas a la policia.
A la taula de l'esmorzar on van explicar això, un monjo va compartir que havia trucat el monjo administrador del monestir (que és fora aquests dies) exposant-li la situació, i es veu que li havien anat avançant bastants diners els darrers temps.
Per evitar allò del "salvador blanc", em va semblar que havíem d'esperar per veure si ells mateixos com a ugandesos hi trobaven la solució. I si no, ja l'hi posaríem. Avui he sabut que el seu gendre va pagar el "rescat". Per tant, l'entorn més immediat va reaccionar.
Aquest no és un cas aïllat, tot i que aquest certament és molt aparatós per tots els qui coneixem aquesta dona. Molta gent, però moltíssima, pateix molt per no poder pagar l'escola dels fills. A la pública els costos són menors, però estem parlant de gent molt i molt pobra (amb dificultats de comprar llibretes, per exemple). I a mesura que les etapes educatives se succeeixen, els costos cada cop són més alts.
Aquestes dues últimes comunicacions teves,
ResponEliminaQUIN CONTRAST !!
Mentre uns, " Comerciants" o " Esclavistes",
fan els diners "ràpids " i es poden construir cases
de propietat, confortables i boniques, entre altres bens,
Un altres, no poden comprar ni una llibreta per anar
a l'escola, sense parlar, del traume i l ' experiéncia
de veure's a la presó !!
Gràcies novament per apropar-nos a una realitat que sovint, de tan extrema, ens resulta difícil d’encaixar als nostres esquemes.
ResponEliminaEspecialment bonica la teva manera d’equilibrar la bondat genuïna (i ganes d’ajudar) amb criteris ètics molt reflexionats (no perpetuar el rol d’home blanc salvador).
Els pobres d'aquest nostre món són els que més fàcilment poden quedar esclafats quan, com en aquest cas que avui en explica en Sergi d'Assís, volen quelcom tan simple com una certa quantitat de diners per a oferir una educació als seus fills. L'altre cas molt habitual dels quals són víctimes la gent pobra són els préstecs en condicions gairebé d'usura que no sé si a Uganda n'hi ha gaire casos o no.
ResponEliminaMolt trist, Sergi! No sé massa què dir, perquè per nosaltres poder estudiar és una cosa que ve donada i pot fins i tot ser gratuïta, és un dret. Que la pobra dona vagi a la presó pels estudis dels seu fill, sona gairebé a pel·lícula de Holliwood.
ResponEliminaFelicitats per la teva no intervenció, és una mostra que estàs fent les coses bé!!!
Moltes gràcies, Sergi!!!
Gràcies per compartir la crua realitat i gràcies per la vostra tasca
ResponElimina..."finalment l'home (d'ofici mestre) va portar el cas a la policia." Encara em xoca més que aquesta actitud sigui la d'un mestre
ResponEliminaA PROPOSIT DELS MESTRES:
ResponEliminaPer desgràcia, i sortosament també,
no tots els mestres, direccions d' escola, ministeris,
paísos, etc. etc. han estat iguals
i amb els mateíx encert , en la manera d' entendre
I aplicar aquesta vocacio i professió.
Si aixó, ha estaf així, en el nostre contiment,
quand més, no ho serà, en altres continents,
de mentalitat, história i cultura, tant diferents.
Qui estigui interesst en el tema, pot lleguir
l ' Obra Magna de James Bowen, profesor de la Catedra de la Historia de la Pedagogia,
a la Universitat d' Oxford.
La seva Obra Magna, està composta,
per unes tres mil pàgines, no arriba...
Allí, et va acompanyant desde uns 15.000 anys a.C.
fins arribar al segle XX d.C.
Com totes les ciencies, ha tingut un caminar molt lent,
a través dels segles, cap a la comprensio de l' infant,
com educar-lo, com instruir-lo...
Apartir, d' aquesta visió general i tant complerta,
ja es pot anar entrsnt en cada una de les línees
Pedagógiques, més convincents, per l'edat del nen
etc.etc.
És un gran viatge, per Babilónia, Egipte, la Cultura Minoica, Grecia, Roma, fins arribar el que serà amb els segles, la cultura Europea.
Penso sincerament, que és , com la Bíblia,
una Obra, de "TAULETA DE NIT"
la meva salutació